El procés d’aprovació del Pla Parcial de La Budellera està donant peu a un seguit d’articles des d’òptiques ben diferents. D’entrada, això és bo. Cadascú té dret a expressar la seva opinió i a defensar els seus interessos. Per tant, no és intenció meva contestar cap escrit a no ser que se m’interpel·li directament. Aquests és el cas de la carta apareguda que duu el títol de “Resposta al Sr. Ricomà sobre la Budellera”.
Pau Ricomà és portaveu ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
L’escrit, signat pel senyor Jesús A. Gómez Espejo, en representació de la Junta de Compensació provisional del PPU 24, comença dient que alguns conceptes del meu article ‘Preservar la Budellera és apostar per la millor Tarragona’, no són gens encertats i que condueixen a una desinformació que no és bona per a ningú. De fet, tot el seu escrit té un to de força desconsideració, com si no hi hagués més veritat que la que ell defensa ni hi tinguessin cabuda altres punts de vista.
Començo pel final, amb la dada més precisa que dóna, el nombre d’habitatges. Diu que són 4.200 i no els quasi 6.000 que menciono al meu article i que descriuen totes les cròniques dels diferents mitjans de comunicació a partir de la informació dels mateixos promotors. Entre les pàgines 179 i 206 del Pla Parcial, en l’apartat “reglamentació detallada per zones” es relacionen tots els habitatges que hi aniran. El total d’habitatges que hi figura és de 5.738. Recentment ha aparegut la notícia de la rebaixa del nombre de pisos com una rectificació de la intenció inicial. Sigui com sigui, no és pot dir que la informació donada pels promotors sigui un model de transparència i claredat.
Ens serveix l’exemple de la Vall de l’Arrabassada. Han passat 20 anys des de les primeres promocions i, en un marc de creixement molt accelerat i de mercat hipotecari extraordinàriament assequible, encara no s’ha exhaurit tota l’oferta potencial. Ara hi viuen unes 2.000 persones. El PPU-24 suposa multiplicar la Vall de l’Arrabassada per cinc i urbanitzar una zona natural que prenent aquesta referència podem deduir que restarà erma durant dècades.
Entenem perfectament que des de l’òptica de la promoció immobiliària La Budellera sigui la zona més interessant i amb més potencia comercial. I no critiquem el seu punt de vista, però el nostre interès és un altre. Pensem la Tarragona del futur, amb un creixement des del centre que eviti el despoblament i la pèrdua de qualitat de les zones amb més identitat de la ciutat i el plantejament d’un nou eix central amb la transformació d’ambdues bandes del riu. Una feina que evidentment demana temps –possiblement menys que l’ocupació efectiva de tota La Budellera- i exigeix el lideratge polític d’un urbanisme social amb molta feina de detall.
Les expectatives de creixement constant de la població previstes al POUM han esdevingut impossibles. No només no tenim un horitzó de 240.000 habitants, sinó que de manera continuada hem anat perdent població i les expectatives no són de ràpida recuperació. No estem davant d’una crisi conjuntural, sinó d’un canvi molt profund dels sistema tecnològic i productiu. És un error lligar-nos a les prioritats d’un POUM plantejat en una situació excepcional. Entre aquell moment i l’actual, la societat està vivint el canvi més profund després dels anys 30 del segle passat. O pensem en termes de qualitat social i no de quantitat o Tarragona tindrà poc futur en el marc competitiu de les ciutats.
Pau Ricomà és portaveu ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
Equip de redacció
