.

L’alcalde de Salou, Pere Granados. Foto: Cedida

L’alcalde de Salou, Pere Granados, desgrana en aquesta entrevista a Tots21 les claus del mandat que ara acaba, que s’han centrat en aquests eixos: buscar el benestar i la qualitat de vida dels seus ciutadans, convertir Salou en un destí sostenible, intel.ligent i desestacionalitzar la temporada turística.

Què és el més destacat de l’acció de l’Ajuntament en aquests quatre anys?

Aquests quatre anys han estat marcats per una crisi provocada per la covid-19, han estat dos anys on no hi ha hagut pràcticament activitat turística perquè la mobilitat estava absolutament reduïda, i sense mobilitat no hi ha turisme. Ha estat un mandat condicionat per aquest fet; no ens hem d’oblidar que els pressupostos municipals han patit una reestructuració i hem dedicat el finançament a l’emergència social, sanitària i la reactivació econòmica del municipi per atendre aquelles necessitats que requeria la població.

Quines conseqüències ha tingut?

Això ha provocat que tot el creixement que volíem fer no s’ha pogut desenvolupar en el temps en el que estava previst. Em refereixo a la micropolítica: teníem els projectes i els diners per arranjar carrers. Ara es comença a fer, igualment succeeix amb la jardineria. Donat que hem tingut una bona temporada d’estiu, ara ens podem dedicar a aquesta tasca. Molta gent veu que s’estan fent obres; no és perquè s’acostin les eleccions sinó perquè la covid ens ha determinat que no les hem pogut executar abans. Són unes obres molt necessàries per millorar el nostre municipi i perquè sigui cada cop més atractiu. Hem presentat un programa per actuar en pràcticament tot el municipi, prioritzant les zones que més ho necessiten. Es veuran obres els propers mesos i demanem disculpes per les molèsties que puguin ocasionar. Resumint, hi haurà un avanç molt destacat en la micropolítica.

Salou s’ha posicionat com un clar destí que aposta per la sostenibilitat. Com ha estat això?

En el nostre Pla Estratègic i en el Pla de Destí Turístic Intel.ligent, ens fixàvem entrar en la dinàmica de ser un municipi sostenible i intel.ligent, i afegeixo jo, desestacionalitzat, perquè és el futur. Ara resulta que amb la covid tothom en parla: nosaltres hem donat un pas endavant i hem estat pioners a la zona. Altres municipis de l’entorn s’hi han afegit i això és positiu. Nosaltres ja realitzem accions com és en el cas de la mobilitat: forma part dels 17 ODS de les Nacions Unides. El camí que tracem, és a dir, ser sostenibles i aplicar la intel.ligència per millorar la gestió del municipi, més la desestacionalització, ho fem en benefici del resident.

No és només per al turista

Quan parlem de destí turístic parlem de municipi. El millor destí turístic és el millor lloc on viure-hi. Si hi ha un nivell de vida i de satisfacció alts vol dir que el turista també s’hi trobarà bé. El 90 i pico per cent dels turistes que ens visiten repetirien l’experiència i ens recomanarien. S’hi troben a gust. Seguim la traça de reduir la petjada de carboni, com també la reducció dels espais per a vehicles en benefici de les persones. Quants més espais públics tenim, més qualitat de vida hi ha per als nostres residents, i serveix per a descongestionar el municipi, de desconcentració del fluxe turístic, com succeeix al carrer Carles Buigas.

També s’ha apostat per la recuperació del litoral amb el Camí de Ronda. Què suposa aquesta actuació?

El Camí de Ronda s’acabarà d’enllestir en 2023. Disposem de 500.000 euros per executar els dos petits trams que ens queden pendents de fer, que són una passera en elevadís entre Cala Morisca i el parc de les Ànimes, i l’altra és a la punta Tallada. Ja es va fer la cessió dels terrenys per part dels privats i a l’octubre d’enguany s’executarà l’obra.

En 2023 tindrem connectat la costa de Salou des de l’inici del nostre terme municipal venint de Cambrils fins a La Pineda. La recuperació mediambiental i paisatgística és d’una gran riquesa, perquè a més a més hem anat adquirint terrenys del seu voltant que suposarà una protecció definitiva de la zona, on ja no s’hi podrà construir mai més. I hem creat 12 parcs amb vegetació autòctona. Això significa que quan parlem de destinacions blaves, les de la costa, parlem de destinacions naturals, determinades pel mar i la platja. Aleshores, passejar en aquest indret genera un gran benestar, és saludable i es gaudeix del paisatge. Estem naturalitzant la zona perquè es visualitzi com era en els seus orígens. Aquest ha estat un pas fonamental, es tracta d’una gran obra en benefici de la ciutadania de Salou, pensada també per a les generacions futures.

Heu rebut ajudes de la UE per a turisme sostenible. Com ho han aconseguit?

En la primera convocatòria extraordinària de sostenibilitat en destí, Salou és la institució pública de Catalunya que ha obtingut el major finançament. Els nostres projectes han estat reconeguts com els que més mereixen finançament en sostenibilitat per part del Govern d’Espanya. Sabem que hi va haver una acció directa del Govern d’Espanya perquè Salou tingués aquest finançament perquè des de Catalunya no se’ns va tenir en compte i no ens van incloure en el llistat enviat a Madrid, fins que la Secretaria d’Estat ens va incloure quan vam reclamar. Jo mateix li vaig mostrar a l’anterior secretari d’Estat la feina que estàvem fent.

Amb la pandèmia es preveia una catàstrofe en turisme i amb la guerra a Ucraïna, un enfonsament del merct rus. Com ho heu pogut compensar?

La posició de partida era que no teníem ni el mercat rus -amb més d’un milió de pernoctacions- , ni l’ucraïnès, ni el bielorús, ni el de les repúbliques bàltiques ni el polonès. Què hem fet? Molta promoció en els mercats tradicionals nostres que han tingut molt bona resposta i hem incidit en mercats nous i en altres tradicionals on no hi havia una gran afluència de turistes, com el francès. El resultat ha estat que hem tingut més visitants en 2022 que en 2019, ni que sigui amb resultats testimonials, amb la particularitat que ja no només parlem de número de visitants, sinó de despesa.

Per primera vegada han quantificat la despesa del visitant

Ho hem fet amb un estudi de La Caixa i hem conclòs que la despesa a Salou s’ha incrementat un 40% respecte a 2019, amb un creixement significatiu del segment de la restauració. Hi ha hagut, és cert, un increment de l’IPC, que el situem en un 10%, però tot i això el resultat és un increment del 30% de la despesa. Podem dir que a Salou, els turistes que ens han visitat han vingut amb un poder adquisitiu molt més elevat que el que ens van visitar en 2019. Estem parlant d’una tendència, no és un fet puntual. Hi ha hagut una reestructuració dels mercats; el mercat principal que ens visita és el de proximitat, l’espanyol i el català -el 50% del total-, i dins el mercat internacional hi ha hagut un canvi: el primer que ens ha visitat és el turista francès i respecte a la despesa, el primer és el francès i el segon és l’irlandès. Hem de treballar molt més els mercats tradicionals, però també els nous, com Polònia o Itàlia. I el mercat francès té una gran potencialitat ja que només el 10% surt del seu país per les vacances. Ho hem treballat molt bé amb Tourespaña i amb Turisme de Catalunya, fent promocions específiques i pensant en èpoques no estacionals i ens ha funcionat molt bé. És cert que el turisme britànic ha baixat, però tot i això estem més ben posicionats que qualsevol altra destinació del litoral del Mediterrani, tret de les illes.

Estan treballant la desestacionalització fent promocions intenses?

Durant molt anys se’ns ha visualitzat com un destí d’estiu, de sol i platja. Som estacionals perquè el nostre segment principal són les famílies i les famílies fan vacances escolars a l’estiu i per Setmana Santa. Ara promocionem Salou els 365 dies: diem que aquí es pot venir a qualsevol època de l’any perquè hi ha moltes activitats, comptant a més amb l’oferta que ens envolta. Estem a 20 minuts de les DO del Priorat. El turista vol oferta d’experiències. L’esport, el shopping o la gastronomia fan que es pugui venir a Salou i gaudir d’una setmana o d’un cap de setmana. També ho estem treballant i ens està donant un gran resultat: hem ampliat el calendari donada la gran demanda d’activitats que oferta el Patronat de Turisme. Amb el temps farem que Salou tingui una economia sostenible i sobretot, una sostenibilitat quant als contractes de treball, que vol dir tenir treball tot l’any.

La història i la cultura de Salou són els altres eixos que estan promocionant. Què n’esperen?

Salou té un gran patrimoni històric, ja ho estem treballant, fet que quedarà unit al Camí de Ronda, on hi haurà lectors aplicats a les noves tecnologies que informaran del patrimoni natural i del patrimoni històric. Una àudioguia que anirà enllaçada al telèfon mòbil permetrà conèixer l’entorn natural i els fets històrics de Salou. Aquesta riquesa fa que ens podem mostrar com una destinació cultural i històrica molt atractiva. Tenim grans períodes de la història per explicar; Salou és el port natural més important de Catalunya i per això des d’aquí va salpar el rei Jaume I cap a Mallorca. Fins que no es van posar en marxa les noves infraestructures del port de Tarragona, al segle XIX, Salou va ser l’epicentre de totes les transaccions mercantils marítimes del territori: les mercaderies del territori venien al port de Salou, des d’on es distribuïen.

Tenen un ampli llegat històric

Tenim la història de la mítica ciutat antiga de Cal.lípolis, que va existir 400 anys abans de Jesucrist; tenim la història de la pirateria, la guerra civil,… El turisme, a més, es va iniciar a casa nostre amb el modernisme i el noucentisme arquitectònics: estem treballant també una ruta al respecte. Les famílies riques de Reus i de Barcelona van veure que Salou era un lloc idoni per fer turisme de salut i es van construir els magnífics xalets del passeig Jaume I. El primer edifici turístic de Salou és modernista, el Sol i Mar, que va dissenyar l’arquitecte  Domènech Sugranyes, deixeble de Gaudí. Tenim quatre elements modernistes i 14 noucentistes, com el xalet que hem restaurat al carrer Barcelona. Tenim també les obres protegides d’Antoni Bonet Castellana.

Un dels temes centrals del mandat ha estat arranjar el barranc de Barenys

Aquest és un exemple de la macropolítica. Ens ha costat molt que comencés l’obra perquè el Govern de la Generalitat no entenia que era urgent i prioritària. No podíem permetre que aigües que estan barrejades i que venen de Reus ens inundessin el barri de la Salut i la platja de Ponent. Això era intolerable al segle XXI. Finalment, en una reunió plena de tensió, se’m va anunciar per part de la Generalitat que no hi havia finançament en el pressupost actual i la veritat és que em vaig enfadar molt. Els vaig dir que era un greu error, en primer lloc perquè hi havia un conveni firmat amb els consellers Mas-Colell i Santi Vila, i a més era una urgència per Salou: la imatge que donàvem com a país que vol caminar cap a la sostenibilitat era nefasta. Els vaig dir que si la Conselleria no ho podia pagar, que ho fes l’Agència Catalana de l’Aigua. I així va ser.

La nova estació s’està contruint. Hi ha hagut un canvi fonamental en matèria ferroviària. Què suposarà per Salou?

Serà una gran estació i un gran nucli de transport públic perquè al costat es construirà l’estació d’autobusos. Ha desaparegut la barrera arquitectònica i física de les vies del tren, que ha suposat, per exemple, que al barri de la Salut, a la zona del carrer València i a la zona del carrer Nord no hi hagi hagut un desenvolupament normal de la mobilitat. Ara les vies són fora i tenim un gran espai on volem executar l’Eix Cívic, on el 86% de tot el terreny és públic. No hi haurà cap construcció: està dedicat a espais verds, a espais blaus, on hi haurà un escenari per activitats culturals, on la Torre Vella s’integarà amb l’església de Santa Maria del Mar. Entre la Torre Vella i l’església hi haurà la gran plaça de Salou.

El que alguns diuen sobre el futur de la zona és una fal.làcia que obeeix a un interès particular d’uns pocs. Nosaltres no hipotecarem el progrés de Salou per uns pocs que només volen preservar el seu interès particular, que decau davant l’interès general de Salou. Presentarem el millor projecte que hi pugui haver per Salou. Hi ha d’haver un gran aparcament subterrani, també la nova biblioteca,… També tindrem un centre d’interpretació immersiu de la història de Salou, unint museu amb noves tecnologies, hi instal.larem l’Escola Oficial d’Idiomes i crearem un hub amb un Viver d’empreses, també en aquest espai. En definitiva, volem donar-li vida a una zona que avui no té activitat. No puc permetre que es vagi degradant any a any.

La zona es revitalitzarà amb aquestes actuacions

Hi haurà una reactivació econòmica i social. Tindrem carril bici, la implantació del tramvia del Camp i un gran aparcament a sota amb molts serveis. Hem d’anar cap a la mobilitat sostenible. Suposarà la gran transformació de Salou.

Volem reduir la presència de vehicles al nucli de Salou i tenim l’oportunitat de crear un gran aparcament i per fer-ho cal finançament i per això caldrà construir. Estem mirant el finançament del gran aparcament, que en principi estava previst per 500 vehicles, però vaig pensar que teníem la gran oportunitat de fer-lo per més de 1.000 vehicles i arribar des del carrer Barcelona fins al carrer Berlín. És la gran oportunitat de comptar amb un gran aparcament al centre de la ciutat. No tindrem cap altra ocasió com aquesta.

Quin és el calendari de les obres beneficiades pels fons Next Generation?

Començaran a l’octubre d’enguany, acabat l’estiu. Una de les més importants serà la segona fase de la peatonalització del carrer Carles Buigas. Des del carrer Torremolins, tocant a Infinitum, fins a l’Avinguda d’Andorra, passant pel passeig Jaume I, tot l’espai estarà dedicat als vianants. El guany en benefici de les persones serà brutal. També ampliarem aparcaments dissuasoris i crearem carrils bici.

Jaume Garcia