TARRAGONA 21

Pau Ricomà Vallhonrat

En els darrers dies he tingut l’ocasió de rememorar la campanya electoral que ens que va dur al govern de la ciutat. A diferents mitjans han tornat a aparèixer notícies i imatges d’aquells dies i he tornat a veure la il·lusió en la mirada i el somriure en els llavis de molta gent que anel·lava per Tarragona un canvi de rumb. Aquella campanya va resultar ser l’èxit de la fe, de la voluntat col·lectiva i de la convicció que Tarragona necessitava fer les coses d’una altra manera per esdevenir la ciutat pròspera i equitativa que volem. La força d’aquesta determinació es va fer palesa en els resultats electorals -que ja havia anticipat- i en la configuració d’una majoria pel canvi que ens va donar el govern a la coalició ERC-MES i En Comú Podem, amb el suport de Junts x Tarragona i la CUP, amb qui vam establir acords de governabilitat. Un camí gens fàcil, a l’altura de l’objectiu de tenir un govern republicà a l’Ajuntament de Tarragona.

Els canvis profunds perquè tinguin perdurabilitat han de ser continuats, no bruscos, i és en la perspectiva temporal que es poden valorar. El primer canvi perceptible els trobem amb la relació amb els veïns, constant, fluida i respectuosa. Una relació basada en el diàleg, en l’abordatge sincer i compartit de les dificultats. Una relació que ha pujat la ciutadania als balcons municipals per seguir les festes i que ha fet partícips als veïns dels actes ciutadans més solemnes, com el pregó de Santa Tecla, reservat fins l’any passat als representants dels poders polítics, militars i eclesiàstics. Tota una declaració demostració de a qui pertany la ciutat.

Una relació basada en l’honestedat. De Hem passat de les notícies de no fa tant que vinculaven representants municipals amb usos més que discutibles dels diners públics, hem passat a notícies de representants municipals portant al jutjat actuacions succeïdes a alguna empresa pública. responsables d’administrar recursos públics d’una empresa municipal.

Com que el canvi que volem ha de ser profund, el camí que hem de fer serà llarg. L’important és no perdre’s per còmodes dreceres. Això vol dir prendre totes les decisions, sobretot les més difícils, sota els imperatius que ens vam imposar: cohesió, sostenibilitat i cultura. La regeneració urbanística i la cohesió territorial són instruments imprescindibles per una ciutat que vol tenir cura dels seus veïns i oferir-los oportunitats vitals. La Tarragona per la qual lluitem, recuperada en la seva part històrica, més pròxima entre els seus diferents barris i preservada en els seus espais amb més valor natural, estarà molt més a prop de ser com la volem al final del mandat que com era un any enrere.

Els mateixos preceptes urbanístics s’encabeixen en la defensa de la sostenibilitat del medi ambient. L’emergència climàtica no és una decisió, és una situació implacable a què ens hem d’enfrontar. No perdre boscos, fer les inversions necessàries per optimitzar el subministrament d’aigua i la prevenció davant les avingudes i temporals cada cop més freqüents, i apostar. Apostem per la ciutat construïda, per la seva vitalitat social, pel seu comerç i per l’atenció a les persones que hi viuen és la millor aposta per la sostenibilitat que podem fer. Com ho és el treball treballar per una ciutat més segura, sense atropellaments i amb un aire més net. I això ho estem fent engegant que estem fent portant endavant iniciatives com la limitació general de circulació a 30 km/h, la construcció de carrils segregats per a vehicles sense motor i l’extensió de zones per a vianants.

I el tercer gran eix del canvi és la Cultura. Des de la seva accepció com a construcció social a partir de la manera d’interrelacionar-se les persones –molt important si volem una ciutat no classista-, a la més concreta de totes aquelles activitats populars i professionals que conformen allò que coneixem com a sector cultural. El compromís d’aquest govern amb la Cultura és palès, des de la relació continuada amb tots els agents fins a la reformulació del Centre d’Art i del Museu d’Història, passant pel desenvolupament del Pla de Biblioteques i la integració dels centres cívics en un projecte cultural compartit per a tota la ciutat. També ho és l’aposta clara pel Patrimoni, amb uns nivells d’inversió que feia molts anys que no es produïen. La Cultura com a instrument transformador imprescindible.

La cohesió i la cultura es donen la mà en el compromís d’aquest govern amb el feminisme, el conjunt de polítiques d’igualtat, de benestar animal i d’atenció a les persones per ajudar-les a transformar les seves condicions vitals. Així com en els programes actius d’ocupació -ara retallats pel govern central- que ens han de servir per reenganxar els nostres veïns més vulnerables al teixit laboral.

La suma d’aquests eixos amb els valors republicans de transparència, participació i honestedat alimenten els objectius de la nostra activitat quotidiana, que no són altres que tenir una ciutat econòmicament activa, socialment equitativa i amb una administració eficaç, eficient i moderna.

A ningú escapa que aquest primer any de mandat s’ha emmarcat en un conjunt de circumstàncies sobrevingudes que han posat a prova la ciutat. Hem hagut de fer front a moltes coses que passaven “per primera vegada”, algunes a una escala superior i altres d’incumbència gairebé només local: incendi de Miasa; alerta d’esfondrament de l’Amfiteatre; tensió als carrers després de la sentència als presos polítics; confirmació que gairebé tots els trens de llarga distància deixen de passar per Tarragona amb l’agreujant que la millora en trens regionals no es produeix; trencament de la canonada que ens porta l’aigua dels canals de l’Ebre; explosió a la planta química d’IQOXE; temporal Glòria i la COVID-19. Una acumulació de circumstàncies difícils, amb crisis sobreposades, que hem abordat sempre de la mateixa manera: màxima cura per la ciutat i els veïns, màxima transparència, donant informació puntual i reiterada pels diferents canals comunicatius. També la cerca del màxim consens institucional, com hem vist en la presentació de declaracions institucionals en les exigències en matèria ferroviària, explosió de la planta química i la COVID19, ha estat una altra constant.

El balanç del primer any des d’un punt de vista personal és el d’un immens orgull per poder governar ser l’alcalde de la meva ciutat, acompanyat d’un equip extraordinari de persones. Volíem fer el canvi i l’estem fent, Tarragona s’ha mostrat com una ciutat forta, resilent i unida en moments molt difícils. I aquestes són les primeres passes per tenir una ciutadania amb autoestima en una ciutat amb capacitat d’atracció i d’oferir oportunitats vitals i professionals.

Hem fet el primer any del canvi, en tenim tres per endavant i molts més per fer entre tots la Tarragona que volem. I volem fer-lo amb un camí ben ample, que no sigui el pas exclusiu de ningú, ni només nostre, perquè la Tarragona vital o serà de tothom o no serà.

Pau Ricomà Vallhonrat
Alcalde de Tarragona

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies