Pau Ricomà és portaveu Grup Municipal ERC-MES-MDC.
L’augment exponencial de pisos turístics és una realitat a les ciutats amb més encant i Tarragona no és una excepció. No es tracta de quelcom que tal vegada succeeixi, sinó d’un fet que passa amb certa normalitat. I quan dic, certa normalitat, vull dir que passa com passen tantes coses a la nostra mediterraníssima societat, sense massa control per part de les autoritats, motiu pel qual es genera l’opinió generalitzada que estem en un nou terreny adobat per a l’economia submergida.
Com a conseqüència, és fàcil que es desfermin calorosos debats, algunes vegades amb coneixement de causa i altres no tant. Crec, sincerament, que ens equivocaríem estigmatitzant el fenomen, per dues raons: perquè l’internet de les xarxes socials fa impossible evitar a la gent que vulgui que s’intercanviï coses, per tant el “turisme col·laboratiu” ha vingut per quedar-se, i perquè, com tantes coses en aquest món, té almenys tantes conseqüències positives com negatives.
Entre les positives: augmentar el nombre de pernoctacions en una ciutat amb poques places hoteleres; atreure un turisme potencialment inclinat a viure la ciutat, comprar a les seves tendes i mercats; facilitar ingressos suplementaris a particulars i contribuir a la millora de l’economia local. Entre les negatives: la competència que pugui tenir el sector hoteler i sobretot el possible augment dels preus dels lloguers a les zones més turístiques i l’inici d’un procés d’expulsió dels habitants amb menys poder adquisitiu, normalment gent gran i famílies amb pocs ingressos.
És sobretot per fer front a les potencials conseqüències negatives que ens cal una reglamentació clara, un pla d’usos que impedeixi la densificació de pisos turístics en algunes zones de la ciutat, un servei municipal d’inspecció eficient i aconseguir que les persones que n’obtinguin ingressos contribueixin socialment a través d’impostos i taxes.
El marc jurídic ens el facilita el Decret de la Generalitat 150/2012, d’establiments turístics i d’habitatges d’ús turístic. Correspon a l’administració local tramitar les altes, definir els usos de cada sector de la ciutat i contribuir a la tasca d’inspecció.
L’Ajuntament ha de posar mans a l’obra en aquest tema i, dins de les possibilitats que ens dóna l’esmentat decret, regular amb decisió i eficàcia aquesta activitat mercantil. No és un encàrrec que s’hagi de fer a la conselleria municipal de turisme, sinó que per la seva implicació concerneix transversalment a diverses àrees.
Si no ens hi posem, pot semblar que esquivem el problema, però el farem més gran. L’Ajuntament de Tarragona ha d’evitar que els pisos turístics es converteixin en un nou focus d’economia submergida i ha de ser prou audaç per donar-li el tomb i fer-ne un model d’eficiència turística, econòmica i social.
Equip de redacció
