.

pau_ricoma_verticalEl primer objectiu d’un Ajuntament és que la gent pugui viure amb dignitat. Aquesta dignitat cadascú la pot definir a la seva manera, però és obvi que va unida a sentir-se útil socialment, a poder tenir les necessitats més importants cobertes i a poder desenvolupar-se personalment a través de la cultura, el coneixement, etc. Vaja, a viure civilitzadament. La pedra filosofal sobre la qual descansa aquesta civilització és el treball. Sense feina no tenim possibilitats de desenvolupar-nos com a persones.

 

La falta de treball, la precarització laboral, les dificultats i la lentitud administrativa que fa difícil tirar endavant nous projectes, la poca sensibilitat amb l’economia local de petits empresaris, autònoms, cooperatives, entitats sense ànim de lucre, que inverteixen i deixen els guanys al territori, són formes quotidianes de degradació.

 

Davant d’això, i suposant-li la millor voluntat del món a tothom, començant per nosaltres, ens entestem a cercar i proposar les solucions més efectives i generoses dins les possibilitats -bé, de vegades el nostre impuls ens fa oblidar que les possibilitats no són infinites- i ens endinsem en un bosc de plans d’inserció, d’ocupació, de formació integral, de rebaixes fiscals, d’estímuls a l’ocupació, etc.I està bé que ho fem, sempre que sigui a través de propostes realitzables, però ens hauríem de preguntar quant de temps portem proposant mesures pal·liatives i quins resultats n’hem tret. És allò que diuen, els arbres no ens deixen veure el bosc.

 

Fa quatre anys, el candidat del PSC, el senyor Ballesteros, es va comprometre a crear 6.000 llocs de treball durant el mandat que ara just acaba. És a dir, a reduir l’atur a Tarragona a la meitat. Tot i que em sembla que és èticament discutible frivolitzar amb ofertes d’aquest tipus, posem el cas que l’home s’ho creia. La pregunta que ens hauríem de fer és perquè una societat dinàmica com la nostra, amb uns valors respecte a la cultura, l’educació i la solidaritat prou arrelades, no veiem que la riquesa que som capaços de generar reverteixi en una millora de les condicions personals i col·lectives.

 

És evident que per més bona voluntat que li posem, si tenim un marc general que penalitza la nostra dinàmica productiva no sortirem d’aquest atzucac. Quan Ballesteros prometia 6.000 de treball ho devia fer pensant que l’estat espanyol compliria els seus compromisos, que finançaria el Mercat Central, com va signar la ministra Chacon; que invertiria en els Jocs del Mediterrani, més enllà de copets a l’esquena; que acabaria l’autovia A-27, connectant la nostra indústria, el port i els centres logístics amb l’interior de la península; o que faria les inversions necessàries en la xarxa ferroviària per aprofitar les nostres potencialitats de generació de treball.

 

És obvi que no ha estat així. Tarragona ha estat sotmesa a l’incompliment continuat per part de l’estat espanyol de les seves obligacions inversores. Ens cal un canvi de marc, un estat nou on Tarragona sigui protagonista. Ens cal un Ajuntament que afronti amb valentia les responsabilitats que té amb els ciutadans i que s’esmerci de veritat perquè tothom tingui treball i una vida digna.