Imatge de la senyalització instal·lada a la Rambla Nova cruïlla amb el carrer Unió.
L’ajuntament de Tarragona continua instal·lant pastilles contra la desmemòria històrica als espais de la ciutat que van tenir alguna relació amb la guerra incivil, la post-guerra i també la restauració de la Democràcia. Un dels darrers punts per entendre el passat més recent és el siutat a la cruïlla entre la Rambla Nova i el carrer Unió, en el qual es rememora (amb un text explicatiu i una portada del ‘Diario Español’) els fets ocorreguts el 5 de març de 1976. La vaga dels treballadors de les obres de construcció i muntatge d’instal·lacions d’equips a la refineria de petroli a la Pobla de Mafumet, en protesta per les morts de cinc obrers a Vitòria abatuts a trets per la policia, va acabar en enfrontaments entre els manifestants i els agents a Tarragona. Els xocs van tenir lloc principalment a la Rambla Nova i carrers adjacents, on es va produir una càrrega policial que va provocar la caiguda al paviment del jove Juan Gabriel Rodrigo Knafo, des del terrat de l’edifici número 7 del carrer Unió, resultant mort sense que s’hagin aclarit les causes.
Aquest és precisament el recordatori que la iniciativa anomenada Espais de Memòria, promogut des del consistori i avalat tècnicament des del Museu d’Història de la ciutat, ha ubicat a la zona. “No hem volgut circunscriure el projecte només a la guerra i la postguerra, i l’hem allargat fins al període de recuperació de la Democràcia”, especificava la regidora de Cultura, Begoña Floría, recordant de pas que l’Ajuntament continua en la seva batalla per “demamar als jutjats que aclareixin d’una vegada per totes què va passar en aquest punt amb Knafo”. De fet, la placa no se situa tot just a l’edifici des d’on es va precipitar el jove (tal i com volia la seva família) tant per les reticències de la Comunitat de Veïns (la senyalització en espais privats és un dels esculls que té el projecte) com pels dubtes sobre si finalment va caure des del número 7 o el 9.
Lluís Balart i Begoña Floría amb el plafó informatiu que ja ha hagut de ser dotat d’una protecció antivandàlica perquè poc després de ser instal·lat ja va patir una pintada.
Floría ha posat en valor el fet que “des de l’arribada de Ballesteros a l’alcaldia el 2009 hem dut a terme un programa de recuperació històrica en diferents vessants”, dels quals ha destacat “les visites programades als centres educatius de la ciutat per a que els alumnes puguin conèixer els espais de la lluita antifranquista”. Al presentat avui se li sumen ja tres més: el Pretori (la presó de Pilats); l’Antiga Audiència (amb una placa interior i una altra d’exterior parlant dels consells de guerra que acollia), la dignificació de la fossa comuna del Cementiri (amb la donació de l’escultura ‘Dignitat’ de Salvador Mañosa per part de l’Associació de Víctimes del Franquisme) i la inauguració de la placa d’homenatge a les dones que van estar empresaonades al convent de regligioses Oblates (també a càrrec de la mateixa entitat).
Segons explicava el director del Museu, Lluís Ballart, es preveu ampliar la senyalització a nou espais més, entre els quals es troben la Llibreria de la Rambla “en la seva condició de centre d’activisme cultural”; l’Audiotir del Camp de Mart, “on tots els partits ven fer el seu primer míting un cop legalitzats”; l’edifici seu de la Cambra de Comerç, que acollia la comissaria de la policia amb els calabossos al seu soterrani; la Casa Parroquial de San Josep Obrer, “on es reunien els sindicats il·legals”, i el Local Parroquial de Sant Salvador, “espai on es reunia el plenari de l’Assemblea de Catalunya”.
J.S.
Equip de redacció
