.

Pedro Ortega a casa seva al barri de Bonavista de Tarragona. Foto:Tarragona21

Pedro Ortega a casa seva al barri de Bonavista de Tarragona. Foto:Tarragona21

S’acaba de proclamar campió de Catalunya de Marató. Ho ha fet amb una marca d’aquelles que poden fer pocs, 2 hores i poc més de 31 minuts, per recórrer els 42 quilòmetres i alguns metres, pels carrers de la seva ciutat, Tarragona. Aquest títol  l’ha portat el més amunt, en una especialitat de les més dures del món de l’atletisme. Pedro Ortega és un anònim popular, un d’aquells molts atletes que segurament mai tindran cua de fans esperant una signatura ni tampoc faran crits exagerats en recollir cap premi.

Pedro Ortega foto cedida CATararagona

Pedro Ortega foto cedida CATararagona

El de Bonavista és pare de dos nens i una nena i un treballador diari a torns en una empresa de Montblanc. Amb trenta-set anys Ortega viu un d’aquells moments que poc es pensava que arribaria, en una dilatada carrera atlètica que va començar a l’escola Joan XXIII de Bonavista i que ara passa pel Club Atletisme Tarragona i pels carrers de les ciutats que contemplen amb els ulls ben oberts la progressió d’aquest atleta de casa.Després de guanyar la Marató de Tarragona ara fa just un any, el seu objectiu per aquesta darrera edició era clara “he preparat a consciència la cita, jo volia el campionat de Catalunya i el veia possible” explica Ortega al Tarragona21. Ha preparat la prova recorrent distàncies de 150 quilòmetres setmanals durant les últimes dotze setmanes i convençut de seguir baixant els seus propis registres.

Periko Ortega, com el coneixen en el món de les maratons, ens comenta que va ser amb vint-i-sis anys i gràcies a un amic, el Toño, que va entrar al Club Atletisme Tarragona. Allí de la mà de José Francisco Garcia “Nene” va descobrir com es perfeccionava la tècnica en cursa “aprendre a córrer ràpid és imprescindible, si saps córrer ràpid i desgastant poc tens molt avantatge” diu Ortega. L’atleta de Tarragona però és un atleta particular, capaç de guanyar la Marató de Salou d’aquests darrer any després de no haver dormit, enganxant un torn de nit a la feina i esmorzant uns “donuts” diu ell. “No sóc professional, ni vull ser-ho, m’agrada ser com sóc i vull seguir corrent perquè m’agrada” afirma un Ortega que ara mateix ja és un dels rivals a batre en els diferents Maratons del territori català i fins i tot en alguns de l’Estat. Tot i aquest èxit en Pedro manté aquella il·lusió d’un novell “no dormo des de diumenge. Fa dues nits que quan tanco els ulls encara no em crec que sóc campió de Catalunya”.

Pedro Ortega seguirà cruspint-se quilòmetres pels carrers i carreteres tarragonines amb la seva música animada a les orelles i aquell cos prim que el permet volar de puntetes sobre l’asfalt, on segueix preparant els pròxims reptes que ara mateix veu lluny.

Quim P.Casadesús