I)matge de la roda de premsa d’avui. Foto: Ajuntament
L’acord arribat ahir entre governs central i català per a l’ampliació de l’aeroport del Prat i la seva derivada, clau per al territori, de crear una estació intermodal a Reus que connecti tota la xarxa aeroportuària catalana amb alta velocitat, ha tingut aquest migdia una primera valoració d’urgència per part de l’ajuntament de la capital del Baix Camp. L’alcalde, Carles Pellicer, ha comparegut en roda de premsa acompanyat de la regidora d’Urbanisme, la republicana Marina Berasategui, el portaveu del PSC, Andreu Martín, i el president de la Cambra de Comerç, Jordi Just. Tots ells han jugat el seu paper en negociacions discretes i d’alt nivell, i també pressionant les administracions des del vessant tant empresarial com social.
El batlle ha intervingut davant dels periodistes minuts després de parlar amb el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i concretar titulars. En primer lloc “abans del 2026 s’iniciaran les obres de la nova estació intermodal” per entrar en funcionament l’any vinent. Un equipament que no té per què seguir les mateixes pautes del projecte fallit ara fa deu anys “per coses que ara no vénen al cas” i que es combinarà amb el Baixador de Bellisens, que hauria de ser operatiu a partir de 2024.
“Tenim tota la confiança amb els governs de Catalunya i Espanya. Els acords estan per complir-los, i des de Reus vetllarem perquè siguin una realitat tangible”, afirmava Pellicer barrejant la seva satisfacció per la “gran notícia” amb la necessitat d’estar amatents al que encara falta per venir. En aquest sentit, ha recordat que els compromisos són de màxima importància no només per al territori sinó també per tota Catalunya aplicant “la visió de país en xarxa. Necessitem un model aeroportuari de país”, argumentava. Els beneficis de l’acord, més enllà de criteris generals, són de gran abast per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre: “Donen la possibilitat de tenir més vols, més demanda i més massa crítica a l’aeroport de Reus amb connexions nacionals i continentals”, explicava, abans de relatar amb detall els passos previs duts a terme des del consistori per garantir-se veu en els fòrums on es prenien les decisions.
El primer va ser entrar a formar part de la taula de debat sobre l’ampliació del Prat. Ser-hi dins permetia defensar la necessitat de desviar part de la inversió multimilionària que s’hi acabarà pressupostant (1.700 milions d’euros) per a la creació de la nova estació. I en segon nivell, la composició d’una taula tècnica liderada per Berasategui ajudava també a aplanar el camí trencant barreres institucionals i polítiques. De fet, la republicana ha destacat “el treball coordinat entre administracions” que prèviament ja havien obtingut resultats com la inversió per part d’AENA en la millora de les infraestructures de l’aeroport reusenc amb un import de 75 milions d’euros i la licitació, per part de l’Estat, de l’estudi de viabilitat de la remodelació de la xarxa arterial ferroviària de Tarragona. Tot plegat creant un “entorn propici” per a que ha considerat com una “bona notícia”.
Martín, membre de l’oposició, però incorporat amb bon criteri a la comissió d’infraestructures municipal per poder ajudar a desllorigar visites i obrir portes a Madrid, s’ha felicitat de poder recuperar el projecte de l’estació intermodal “que estava suspesa” i, després d’agrair a la diputada Sandra Guaita la tasca duta a terme des de darrere de les cortines, ha donat les claus per les quals el projecte de Reus va ser finalment assumit des del govern central amb les entrevistes mantingudes amb els alts càrrecs del Ministeri. “En primer lloc, vam deixar clar que tindria un element diferenciador respecte a les altres estacions existents al territori d’alta velocitat. El primer la seva intermodalitat, i el segon la seva centralitat, perquè Reus serà la porta d’accés de totes les ciutats del sud de Catalunya no només al sistema aeroportuari català, sinó també a la xarxa d’alta velocitat. Són precisament aquests dos punts els que garantiran que l’aposta per la construcció de l’estació es mantingui en el temps”.
Finalment, el president de la Cambra, Jordi Just, ha destacat com també ho havia fet Pellicer la rellevància de la notícia per al que ja ningú té por en definir com la segona àrea metropolitana catalana després de la de Barcelona. “És un dia feliç per la Cambra. No ens equivoquem: això suposa un impuls a l’economia productiva, i sense economia productiva no farem economia social. Ara que juguem a la mateixa divisió que Girona i Barcelona, toca vigilar que es dugui a terme, perquè ja estem escaldats d’altres inversions promeses i no realitzades”.
J.S.
Equip de redacció
