La dimissió del primer secretari de l’Agrupació Socialista de Salou el passat dia 28 de maig va comportar la dimissió automàtica de tota la comissió executiva. Els estatuts del PSC regulen que, quan es produeix una situació d’aquest tipus, l’executiva de la Federació corresponent convocarà una assemblea extraordinària que elegirà una nova Comissió Executiva d’Agrupació i, mentrestant, designarà, si escau, una comissió gestora.
Cal remarcar que la designació d’una comissió gestora no es produeix sempre en situacions d’aquest tipus, sinó que únicament és pertinent quan al sí de l’agrupació corresponent existeix una situació de tensió o enfrontament intern de tal magnitud que fan aconsellable aplicar aquesta mesura; d’aquí que els estatuts no regulin com automàtica la creació d’una comissió gestora sinó, només, si s’escau.
En tot cas, la designació d’una comissió gestora en aquestes circumstàncies es veu poc necessària si tenim en compte que els estatuts també contemplen un període de temps petit entre el moment de la dimissió del primer secretari i la convocatòria de l’assemblea extraordinària per elegir nova executiva que es concreta en un termini màxim de 60 dies, d’acord amb l’article 13.1 dels Estatuts del PSC.
D’aquí que molts militants de l’agrupació de Salou no veiéssim necessària la mesura de designar una comissió gestora, perquè la dimissió del primer secretari, Toni Brull, com ell mateix reconeix, es va produir no perquè hi hagués enfrontaments o discrepàncies dins de l’agrupació, sinó perquè dins de l’executiva ja no tenia la majoria, com es va posar de manifest en diverses ocasions al llarg dels darrers mesos, especialment quan el dia 10 de març, l’ executiva ara dimitida, per majoria aclaparadora, li va posar de manifest que no el considerava la persona idònia per encapçalar les llistes del PSC de Salou a les properes eleccions municipals.
En aquest context la funció clara i única que havia d’assumir la gestora, en cas de crear-se, era la de preparar les condicions per tal que sorgís una nova executiva cohesionada, amb un nou primer secretari o secretària de consens, disposada a treballar a fons per preparar les properes eleccions municipals del 2015, fins l’etapa congressual que s’obrirà el mateix any.
Però res d’això s’ha portat a terme. A l’assemblea del passat dia 8 de juliol, el president de la gestora Sr. Masdeu, va imposar un calendari, no aprovat per cap òrgan del PSC, no demanat per l’agrupació de Salou i sense coneixement de la resta dels membres de la comissió gestora, per elegir el cap de llista de Salou a les eleccions municipals i no per triar una nova comissió executiva, com semblava lògic i natural.
Per posar un exemple ben proper és com si davant les crisis que han portat a la dimissió dels primers secretaris del PSOE i del PSC, en comptes de dedicar els debats dels propers congressos a l’elecció de la nova direcció d’ambdós partits, es dediquessin a la tasca de triar el candidat a les properes eleccions generals o autonòmiques abans de tenir nova direcció.
Si a més d’aquest fet, el calendari que presentà el Sr. Masdeu, sense cap possibilitat de ser modificat per l’assemblea de l’agrupació, imposat de forma antidemocràtica per la direcció del partit de Tarragona amb gran disgust de molts militants, el qual va obrir el període de presentació de candidatures per les primàries de Salou a les eleccions municipals del 2015 el dia 9 de juliol, el mateix dia de l’assemblea de l’agrupació, fins al dia 18 de juliol, i que disposava que la campanya electoral es fes entre els dies 18 i 25 de juliol, quan era conegut per molts companys del PSC, també pel Sr. Masdeu, que jo estaria fora de Catalunya en vacances programades des de feia un any entre els dies 12 i 21 de juliol, no puc menys que pensar que tota aquesta operació es va dissenyar per dificultar la meva candidatura com a cap de llista dels socialistes de Salou a les properes eleccions municipals i afavorir altres opcions més còmodes per l’aparell del partit. En aquestes condicions, amb enormes dificultats per comunicar-me amb els electors, no podia fer res més que renunciar a la meva candidatura a encapçalar les llistes del PSC a les properes municipals.
El resultat de tot plegat no ha pogut ser més decebedor. L’únic candidat que es va presentar a les primàries va obtenir en l’assemblea del passat dia 29 de juliol 25 vots, la qual cosa representa un 29,4 per cent del total d’afiliats i afiliades, i un 16,5 per cent van votar en contra o en blanc, que és el mateix que manifestar que no s’està d’acord amb l’únic candidat presentat.
La trista realitat és que més del 54 per cent dels afiliats i afiliades es varen quedar a casa i no varen participar a l’elecció. Si el que es pretén a les primàries, tan lloades per la direcció del PSC, és fomentar la participació de la militància i de la ciutadania en l’elecció del candidat a les eleccions, aquestes primàries han estat un rotund fracàs i el PSC farà bé en revisar procediments, reglaments, objectius marcats i resultats obtinguts.
La situació al sí del PSC a Salou és complexa, un sector significatiu dels afiliats i les afiliades vol tornar els carnets, tot i que alguns membres de l’anterior executiva, entre el quals em trobo jo mateix, demanen calma, paciència i confiança.
La demanda a l’Executiva de Federació feta per 25 membres de l’agrupació de Salou de revisar el calendari de primàries i aplaçar-lo al mes d’octubre quan es faci en la resta de poblacions entre 20.000 i 50.000 habitants, no va ser atesa. L’article 13.1 dels Estatuts del PSC relatiu al termini de 60 dies per triar nova executiva, s’ha incomplert.
La sortida del Grup Municipal Socialista de quatre dels seus membres d’un total de cinc que l’integraven, a l’espera de la resposta que la Comissió de Garanties del Partit doni a la seva demanda d’anular les primàries de Salou, complica extraordinàriament el panorama, en definitiva sembla que la solució a la crisi del PSC a Salou és cada cop més difícil, especialment tenint en compte que tot això passa davant la passivitat de la direcció de la Federació XVII, a la qual sembla no importar-li massa el que està passant si, finalment, compte amb una persona fidel a l’aparell del partit com a candidat a les eleccions municipals.
Zacarias Henar i Moros
Afiliat al PSC i regidor de l’Ajuntament de Salou
No et vas presentar perquè el teu ego no et permetia que et presentessis sabent que perdries.
Perquè no expliques que portes més de mig any parlant de muntar un partit diferent i presentar-te per ells, cosa que al final faràs, tant sols havies de buscar l’excusa. I et vas amb 3 que ja tels pot confitar cap val res.
Tens un problema et penses que pel fet de tindré carrera universitària, i que el Ernest Margall et fes Delegat Territorial d’Ensenyament (maleïda l’hora que ell va ser conseller i tu delegat, per la vostra mala feina un coneixeran) et mereixes homenatge constant. I no senyor, vas perdré una assemblea, en la que a més vas voler imposar un mètode de recompte anormal i il·lògic, que mai s’utilitza, per intentar sumar els vots dels descontents, i tot i les murrieria vas perdre. I com vas perdré vas demostrar el teu talant marxant sense escoltar al guanyador, tot un exemple de bon company.
Torno a dir fa mesos que volies anar-te, no haguessis acceptat cap procés, que no et fes a tu cap de llista, i per tant bon viatge i deixa l’acta de regidor que no es teva.
este tio le gusta tanto el protagonismo que este donde este la tiene que liar y los afiliados del PSC de tarragona saben perfectamente lo que digo seria mejor que se fuese de una vez y quedariamos tranquilos
El problema és que quan aquest company i molts més eren “uno de los nuestros” en can PSC hi cabia tothom. Era un partit obert i generos, Avui dia el PSC és un partit partit en moltes parts i que es fa petit i més petit. Tant petit que ja no hi cap ningú que no hagi rendit pleitesia al clan Sabaté. Es tracta, doncs, de fer fora a qualsevol que sigui sospitos de no voler agonollar-se devant la tirania sabaté. I mentre tot això passa, el nostre primer secretari de la Fededració, en Ballesteros, s’amaga sota la taula del seus despatx d’alcaldia i pacta dia i nit amb Sabaté un pacte de no conflicte. Ballesteros va fent a Tarragona mentre Sabaté mana a la resta del territori. Per això aquest PSC mereix desaparèixer del mapa polític.