TARRAGONA 21

Tarragona està vivint uns dies d’esperpèntica aplicació de l’article 155. Com si no n’hi hagués prou amb l’ignominiós acord entre PP, C’S i PSOE per escapçar les nostres institucions democràtiques, han sortit cabdills locals disposats a estendre la feina dels repressors. Res d’estrany. Sempre que es retallen llibertats, sorgeixen escolanets i escolanetes disposats a fer mèrits. És de manual. Per alguna cosa es diu que en aquestes contrades quan a algú li poses una gorra es creu que ja és capità. Us explicaré dos exemples recents que podrien haver signat Azcona o García Berlanga, en un dels seus genials guions retratant la quotidianitat d’una societat acomplexada i grisa.

Pau Ricomà és portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona.

El passat divendres, Rubén Viñuales, portaveu de C’s a la Diputació de Tarragona, va votar contra la subvenció a la Colla Sardanista Dansaires del Penedès perquè havien exhibit una estelada en una actuació. Va afegir que no tenia res a dir de la seva actuació com a sardanistes, això sí. Amb el seu criteri, el representant de C’s pretén que en les manifestacions culturals no es pugui fer ús de la llibertat expressió. Qui ho faci, hauria d’acceptar automàticament un tracte discriminatori. I a qui li tocarà després dels sardanistes? Prepareu-vos castellers, rapsodes, músics, actors, pintors plàstics… perquè hi ha un partit que pretén governar aquest país que no vol que mostreu estelades, que utilitzeu el color groc o que recordeu, en qualsevol actuació o aparició que feu, que a l’estat espanyol hi ha presos polítics empresonats sense judici.

L’altra demostració de patetisme cultural i vol gallinaci l’ha protagonitzat la presidenta de l’Empresa Municipal de Mercats, consellera municipal de comerç, Elvira Ferrando. Després d’haver acordat l’ajut a un col·lectiu de fotògrafs per la confecció del calendari 2018, va retirar l’ajut perquè la portada del calendari és de color groc i perquè hi ha una foto on surt el número 155. Ja ho sé que sembla mentida, però és veritat. Aquest és el nivell!

Els fotògrafs accepten impertèrrits la situació. El col·lectiu costeja íntegrament l’edició. Quan es disposen a vendre el calendari a l’espai que tenen assignat dins del Mercat Central, se’ls presenta un treballador de l’empresa municipal i els diu que no el poden vendre. Ordres de dalt.

Aquestes dues actuacions, que conviden al somriure i a fer-ne conyeta, deixen veure una situació lamentable: dèria per prohibir i paranoia. El poder mal entès que es pensa que l’expressió artística és una activitat “permesa” per ells i no una necessitat social, indispensable per a una societat digna i sana.

Vivim en una ciutat on el poder polític prohibeix colors i banderes, però calla com un mort quan els soldats utilitzen els nostres carrers com a camp de maniobres. Una ciutat governada amb aquests criteris, feble amb els poderosos i implacable amb els senzills, té un problema molt gran. És feina de tots desempallegar-nos-en, per higiene democràtica i salut convivencial.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies