Imatge de grup dels set regidors de Junts per Reus. Foto: Cedida
El Centre Cultural el Castell de Reus ha acollit aquest vespre una mostra de múscul per part del grup municipal Junts per Reus, format per tants partits i sensibilitats diferents que acaba exemplificant un experiment de laboratori polític difícilment repetible. O sí. Perquè la intenció de l’acte destinat formalment a presentar el balanç del fet a poc més de mitja legislatura per part dels set regidors que es van presentar sota unes sigles comunes el 2019 era també el de reivindicar, per part de l’alcalde, Carles Pellicer, la necessitat de repetir aquest fórmula de cara al 2023. Amb la incògnita encara oberta sobre el seu propi futur, si bé això és un capítol a banda que requereix una bola de vidre.
La campanya la va iniciar el batlle amb un article publicat a Diari de Tarragona fa prop de tres setmanes, en el qual deixava clar que el paraigua de les sigles on tothom pot trobar aixopluc és una eina política que funciona. I la cita d’avui reforçava el missatge. “Som un grup plural, transversal, amb militàncies diverses, però totes complementàries. Tenim regidors que militen en diferents partits. I què?”, deixava anar Pellicer amb confiança i recordant que el 2019 ja va fer bandera de les diferents procedències d’uns i altres. “La Montserrat Vilella donava suport a La Crida. La Teresa Pallarès provenia de l’àmbit socialista i era diputada per Junts. L’Hipòlit Montseny representava Unió, La Montse Caelles, el Pep Cuerba i la Mariluz Caballero eren del PDeCAT i jo sempre m’he declarat un convergent convençut”. La sopa de lletres, però, “prioritzava un projecte compartit de ciutat que ens va portar a l’èxit”. És a dir, i en primer lloc, guanyar les eleccions amb 9.600 vots “i 2.000 més que el següent. Per pocs vots no vam treure el vuitè regidor”, rememorava. I aconseguit això, el següent pas era dotar la ciutat “d’un equip cohesionat. Som de vendre poc, però ens sentim molt còmodes treballant cada dia sense fer un mal pas, amb una feina de proximitat com mai s’ha vist i assumint els compromisos electorals amb els quals ens vam presentar”.
L’alcalde ha obert l’acte recordant l’alt grau de compliment del promès durant la campanya malgrat la situació difícil generada per la Covid i l’ha tancat fent referència a la tranquil·litat que li ha suposat aquest mandat disposar de majoria absoluta, deixant enrere la necessitat de “negociar fins a l’extenuació” l’aprovació dels pressupostos. La voluntat era traslladar en aquest cas la corresponsabilitat amb un govern de coalició amb ERC i Ara Reus “que funciona molt bé”. En aquest sentit ha assenyalat el Pla d’Acció Municipal com el document de compromís compartit que “Junts sent com seu així com el projecte de Reus Horitzó 2032”. Un full de ruta en el qual el grup polifacètic liderat per Pellicer aporta “coherència, eficàcia i la millor capacitat de gestió”.
Tant Vilella (la darrera en parlar abans de retornar la paraula a l’alcalde, si és que aquests detalls tenen importància política) com Pallarès no han defugit la seva militància a Junts. La primera ha assenyalat que va sentir la necessitat de canviar “d’eina política” perquè en l’àmbit de polítiques socials “cal tenir la clau de la caixa dels diners i el poder de decisió”. La independència, en definitiva. Per la seva banda, la delegada del govern al Camp de Tarragona agraïa la presència a la sala de l’executiva local de Junts mentre “compartia” les paraules de Pellicer. “L’existència de diferents partits en aquest grup municipal en cap moment ens ha fet dubtar que és un projecte de present i futur”, afirmava.
Pel que fa al nus de l’esdeveniment, i davant una audiència lliurada a la causa, cada regidor (definits per Pellicer amb una paraula) ha repassat el dut a terme i el que s’espera de la seva regidoria en el futur. Montseny (“proximitat”), ha parlat de la renovació del contracte del servei de neteja, el més elevat de l’ajuntament amb diferència, i la voluntat que a partir de febrer es noti ja plenament el canvi d’empresa concessionària. Caballero (“pragmatisme”) ha parlat de sumes i de restes. I ho ha fet amb solvència. No només per haver rebaixat el dèficit municipal de 405 milions d’euros a 290 milions des de l’entrada de Pellicer com a alcalde fins ara, sinó per haver aconseguit “gràcies a una gestió eficient” reactivar la inversió i fer possible finançar dos plans de reactivació econòmica per sortir de la crisi de la Covid per valor total de 9 milions d’euros “amb recursos propis”. També ha apuntat la dada que, gràcies a les mesures de control fiscal, s’han regularitzat “sense sancions” 1,2 milions d’euros que s’han pogut incorporar als pressupostos de l’any vinent, “Som gent de paraula, som els que reduïm el deute, paguem als proveïdors i estem al costat de la gent quan ho necessita”, ha etzibat.
Per la seva banda, Pep Cuerba (“Entusiasme”) definia un mapa d’instal·lacions esportives que donava resposta a les necessitats de totes les localitzacions geogràfiques de la ciutat i en la necessitat de potenciar l’esport femení. En resum, el pla de polilleugers que per l’any vinent incorpora el projecte d’aixecar-ne un de nou annex al Marià Fortuny i la intenció d’estudiar-ne l’emplaçament d’un sisè. També, és clar, amb capítol a banda per al nou Parc de Lliscament i per al que s’albira com a joia de la corona de l’herència de Pellicer, el Centre Aquàtic que s’ha d’ubicar al costat del Pavelló Olímpic del qual s’espera iniciar el camí de l’adjudicació de la seva gestió el pròxim gener amb la finalitat de generar capitalitat. Una paraula repetida per Caelles (“Il·lusió”). La regidora de Promoció de Ciutat ha posat damunt la taula la renovació de concepte i tecnològica del Gaudí Centre per ajudar a la desestacionalització “d’un turisme que no acabi depenent del clima” i que ha llançat la píndola periodísticament atractiva de futures inversions hoteleres a la ciutat “que es coneixeran ben aviat”. També ha posat en relleu la seva condició de titular de la cartera de relacions cíviques. En aquest cas, destacant els esforços per “fer entendre a entitats i associacions de veïns el seu paper i la necessitat d’implicar-se en la vida dels seus barris”, acompanyat per part del consistori de la voluntat de “donar-les a conèixer a la ciutadania”.
Pallarès (“Eficàcia”), que té a càrrec seu empresa, coneixement i habitatge, ha defensat l’empresa pública Redessa com peça clau a l’hora d’atraure inversions i ha aprofitat per avançar la possibilitat d’implantar a Reus “un hub de nutrició i tecnologia que el gener acabarem d’explicar”. Una finestra d’oportunitat oberta després que el projecte fos un dels escollits pel Govern espanyol dels 27 presentats des de diferents llocs de l’Estat per apostar-hi. I finalment Vilella (“Sensibilitat”) ha volgut deixar clar que el nou Centre Social El Roser “és i serà un centre de referència” en l’àmbit de l’assistència social. Els 2 milions d’euros “no han de ser considerats com una despesa. Són una inversió”, precisava amb criteri, tenint en compte que serà un espai per atendre les persones amb més vulnerabilitat de la ciutat però també per ajudar-los a trobar feina. “No volem una societat subsidiada sinó que doni oportunitats”, assenyalava, recordant les tensions generades per la Covid (“els primers mesos del 2020 la pressió assistencial va augmentar un 83% respecte a l’any anterior”) i com l’equip de la regidoria n’ha estat capaç de fer-hi front.
J.S.
Equip de redacció
