L’obertura finalment, ‘com era esperable’, del judici oral ‘és una bona notícia que permetrà finalment els implicats defensar-se, posant fi al llarg periple i a l’injust tracte que han viscut els darrers anys’, afirma l’Agrupació local, que té ‘el ple convenciment’ de la seva innocència, i reclama ‘el respecte a la presumpció d’innocència, que és un dels fonaments de tot sistema penal democràtic; així com la continuïtat en el càrrec pels quals han estat escollits directament i democràticament’.
Els socialites denuncien ‘l’ús extremadament partidista que des d’ERC Tarragona i el govern municipal s’està fent amb aquest tema, amb l’única intenció de desprestigiar políticament els i les socialistes’. Així, ‘és rebutjable’ el seu ‘permanent i selectiu menyspreu’ a la presumpció d’innocència, i en especial ‘l’ús de tots els mitjans institucionals i municipals per intentar treure’n rèdit polític’, afirma en un comunicat. ‘Volen intentar amb males arts esborrar el llegat de Ballesteros, aconseguint el que no van aconseguir a les urnes, i justificar la ineficàcia i desordre de la seva aliança antiballesteros per fer un govern frankenstein unit només per la ràbia i l’odi’, conclou.
El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, durant la seva visita a l’Oficina d’Estrangeria habilitades per atendre els refugiats ucraïnesos. Foto: Gerard Vives
Yana Chypiha és una dona que ha fugit amb el seu fill de la guerra a Ucraïna. Tot just fa quatre dies que va arribar a Catalunya i s’allotja en un apart hotel a Sitges. Aquest dimecres s’ha desplaçat fins a l’Oficina d’Estrangeria de Tarragona per sol·licitar el document de protecció temporal. “Esperem que la guerra s’acabi aviat i puguem tornar a casa per reconstruir-ho tot”, ha dit. Des de l’esclat de la crisi humanitària, el govern espanyol ha atès més de 600 persones a les oficines de Tarragona, Reus i Tortosa. El subdelegat, Joan Sabaté, ha destacat la celeritat en el procés de tramitació, ja que els sol·licitats obtenen ràpidament un resguard que els acredita com a residents amb protecció arreu de la Unió Europea.
La Yana amb la seva família vivia en un dissetè pis d’un edifici a la capital d’Ucraïna. Quan va esclatar la guerra i davant la por de no tenir temps de baixar al soterrani en el cas d’un bombardeig van decidir refugiar-se en un petit municipi del districte de Kiiv. “Hi vam estar durant disset dies, catorze dels quals sense electricitat, sense connexió i sota l’ocupació russa”, ha explicat la Yana. A partir del dissetè dia de guerra van tenir l’oportunitat de sortir del país. Durant el seu periple van haver de caminar vuit quilòmetres a peu i travessar un pont totalment destruït per tal d’arribar al punt d’evacuació. A més, també van haver de creuar dos controls policials russos.
“Kiiv no és segur i la gent ha hagut de deixar les seves cases i negocis; nosaltres ho hem deixat tot, vam decidir que havíem de fer vida normal pels nostres fills”, ha assenyalat la dona. Per això, va fugir amb una amiga i els respectius fills, deixant els marits a Ucraïna. “El pitjor de la guerra és que molta gent està morint, hi ha un problema humanitari molt gran en determinades zones”, ha afegit. En el seu cas no van poder comprar menjar ni tampoc van tenir aigua durant molts dies. “Un dels grans problemes és que els corredors humanitaris no es respecten i els territoris sota la influència russa estan descontrolats”, ha lamentat.
La Yana té l’esperança que la guerra acabi aviat i puguin tornar a casa per reprendre les seves vides. “He vingut per aconseguir el permís temporal de protecció, però no volem ser refugiats, sinó que volem tornar a casa el mateix dia que la guerra acabi”, ha assegurat.
Més de 600 persones ateses
El govern espanyol ha tramitat més de 600 documents de protecció temporal de persones procedents d’Ucraïna a la demarcació tarragonina. Inicialment, els refugiats s’atenien a la comissaria provincial de la policia nacional de Tarragona, però ara el servei s’ha traslladat a l’Oficina d’Estrangeria. “La tramitació es fa amb una celeritat màxima, el límit temporal des de que es contacta amb l’oficina és de 24 hores, i quan vénen a sol·licitar l’asil surten ja amb un resguard provisional que després es convertirà en definitiu”, ha indicat el subdelegat, Joan Sabaté.
Aquest document els acredita com a residents amb protecció a Espanya i els permet tenir permís laboral, assistència sanitària i escolarització. “Així tenen tots els drets que tindria qualsevol ciutadà espanyol i de la Unió Europea al nostre país”, ha remarcat Sabaté. El subdelegat ha recordat que es tracta d’un document temporal d’un any de vigència, que es podria prorrogar en funció de l’evolució de la crisi humanitària.
Ara mateix, s’ha proporcionat allotjament a uns 1.300 ucraïnesos a la demarcació, segons dades de la Creu Roja. Tot i això, la xifra de persones desplaçades podria ser molt elevada, ja que no tenen comptabilitzades les que viuen amb llars particulars. “És difícil determinar quants arribaran a Espanya, les organitzacions humanitàries parlen de deu i fins a vint milions de refugiats, no sabem quants escolliran Tarragona, però hem d’estar preparats perquè l’afluència pot ser molt més gran de la rebuda fins a aquest moment”, ha sostingut.
Davant l’arribada de més refugiats, Sabaté ha afirmat que destinaran més recursos si és necessari. L’oficina tarragonina està oberta de nou del matí a nou del vespre i cal cita prèvia per assistir-hi. “Ara ho estem gestionant amb relativa normalitat, si l’allau és més important haurem de destinar més mitjans humans i materials per poder atendre aquesta situació”, ha tancat.
Foto de família dels nous togats i togades. Foto: Cedida
El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, l’ICAT, ha celebrat aquest matí la imposició de togues als nous col·legiats dins dels actes de la festa col·legial de Sant Raimon de Penyafort. Durant l’esdeveniment, i acompanyats dels seus padrins, 34 advocades i advocats joves han rebut simbòlicament aquesta indumentària professional i s’han compromès amb els valors de l’advocacia, en un acte que simbolitza la benvinguda a l’exercici de la professió. Ha estat el primer cop que s’ha pogut celebrar l’emblemàtica imposició de togues des de l’inici de la pandèmia de la Covid, el març de 2020.
En el seu parlament, la degana de l’ICAT, Estela Martín, ha ressaltat la importància simbòlica de la toga perquè “simbolitza que compartim uns valors, unes creences i la passió pel nostre ofici”. En aquest sentit, Martín considera que “la toga representa la nostra dignitat, la nostra responsabilitat amb els interessos dels nostres clients i el nostre compromís amb la justícia”. Martín s’ha compromès a lluitar per simplificar l’accés a la professió de l’advocacia jove i ha assegurat que l’ICAT demanarà una nova legislació en aquest sentit.
Precisament aquest ha estat l’eix de la intervenció de la representant de les noves togades i togats, Judit Domingo, que ha posat el focus en el llarg periple formatiu i d’acumulació d’antiguitat pel que han de passar els advocats joves abans de poder exercir el Torn d’Ofici. “Som la generació més preparada i amb més mitjans de la història, però també la que més complicat per poder exercir plenament la nostra professió”, ha argumentat Domingo, que ha qüestionat molt especialment els tres anys d’exercici professional que actualment es demanen -després d’un llarg procés de formació- per poder accedir al cos d’avocats que fan possible la Justícia Gratuïta. La representant de l’advocacia jove també ha reclamat “retribucions més dignes” per a les actuacions de les advocades i advocats.
La mostra restarà oberta al públic fins el proper 30 de setembre, de dilluns a dissabte, en horari de 18 a 21 hores. Diumenges i festius, tancat. Foto: Ajuntament
La Torre Vella de Salou acull, des del passat dia 3 de setembre i fins al proper dia 30, una mostra amb plafons, textos, imatges, àudios i peces que parlen de la fascinant època medieval, tenint com a punt de partida el segle XIII i la vida del Rei Jaume I, que només tenia 21 anys en el moment de la conquesta de Mallorca.
L’exposició duu per títol “1229: Objectiu Mayūrqa. Imatges, colors i memòria del passat medieval” i neix a les aules de 1r de Batxillerat artístic 20-21 de l’Institut Jaume I. Així mateix, està vinculada a “Imatges del passat medieval, reflexos al present de Salou” (projecte d’Innovació pedagògica dins l’Apadrinem el nostre Patrimoni, de la Generalitat de Catalunya) i s’ha sustentat, en part, en dues fructíferes col·laboracions: amb l’Ajuntament de Salou i amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí (programa UMA).
En aquesta mostra, plena de contingut i organitzada de forma molt creativa, els colors són els protagonistes, lligats a diferents moments de l’època medieval, i als diferents àmbits relacionats amb la gesta històrica del Rei Jaume I. Es tracta de cinc tonalitats diferents, que van des del negre fins al blanc, i que es lliguen amb els cinc sentits; el verd, inspirat en el Camp de Tarragona; el blau de l’aigua del mar de Salou; el vermell, que fa referència a Mallorca i la passió per la conquesta; l’ocre, relatiu a la terra i la gent del camp i, finalment, el blanc, que significa la llum i es vincula amb la vestimenta del monarca quan, al final de la seva vida, va abdicar i va ingressar a l’orde dels “monjos blancs” del Cister. Més enllà dels tòpics i les distàncies l’eix de la proposta és reflexionar, des del rigor, sobre el fet històric en el qual es va conquerir tot “un regne dins del mar”.
Segons ha assenyalat l’alcalde de Salou, Pere Granados, “volem agrair la gran labor cultural, d’investigació de l’època medieval i de difusió al voltant de la figura del Rei que duu a terme l’Institut Jaume I, un personatge històric que ens ha deixat un valuós llegat”. L’alcalde també ha tingut paraules d’agraïment per a la Doctora en Història de l’Art Medieval, Esther Lozano, coordinadora de l’exposició i del projecte d’investigació al voltant del monarca.
Per la seva banda, el regidor de Serveis Culturals, Xavier Montalà, ha assenyalat que “el recorregut per l’exposició és un viatge al segle XIII, un periple on podem reflexionar sobre el trajecte que es va dur a terme l’any 1229, quan un poderós exèrcit, format per uns 10.800 homes, va salpar cap a terres mallorquines”.
També cal dir que divendres passat, dia 3 de setembre, va tenir lloc una conferència, de forma presencial, vinculada al relat expositiu. En època medieval els desplaçaments van generat multitud d’experiències de coneixement i amb ‘Viatges i viatgers a l’Edat Mitjana. Un món en moviment’, a càrrec de Rosa María Guijarro Asensio, catedràtica jubilada de l’Institut Jaume I, es va explicar que foren molts els viatgers que van descobrir nous mons, més enllà del seu entorn, com ho van fer, per exemple, mercaders, pelegrins, guerrers, mercenaris, diplomàtics, ambaixadors, artistes, artesans, religiosos, estudiants, monarques amb les seves corts i seguicis, pobres, mendicants, presoners de guerra o marginats.
En definitiva, aquesta exposició, amb diverses “portes” d’entrada a diversos relats, tracta d’estimular el coneixement d’una història, un entorn i un temps dels què som hereus, segons paraules de la Doctora Esther Lozano.
Kristian Mendes s’incorpora al primer equip del club després de la seva gran temporada al CBT B de Copa Catalunya.
Segona peça confirmada de l’Ibersol CBT per la temporada 21/22. Es tracta de Kristian Mendes, un aler alt (2.00m). Kristian s’incorpora al primer equip del club després de la seva gran temporada al CBT B de Copa Catalunya. Aquesta temporada va debutar a la LEB Plata de la mà de Berni Alvàrez sent un peça fixe dins les convocatòries del primer equip i dels entrenaments, ara li arriba la seva gran oportunitat formant part del primer equip.
Mendes va arribar al club la temporada 19/20, per jugar amb el Júnior Masculí Preferent després del seu periple pels Estats Units. Format a les categories inferiors del CB Vilaseca, també va formar part del Club Joventut de Badalona abans de creuar l’oceà Atlàntic i provar sort als EUA.
Amb la incorporació de Kristian Mendes el club fa palesa la seva aposta per la gent de la casa i de la província
Aquest divendres 4 de juny a les 19 h, l’Antiga Audiència acull la presentació del llibre Ales Lleials. Orozco – Orlov. 4a Esquadrilla G26, de Lluís Orozco Delclós. La presentació anirà a càrrec de Jordi Piqué Padró, director tècnic de la Comissió de Programes de Memòria de l’Ajuntament i estarà presidida per l’acalde de Tarragona, Pau Ricomà. Durant l’esdeveniment intervindran l’autor del llibre, Lluís Orozco, Miquel Torres Benet, president del Grup de Recerques de Terres de Ponent (GRTP), i Aquilino Mata Mier, president de l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR).
El llibre relata vivències de joves pilots que van volar els icònics «Chatos» de les forces aèries de la República durant la Guerra Civil Espanyola. Després, alguns dels que van sobreviure, com Manuel Orozco (aviador republicà que va néixer a Tarragona l’any 1915 i va morir també a Tarragona l’any 1994, després d’un periple vital per la Unió Soviètica i diferents països d’Amèrica del Sud), van seguir combatent contra el III Reich amb les ales de l’Exèrcit Roig.
També en el marc dels actes del 90è aniversari de la Segona República, el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) acull dissabte 5 de juny a partir de les 12 h la conferència “El Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona: un centre modèlic”, a càrrec del l’historiador i crític d’art Antonio Salcedo Miliani.
Els dos actes s’emmarquen en la programació 14 d’abril de 1931: 90 anys de la Segona República, impulsada per la Comissió de Programes de Memòria de l’Ajuntament amb la col·laboració de diferents entitats i institucions culturals de la ciutat. El programa, que vol ajudar a conèixer què van significar la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a la ciutat, es va iniciar el passat 8 d’abril i s’allargarà fins al 15 de desembre (tot i que la majoria d’actes es concentren a la primavera), amb un total de 30 activitats entre conferències, presentacions de llibres, tallers, exposicions, visites guiades o arts escèniques, entre d’altres.
La socialista Sandra Ramos, en roda de premsa, Foto: Cedida
La portaveu del Grup Municipal Socialista, Sandra Ramos, ha convocat aquest matí una roda de premsa per posicionar-se respecte a les negociacions d’ampliació de govern municipal. “Davant d’aquest caos i desconcert, l’única alternativa possible de govern seriós és el PSC”, ha deixat anar.
Ramos considera que la ciutat porta sis mesos assistint a un “espectacle lamentable” de titulars i intercanvis de comunicats entre partits polítics. I afegeixen que ERC i Comuns acaben aquest periple amb un altre govern en minoria i encara més “inestable”. “La culminació d’aquest procés és un reflex que aquest govern municipal no té un projecte de ciutat, sinó un pacte en contra dels i les socialistes”, recorda Ramos. A més, retreu a l’equip de govern que enlloc de parlar tots els dies de cadires, s’haurien d’haver preocupat per solucionar els problemes reals de la ciutadania.
La portaveu socialista ha assegurat que des del seu partit “tenim moltes ganes de treballar. Tenim un gran equip i un molt bon projecte de ciutat. Som l’única força política que garanteix equilibri, confiança i sentit comú”. Ramos creu que un dels exemples és la presentació al plenari d’aquesta setmana d’una moció per la creació d’una empresa energètica municipal: “Aquesta és la nostra línia de treball, projectes i més projectes, transformadors i sostenibles. I no la constant improvisació que està duent a terme l’actual equip de govern, durant els dos anys que porten de legislatura”.
“Hi ha mans que no sumen, entorpeixen”
Per al PSC, aquests dos anys que queden de mandat estaran plens d’oportunitats perdudes, perquè l’actitud de la CUP és “d’un constant bloqueig”: “Hi ha mans que en compte de sumar, aturen i paralitzen l’activitat d’aquesta ciutat”. La portaveu socialista lamenta que aquesta legislatura acabarà sense un acord pel nou POUM i mostra la seva preocupació pel posicionament de les conselleres de la CUP “en contra del projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd i dels fons europeus”.
Raquel Sans Guerra, diputada per ERC i candidata al Parlament de Catalunya.
En el darrer ple de la legislatura vam poder aprovar la Llei de desaparicions forçades de menors. Al Parlament, malgrat que no ho van poder fer des de l’hemicicle, ens van acompanyar representants de les diverses associacions de víctimes, també de l’Observatori de desaparicions forçades de menors que té la seu a Tarragona. Entre elles, però, no hi va poder ser la Dolores Pimienta.
Precisament el dia que vam aprovar la Llei la Dolores feia 96 anys. I 60 anys després no ha llençat la tovallola per poder trobar el seu fill. La Dolores, com la meva àvia, va marxar d’Extremadura a finals dels anys 50. I també com la meva àvia, no sabia ni llegir ni escriure. Van venir a Barcelona, buscant un futur millor. I aquí es va quedar embarassada del seu segon fill.
El Fèlix va néixer el 29 de maig de 1960 a l’Hospital Clínic de Barcelona. La Dolores va anar a donar a llum sola. El seu marit treballava. Després de parir un nen aparentment sa, va pesar gairebé 3 kg, era pèl roig… La infermera se’l va endur –suposadament a netejar-lo-. La infermera va tornar al cap d’una hora amb les mans buides. Li va dir que el seu fill havia mort. Després del xoc, la Dolores va demanar de veure el seu fill, de poder-lo enterrar. Li van dir que això no era possible, que ja l’havien enterrat.
Des de llavors va començar el seu periple per trobar un fill que encara avui -60 anys després- té clar que li van robar. Després de molts anys d’investigació: hi ha massa coses que no casen… El part de la Dolores no va quedar registrat, al cementiri no hi van trobar el cadàver…El de la Dolores i el Fèlix és només un dels 300 mil casos que es calcula que es van produir a l’Estat espanyol entre 1938 i 1996. Sí, ho han llegit bé: 1996. Les xifres són esgarrifoses.
A Catalunya hi ha centenars de denúncies presentades pels anomenats robatoris de nadons, les desaparaicions forçades de menors. La situació actual és que milers d’afectats –mares, pares, fills i filles– es veuen obligats a viure en el neguit i el patiment, incapaços d’avançar en la cerca dels seus familiars i restablir el dret fonamental a la seva identitat biològica.
El que hem fet amb aquesta Llei és un acte de JUSTÍCIA i de REPARACIÓ DEMOCRÀTICA. Aquesta Llei també serveix per anar a l’arrel d’un fenomen que té l’origen en la repressió feixista, que va suposar un genocidi ideològic i que aquesta transició modèlica que ens han volgut vendre ha invisibilitzat i ha amagat sota la catifa de les vergonyes. Com si aquí no hagués passat res. Des d’Esquerra Republicana de Catalunya treballem per la vida i el benestar de la gent. La justícia i la reparació democràtica són elements clau per avançar com a societat. Aixequem aquesta catifa de les vergonyes i oferim a les víctimes una eina que les ha d’ajudar en la recerca i la reparació d’aquest dolor.
Rubén Viñuales, en una imatge d’arxiu. Foto: Mayo Lorda
Rubén Viñuales ha dit prou a la llarga agonia de la seva militància a Ciutadans i ha anunciat que deixa la formació taronja, la regidoria que ocupa a l’Ajuntament de Tarragona i l’escó a la Diputació de Tarragona, en una carta dirigida als militants avançada pel ‘Diari de Tarragona’ i que s’ha conegut després del ple de pressupostos d’aquest dimarts. En el mateix ple, Viñuales ja ha deixat enreveure que aquest era ‘un ple important per la ciutat i per a mi’.
Posteriorment des del PSC s’ha confirmat que formarà part de la seva candidatura a la demarcació de cara a les eleccions del 14-F com a número 2 de la llista encapçala per la vallenca Rosa Maria Ibarra i que ha de ser ratificada dimecres en un consell nacional extraordinari. Aquest fitxatge arriba després que el diputat tarragoní Carles Castillo estripés el carnet del PSC i deixés l’escó. A les pròximes eleccions, Castillo anirà a les llistes d’ERC.
Viñuales assegura en la carta que la formació ja no el representa. El polític de centresquerra subratlla els ‘desacords amb la direcció del partit a Catalunya, i en l’àmbit nacional, fruit d’una deriva cap a uns postulats molt diferents d’aquells que, inicialment, propugnava Ciutadans’. Viñuales s’ha mostrat sempre disconforme amb la radicalitat de Cs en el tema de Catalunya i l’acostament de Cs als populars i a Vox. El seu tarannà ha estat sempre socialdemòcrata.
‘Deixo el partit, però no renuncio ni renunciaré a tot el fet durant aquests anys en defensa de la nostra benvolguda ciutat Tarragona i a la nostra província, així com tampoc renuncio a les grans persones que he tingut la sort de creuar-me durant aquest periple que avui toca a la seva fi’, continua dient a la carta.
Imatge del grup municipal de Ciutadans. Foto: Twitter
Altrament, Viñuales podria ser l’independent que els socialistes busquen com a número 2 de la llista a les autonòmiques de febrer, segons avançava Larepublicacheca, llista que encapçala la vallenca Rosa Ibarra. Justament, les agrupacions locals de Tarragona i Reus postulen els seus candidats. Avui es reuneix la comissió de llistes dels socialistes, on presumiblement es donarà a conèixer el nom de Viñuales, i demà hi ha consell nacional.
Viñuales era militant des de 2012 i va encapçalar la llista a les municipals en 2015 i 2019. En 2015 va assolir un creixement espectacular amb quatre regidors, que va repetir quatre anys després en un context molt diferent, una xifra que el va decebre enmig del creixement general de la formació taronja.
Josep Cuní, Eva Ballvé, un dels testimonis de la Marató i el doctor Antoni Riera de l’Hospital de Bellbitge, durant el programa al Teatre Fortuny a Reus. Foto: Mar Rovira
La ciutat de Reus s’ha convertit aquest diumenge en un dels quatre platós de la 28a Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada enguany a les malalties minoritàries. Durant tota la jornada es faran connexions amb la capital del Baix Camp, conduïdes pels periodistes Josep Cuní i Helena Garcia Melero des del Teatre Fortuny i la plaça Prim. De fet, en aquest espai s’apleguen moltes de la cinquantena d’activitats solidàries organitzades al municipi. Amb tot, la solidaritat s’ha estès per molts pobles i ciutats de la demarcació de Tarragona amb esmorzars populars, caminades, curses, bingos i representacions de Pastorets, entre altres.
Reus ha estat històricament una de les ciutats que ha organitzat més activitats solidàries per la Marató, segons han explicat els seus organitzadors, i en aquesta ocasió s’han programat 54 actes de caràcter benèfic. Per això, ha estat escollida com a un dels epicentres televisius del programa de TV3. Durant les primeres hores, Josep Cuní ha entrevistat a diversos testimonis com la tarragonina Eva Ballvé, que té diagnosticada la malaltia telangièctasi hemorràgica hereditària.
Ella ha explicat que va començar a tenir un dolor molt intens a les costelles i va haver de passar vuit mesos i diversos especialistes fins que va conèixer quina era la seva malaltia, gràcies a l’equip especialitzat de l’hospital de Bellvitge. “Durant aquest temps el meu dolor anava a més i la meva qualitat de vida a menys. El dolor va arribar a un punt que no em deixava fer res, no podia jugar amb els meus fills que llavors tenien dos i quatre anys”, ha expressat Ballvé. En el seu cas, ha necessitat dos transplantaments de fetge i, ara, després d’aquest periple pot fer vida normal, tot i els controls mèdics.
Segons el doctor i cap clínic del servei de medicina interna de l’Hospital de Bellvitge, Antoni Riera, aquesta malaltia té una prevalença d’1 cada 6.000 habitants i s’estima que a Catalunya hi ha diagnosticats uns 1.000 pacients. Riera, que ha acompanyat a l’Eva durant la connexió al Fortuny, ha explicat que el centre hospitalari atén a 350 pacients. “Som la unitat que tenim més pacients a tot Espanya, però encara ens en falten molts més per diagnosticar. La Marató ens ajudarà a donar-nos a conèixer i que més pacients es puguinpr beneficiar del diagnòstic i tractament”, ha subratllat Riera, ja que diagnosticar aquest tipus de malalties és dificultós i sovint es tarden anys.
Fer visibles les malalties invisibles
Un altre dels testimonis del programa és l’Eva Jiménez, mare d’en Nacho, un nen de deu anys que té la síndrome de Dent. Aquesta malaltia d’origen genètic és causada per una mutació que afecta el funcionament dels ronyons i, ara per ara, no té cura. En Nacho orina entre tres i quatre litres al dia, el que li provoca una deshidratació crònica. “Això és un problema greu perquè ha de reposar aquesta aigua que perd, i costa molt beure tants litres”, ha assenyalat la seva mare.
Tot i que la família ja sabia des de l’embaràs que en Nacho tindria una malaltia no va ser fins a l’any i mig que li van diagnosticar. “Estic contenta perquè ara sabem que és Dent i podem lluitar i fer coses per tirar endavant”, ha valorat Jiménez. Amb tot, conviure amb aquesta malaltia minoritària és “difícil” perquè visiten l’hospital de la Vall d’Ebron un parell de dies a la setmana. “Tenim tres fills, amb la Maria i la Marta teníem una vida normal i amb en Nacho vivim diferent”, ha afirmat. “Ens ha ensenyat a viure d’una altra manera, des de la solidaritat i des de l’amor. Ara valorem moltes coses que abans no ens n’adonàvem”, ha afegit Jiménez.
Per tot plegat, aquesta família fa una crida a la solidaritat i anima a la gent a col·laborar: “participar en la Marató ens ajudarà a tots, estem molt desprotegits, som pocs pacients i no rebem ajuts d’estaments públics. En Nacho té un aspecte de nen sa però, és una malaltia invisible, ens costa molt avançar”, ha dit.
A banda d’aquests primers testimonis, tres joves que ja van participar en el programa del 2009 quan eren uns nens es retrobaran amb la Marató i explicaran la seva evolució. Per l’escenari del Fortuny, també hi passaran diversos artistes com el mag Pere Rafart i les Montses que interpretaran ‘Fes-li cas al cor’, una de les cançons del disc de la Marató. Es tracta de l’adaptació “Listen to your heart”, de Roxette.
A més, durant tota la jornada s’han organitzat a la plaça prim classes de zumba, cants de corals, trobada de tions, vermuts solidaris o una ballada de la Cucafera de l’Escola dels Ganxets. De fet, l’AMPA d’aquest centre educatiu fa molts anys que col·labora amb la Marató i aquest diumenge han venut croquetes a dos euros. En Marc Sendra, membre d’aquesta entitat, confia que puguin recaptar molts diners i ha assegurat que Reus, com a la resta de ciutats del país, és molt generosa i col·laboradora.
La jornada s’acabarà amb una gran pinya que recrearà la imatge de la Marató. Els Xiquets de Reus amb la
col·laboració d’altres colles castelleres ho faran possible aquest vespre.
La solidaritat s’escampa arreu dels pobles i ciutats de la demarcació de Tarragona
La solidaritat s’ha estès a molts pobles i ciutats del territori. A tall d’exemple, unes 600 persones han participat de la 8a Cursa i caminada organitzada pel Club Athletic Track de Tarragona. La marxa, que ha sortit del port tarragoní a primera hora del matí, ha recorregut sis quilòmetres. Un dels actes també més matiners, ha estat l’esmorzar popular organitzat pels amics de la Vinícola de Nulles. L’acte ha aplegat unes 600 persones i ha recaptat 1.183 euros.
Els municipis de les Terres de l’Ebre també s’han solidaritzat amb les malalties minoritàries i s’han organitzat desenes d’activitats benèfiques. A Tortosa, per exemple, s’ha celebrat la tretzena edició de la caminada popular; a Aldover s’ha fet una lectura de rondalles minoritàries i a la Torre de l’Espanyol una degustació de dolços.
El festival presenta enguany 10 Òperes Primes internacionals inèdites al cinema
Una desena d’Òperes Primes nacionals i internacionals que mostren el bo i millor de les primeres obres d’artistes que encara no han estat estrenades al cinema. 4 pel·lícules candidates als Òscar. 4 nous llargmetratges del Programa Emergències, que retraten algunes de les urgències que mouen l’actualitat del nostre planeta. Aquests són alguns dels plats forts del Festival REC 2019, que torna a Tarragona del 3 al 8 de desembre de 2019 en diversos escenaris de Tarragona i amb l’objectiu de traslladar alguns dels noms més punters de l’actualitat cinematogràfica a la ciutat.
El Festival, coorganitzat per Play Acció Cultural i l’Ajuntament de Tarragona, ha presentat aquest dijous la programació de les seccions Òpera Primera i Emergències a l’Antiga Audiència, escenari principal del certamen. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que s’ha declarat un “fan” del festival des de les seves primeres edicions, ha expressat que “la necessitat de viure la cultura és vital, i propostes de qualitat com el REC ho fan possible”. Ricomà també ha anunciat que el suport municipal serà “molt més evident” a partir del proper exercici, coincidint amb la 20a edició.
Per la seva banda, el director artístic del Festival REC 2019, Javier García Puerto, s’ha mostrat “satisfet” d’un programa en el que destaquen grans estrenes cinematogràfiques d’àmbit internacional i ha destacat que el Festival REC és “un esdeveniment de ciutat que, malgrat les dificultats, segueix endavant tal com mostra el seguiment de les projeccions, que any rere any reuneixen centenars d’assistents!.
Enguany, el festival torna a la ciutat amb un programa ple del que ja s’ha convertit, amb el pas dels anys, en l’autèntica especialitat del Festival REC, com són els primers llargmetratges en els que els autors aboquen bona part de les seves influències i el seu univers. Seguint aquest estil, en aquesta edició de 2019, la cita amb el cinema de la ciutat de Tarragona ens porta films que destaquen per la seva capacitat expressiva i que han estat seleccionats a diversos festivals d’arreu del món.
Òperes Primes a concurs
D’aquesta manera, en la programació d’enguany i dins de la competició OPERA PRIMA A CONCURS destaquen llargmetratges com CUERDAS, la primera pel·lícula del director tarragoní José Luís Montesinos (3 de desembre / 22h) o la debutant CANCIÓN SIN NOMBRE, que relata una història real al Perú dels anys vuitanta (4 de desembre / 20h).
La programació també reserva espai per produccions que arriben des la Xina, en forma de musical i vestides com un tribut ple de color i exotisme, com TO LIVE TO SING (4 de desembre / 22h) o en forma d’un documental molt personal i elaborat amb material de diversos films històrics, com en el cas de JUST DON’T THINK I’LL SCREAM (5 de desembre / 16h).
Altres propostes arriben de la mà de pel·lícules com RARE BEASTS (5 de desembre / 20 hores / Antiga Audiència), que, en forma de comèdia, ens dibuixa un retrat inestable de la vida moderna, de la mà d’una mare soltera, i també de la mà de propostes com YA NO ESTOY AQUÍ (5 de desembre / 22h / Antiga Audiència), que ens narra l’univers d’un univers musical poc conegut com és la ‘cúmbia regia’.
La programació d’enguany no acaba aquí, ja que la secció a concurs engloba altres propostes realment interessants, com són NUESTRAS MADRES ( 6 de desembre / 18h) -que s’endinsa en el viatge que fa un fill per a trobar-se amb la historia del pare desaparegut en el marc de la dictadura militar guatemalenca- i també un altre periple, aquest de caire naturalista i que s’esmuny en les entranyes i secrets d’un petit poble de Castelló, de la mà d’una proposta realment singular com és LA INNOCÈNCIA (6 de desembre / 20h).
La competició es completa amb dues propostes més. D’una banda, una pel·lícula visceral com SYSTEM CRASHER, que ens duu les aventures d’una nena en diverses cases d’acollida a la recerca de l’escalfor de la llar (6 de desembre / 18h). De l’altra, una proposta que explora el món underground i LGTB i el de les comunitats evangèliques, de la mà de TEMBLORES (6 de desembre / 20h).
Totes les sessions es duran a terme a l’Antiga Audiència.
El festival projectarà 5 pel·lícules dins del Programa Emergències que protagonitza la imatge gràfica d’enguany
Fa tres anys el REC va formar part d’una projecte europeu en el qual joves de diversos països realitzaven conjuntament un documental transmedia sobre els efectes del canvi climàtic: era un pas més per a la divulgació d’un tema que preocupava i encara no formava part activa de les nostres pantalles. Amb l’actual canvi de paradigma, l’impacte ha esdevingut més directe i obvi.
La preocupació per tot allò que ens envolta s’ha vist contagiat també a d’altres temes que estan ocupant espai als canals de comunicació: els efectes no resolts de la crisi, l’augment de les desigualtats (a nivell local i planetari), els canvis sobtats als nostres barris, l’impacte del nostre estil de vida o la manca d’equitat d’uns dirigents que haurien de ser model (i una llarga llista) han portat moltes situacions fins al límit i han dut a moltes persones a viure en un veritable estat d’emergència.
És per això que el REC, el festival de cinema de Tarragona, dedica el seu programa especial a totes aquestes emergències, de l’aquí i l’ara. Des del festival, som conscients que potser un festival de cinema no és l’espai des d’on es sorgeixin solucions, però si que podem col·laborar a fer-nos preguntes i participar d’una reflexió que inclou a tota la societat.
D’aquesta manera, el Programa Emergències ja ha plantejat algunes sessions prèvies durant el mes de novembre a CaixaForum i segueix, durant els dies del festival, amb noves projeccions a l’Antiga Audiència.
Així, del 3 al 8 de desembre, els assistents podran gaudir de pel·lícules com LIGHT AS FEATHERS (3 de desembre / 20h), que s’endinsa en la relació entre un fill i una mare i com els petits detalls poden marcar la vida de les persones. En aquesta línia, el públic podrà veure una producció que no deixarà a ningú indiferent com ES A L’AIRE (4 de desembre / 18:30h), que s’endinsa en la relació de la ciutadania amb el complex petroquímic de Tarragona.
Altres propostes del cicle són PARASITE (6 de desembre / 22h) que es perfil com una autèntica bomba cinematogràfica que uneix les històries de dues famílies de Corea del Sud o LES MISERABLES (7 de desembre / 22 hores), que analitza l’actualitat de la mateixa ubicació que Victor Hugo va utilitzar com a decorat el 1862. El llargmetratge O QUE ARDE (8 de desembre / 18 hores) -que tracta la temàtica dels incendis amb una bellesa corprenedora- completa un programa destinat a encendre totes les alarmes.
Totes les sessions es duran a terme a l’Antiga Audiència.
José Luis Montesinos retorna al Festival REC amb ‘CUERDAS’
Un desafortunat accident deixa incomunicada a l’Elena, una jove tetraplègica, a una masia al camp. Allà només té a l’Athos, un gos especialment ensinistrat per ajudar-la. Però les coses no succeiran com tots esperaven, i s’haurà d’enfrontar a qüestions imprevistes.
El llargmetratge compta amb referents clàssics com Sola en la oscuridad o les històries de l’univers Stephen King (Misery) i el director ens regala tota una carta d’amor al cinema i a fer cinema. El debutant Montesinos treu suc a un guió propi per demostrar la seva capacitat narrativa i endinsar-nos en una història on la tensió es torna asfixiant.
Vell conegut del festival -en el que ha col·laborat en diverses ocasions- José Luís el “Monty” ha aconseguit al voltant de 200 premis amb els seus curtmetratges, incloent-hi el Premi Goya per El corredor (2014).
Amb la seva òpera prima CUERDAS, estrenada a la Secció Oficial del Festival de Sitges, el director tarragoní demostra que està preparat per a grans reptes a la seva prometedora carrera. El seu primer llargmetratge protagonitzarà la Projecció Inaugural del festival, el dimarts 3 de desembre a les 22 hores.
La regidora de Cs, Sonia Orts, critica que el govern d’ERC i ECP “posi obstacles a les associacions de veïns per a organitzar de qualsevol activitat al seu barri”
La portaveu adjunta de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts, ha proposat “la creació d’una figura específica a l’Ajuntament que assisteixi burocràticament a les associacions de veïns en l’organització d’activitats per als seus barris”, després de la dimissió del president de l’associació de veïns del barri més gran Tarragona, Sant Pere i Sant Pau “per la falta d’ajuda i suport del consistori”. “És necessari centralitzar-ho tot en una única figura, ja que actualment és un periple burocràtic interminable entre els diferents departaments”, ha explicat.
Sonia Orts ha denunciat que el govern municipal de Pau Ricomà (ERC) i de Carla Aguilar (ECP) “posi obstacles a les associacions de veïns per organitzar qualsevol activitat al seu barri”. “Els departaments de l’ajuntament sol·liciten documents, horaris i assegurances de responsabilitat civil diferents i contradictoris”, i això provoca “una situació de poca claredat i efectivitat a l’hora de dur a terme les activitats que es vulguin realitzar”, ha apuntat la portaveu adjunta de Cs.
Finalment, Orts ha recordat que “no s’han revertit les retallades realitzades en la crisi d’un 60% en les subvencions a les associacions de veïns”, per la qual cosa “s’està ofegant a aquestes entitats amb els escassos recursos aportats”. Per això, ha sol·licitat “un major suport logístic i econòmic per part de l’ajuntament per a la realització d’activitats i que es compleixi amb els compromisos adoptats amb els barris de la ciutat a través de les seves associacions de veïns”.
L’autocar que transporta Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forn, Rull i Turull surt de Soto del Real amb destinació al centre de Valdemoro. Foto: ACN
L’autocar de la Guàrdia Civil que transporta Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull ha sortit finalment a les 18.33 hores de Soto del Real amb destinació al centre penitenciari de Valdemoro.
Serà la primera de les dues parades que el presos faran en un periple de dos dies que acabarà dimecres al centre penitenciari de Brians II, on passaran a estar sota la custòdia dels Mossos d’Esquadra, que els traslladarà als seus centres de destinació final.
Carme Forcadell i Dolors Bassa faran el trajecte directe des d’Alcalá-Meco a Brians II en un sol dia el dimecres. Queda per determinar si tots ells encara hauran de tornar als centres penitenciaris de Madrid en motiu de la lectura de la sentència del Tribunal Suprem, que fonts de la institució situen després de l’estiu.
És el mateix dispositiu –i els mateixos trajectes- que es va activar ara fa un any, quan el Suprem va permetre el trasllat a presons catalanes un cop acabada la instrucció del cas. Divendres passat el Suprem va confirmar en un ofici que no posa cap pega i permet que els presos tornin a les presons catalanes, on poden estar prop de les seves famílies i de les defenses a l’espera de la sentènica.
El Ministeri de l’Interior no ha volgut facilitar les hores ni els detalls d’aquest dispositiu “per raons de seguretat”, però algunes fonts apunten que els presos sortiran de Valdemoro aquest dimarts al matí per ser al centre penitenciari de Zuera al migdia, i que dimecres sortirien també de matí de Zuera per ser al migdia a Brians II.
A partir del moment que arribin a Brians II, l’Àrea Penitenciària dels Mossos es farà càrrec de la custòdia i els distribuiran a les seves presons de destinació. Això és Lledoners en el cas de Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forn, Rull i Turull, Mas d’Enric, al Catllar, en el cas de Carme Forcadell i Puig de les Basses en el de Dolors Bassa.
Tot plegat a l’espera de la sentència després que el Tribunal Suprem va denegar les peticions de llibertat que havien presentat les defenses. Segons fonts del Tribunal, la sentència no arribarà fins la tardor. Caldrà determinar aleshores si els presos tornen als centres penitenciaris de Madrid o bé si el tribunal fa la lectura sense la seva presència.
La revista l’impulsa el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV
El número extraordinari de la revista Arxiu d’Etnografia de Catalunyahomenatja el doctor honoris causa de la URV Claudi Esteva Fabregat, una de les figures clau de l’antropologia a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol. El volum, que s’ha presentat aquest dijous al campus Catalunya, ha estat coordinat pel catedràtic de la URV Joan J. Pujadas, i presentat per Berta Alcañiz, Joan Prat i Josep M. Comelles, col·laboradors del volum.
Aquest número extraordinari aplega dinou col·laboracions d’investigadors d’arreu del món i vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui va ser mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació d’aquesta disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
Totes les aportacions a aquest volum es poden consultar i descarregar lliurement a la web de la revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya, que es dirigeix a públic especialitzat en Antropologia Social i Cultural. La revista, dirigida per la professora de la URV Yolanda Bodoque i impulsada pel Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, a més a més de contribuir al coneixement antropològic enriqueix el debat crític entre investigadors i investigadores, amb especial èmfasi en les aportacions teòriques metodològiques i al treball de camp. La revista està present en diferents bases de dades i repositoris internacionals com Doaj, Dialnet, Latindex o ErihPlus, entre d’altres.
Des d’aquesta setmana la mostra “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” es pot veure al Centre Cultural de la ciutat de Terrassa
Després de visitar Cambrils i Tarragona, l’exposició commemorativa del 150 aniversari del naixement del Cardenal Vidal i Barraquer, continua el seu periple d’itineràncies a Terrassa. Des d’aquest dilluns la mostra ja es pot visitar al Centre Cultural de la capital del Vallès Oriental. L’exposició es va inaugurar el passat dissabte 27 d’abril, conjuntament amb la mostra “Verdaguer segrestat”, coincidint amb un dia assenyalat com és el de la Mare de Déu Montserrat, en la línia de l’esperit dels organitzadors del cicle que ara s’inicia: Òmnium Cultural i Fundació Torre del Palau de Terrassa.
Fa cinquanta anys una colla de terrassencs iniciats en el cristianisme, es van trobar orfes de la llibertat anhelada i sotmesos sota el jou del franquisme. Aquells joves s’aplegaven a l’entorn de les parròquies egarenques de la Sagrada Família, de Sant Pere i del Sant Esperit. Amb els anys van cercar altres refugis més enllà de l’Església on poder viure amb llibertat. D’aquesta colla van néixer nombroses iniciatives, les més importants el 1944 la Institució Ambrosiana i el 1969 la primera delegació fora de Barcelona d’Òmnium Cultural.
És per tot això que, fent memòria i en recordança i homenatge a totes les persones que n’han estat membres, Òmnium Cultural Terrassa i la Fundació Torre del Palau han organitzat un seguit d’actes que ara s’ha iniciat amb el testimoni de dos grans personatges, triats d’entre molts d’altres possibles, també importants: Jacint Verdaguer i el Cardenal Vidal i Barraquer. Les dues exposicions, que es podran veure fins el 2 de juny, l’una al costat de l’altra, mostren abastament la seva vida i el que van significar: Jacint Verdaguer segrestat pel franquisme i el no doblegar-se fins al final de Vidal i Barraquer.
L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” és un recull d’imatges desconegudes per reivindicar i donar a conèixer el llegat del Cardenal nascut a Cambrils el 1869. Va ser produïda l’any passat per l’Ajuntament de Cambrils, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. El projecte és obra de l’empresa Molècula, que ha treballat amb el suport de l’Arxiu Municipal i
L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, i la segona tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Castellarnau, han lliurat aquest passat dissabte al migdia la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya al veí del municipi Manuel Tello Sancho.
Malgrat no haver pogut comptar amb la presència de cap representant dels Serveis Territorials del departament de Benestar i Família del Govern català, el conseller Chakir El Homrani ha fet arribar una carta a l’homenatjat per felicitar-lo en un dia tan especial i reconèixer la seva aportació a la societat durant aquests cent anys.
Una contribució que també ha destacat el batlle, Fèlix Alonso. Ha celebrat que “la seva trajectòria vital és un recorregut per la nostra Altafulla”, i s’ha mostrat molt satisfet de poder compartir aquesta celebració amb ell i la seva família.
Manuel Tello Sancho va néixer a la localitat de Crivillén, a la província de Terol, l’any 1919. Quan tenia set anys, els seus pares, el Manuel i l’Ángeles, es van traslladar a Barcelona amb ell i els seus dos germans, el Miguel i el Balbino. La fàbrica d’espardenyes on treballava el seu pare es va traslladar a Altafulla, i amb ella tota la família Tello. Van arribar al municipi el 17 de gener del 1936, però ben aviat van haver de marxar. L’esclat de la Guerra Civil els va obligar a tornar de nou al poble de Crivillén, que poc després va ser ocupat per les tropes franquistes. Amb només 17 anys, Manuel Tello va començar el seu periple per tot el territori, començant pel camp de concentració de San Gregorio. Les notes que prenia per allà on passava, ara permeten fer un seguiment dels seus moviments durant tot aquest període.
En acabar la guerra, es va llicenciar, però la Segona Guerra Mundial el va portar de nou al servei militar fins el 1942. Va ser l’any 1944 quan li van donar el ‘permiso ilimitado’, i va tornar a la fàbrica d’espardenyes d’Altafulla. Quan aquesta va tancar, va començar a treballar a la fàbrica de carbonat de magnesi de la Roca del Gaià. Posteriorment, l’any 1947, va fer de manobra amb el mestre d’obres Sumoy de la Riera de Gaià, i des del 1954 fins que es va jubilar amb 64 anys va treballar a la fàbrica Plasticel.
El 1956 es va casar amb l’Angelina Inglès, filla d’Altafulla provinent de Ferran, amb qui va tenir dues filles. Cap d’elles ha volgut faltar a l’acte d’homenatge d’aquest dissabte i s’han mostrat molt emocionades i agraïdes pel reconeixement.
També l’homenatjat ha expressat la seva satisfacció. Ha reconegut sentir-se “més que content” i “orgullós” per totes les persones que l’han acompanyat en aquesta commemoració.
Demà dijous, 4 d’abril, sales de cinema Amposta (Amposta Cinemes UCC), Tarragona (Ocine Les Gavarres i Elm Parc Central) i Valls (JCA Cinemes Tarragona – Valls), a més de 65 ciutats d’Espanya, acullen la preestrena de la pel·lícula “MellamoGennet“. Els beneficis d’aquesta preestrena, així com el 10% dels beneficis de tota recaptació de taquilla aniran destinats a la Federació d’Associacions de Persones Sordcegues d’Espanya (FASOCIDE).
“Vaig vèncer al silenci i a la foscor”. Així podria resumir-se l’intens periple vital de GennetCorcuera, la primera persona sordcega europea que ha aconseguit un títol universitari. “Em dic Gennet” suposa la primera incursió del cineasta i productor MiguelÁngelTobías en el terreny de la ficció després d’una llarga trajectòria al cinema documental social i compromès.
Basada en una història real, narra la vida de GennetCorcuera, des de la seva infància prèvia a ser abandonada en un centre d’acolliment d’Addis Abeba, a Etiòpia, fins a convertir-se en la primera persona sordociega que aconsegueix un títol universitari a Europa. La cinta recull les seves especialitzis records, marcats pel seu difícil procés d’integració i aprenentatge en un món on no pertocava per a gent com ella.
“Des que vaig conèixer la història de Gennet en els mitjans quan es va llicenciar, vaig saber que era una gran història que mereixia ser portada a la pantalla gran”, confessa Tobías. “En principi anava a ser una pel·lícula documental, fins que vaig conèixer a Gennet. Després de moltes hores de conversa, coneixent la història de tota la seva vida, em vaig adonar que aquesta havia d’abordar-se des d’un gran projecte de ficció. Ho vaig consultar amb Gennet, perquè volia que fos l’actriu de tota l’etapa adulta. La meva sorpresa va ser que em va dir que sí. La seva interpretació és espectacular”.
Rodada a Espanya i Etiòpia, està protagonitzada per GennetCorcuera, Miriam Díaz-Aroca, Ángela Molina, Miki Molina, Zewdu W. Mariam i el mateix MiguelÁngelTobías. Produïda per Acca Mitjana i coproduïda per TVE. La distribució de la pel·lícula en cinemes serà a càrrec de Versió Digital. Compta amb la col·laboració de la Fundació Telefònica i Fundació Històries Que Han de Ser Contades.
Sinopsi
La jove sordociegaGennetCorcuera comença una nova etapa de la seva vida en la qual per primera vegada viu sola i independent, treballant de mestra. Preparant una pròxima conferència, tracta de reunir i donar forma escrita als seus especials records: les fugaces visions de la seva Etiòpia natal durant la terrible fam de 1984 (on va captar l’atenció i les cures de CarmenCorcuera, sogra de l’ambaixador d’Espanya a Addis Abeba, que, per a aconseguir la seva adopció, va passar dos anys treballant en el centre d’acolliment on Gennet va ser abandonada); el seu difícil procés d’integració i aprenentatge en un món on no pertocava per a gent com ella; els records esvaint-se en la memòria de Carmen; i el gran assoliment de convertir-se en la primera dona sordcega europea que aconsegueix un títol universitari.
Cinema compromès
Només a Europa hi ha 3 milions de persones sordcegues; no existeixen dades fiables en l’àmbit mundial. A Espanya aquest col·lectiu el conformen 100.000 persones. La sordceguesa és una de les grans discapacitats dels nostres dies i també la més desconeguda. Les persones sordcegues tenen necessitats específiques i requereixen una atenció personalitzada per a progressar. Només quan s’experimenta personalment o quan es viu de prop amb persones que tenen aquesta discapacitat
un pot entendre l’aïllament i el sofriment que suposa viure sense assabentar-se del que passa al teu voltant, desconnectat d’àmbits tan bàsics com l’accés a la informació, l’educació, la capacitació professional, el treball, les relacions socials o l’activitat cultural.
“La labor principal, a la qual “MellamoGennet” contribuirà, és sensibilitzar a la societat sobre el que suposa la sordceguesa i tot el que aquest col·lectiu és capaç d’aconseguir amb els recursos necessaris”, explica MiguelÁngelTobías.
Una història real GennetCorcuera té 37 anys. És etíop. No veu, no sent, i no té olfacte. Amb tan sols 3 anys, després de quedar-se sordcega a causa d’una infecció, és abandonada en un orfenat. Era 1984, i Etiòpia, un lloc assotat per la fam i la misèria. Podia haver estat el final, però el destí salva a Gennet.
CarmenCorcuera es creua en la seva vida i decideix adoptar-la i portar-la a Espanya. Comença a estudiar en un col·legi d’educació especial de l’ONCE, on per primera vegada conviu amb persones com ella, on aprèn a comunicar-se a través de la llengua de signes i on se li permet desenvolupar-se. Treu un 7,2 en Selectivitat i arriba a la Universitat, on estudia Educació Especial, convertint-se en la primera dona sordcega europea que aconsegueix un títol universitari Actualment treballa com a educadora especial en l’únic centre residencial especialitzat en sordceguesa que hi ha a Espanya.
Imatge d’aquest matí de l’espai de ca l’Ardiaca. Foto: Tarragona21
El projecte de Ca l’Ardiaca segueix immers en un periple administratiu. En la Comissió Informativa de Territori celebrada avui a l’Ajuntament de Tarragona, el govern ha donat compte als grups municipals de l’aixecament de la suspensió de l’expedient de venda forçosa i, per tant, d’engegar de nou el procés per vendre l’immoble. Per a la CUP és clar que “ni la promotora que tenia la propietat ni el govern municipal saben què fer-ne, d’aquest conjunt patrimonial” i creu que “és obvi que l’Ajuntament acabarà veient-se forçat a expropiar l’edifici”. La formació anticapitalista considera que “en comptes de continuar amb un procés de venda forçosa que, molt probablement, quedi en res, cal iniciar ja l’expedient per a l’expropiació abans que caigui Ca l’Ardiaca que, per altra banda, sembla que és el que volen les parts (tant la pública com la privada) per tal de poder-hi construir”.
Ca l’Ardiaca (també anomenada Casa de la Pia Almoina o Casa Rectoral) és un immoble situat al Pla de la Seu, números 4-10, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL, número de registre 6907-I). Es tracta d’un immoble medieval de planta baixa i dos pisos d’alçada, datat als segles XIV-XV/XVI. La CUP assenyala que “parlem de molts anys que aquest edifici ha estat tancat i amb un procés de degradació que avança a passos agegantats, apuntalat només per una bastida que no tenim la certesa que sigui capaç d’evitar un esfondrament”, afegint que “el perill és ben evident, sobretot tenint en compte els antecedents d’esfondraments d’edificis de la Part Alta”. “En aquesta situació tan lamentable”, afegeix, “és la ciutat qui hi perd, ja que suma un cas més al catàleg de Grans Runes que no fa més que créixer a causa de la nefasta gestió que l’equip de Ballesteros fa del patrimoni de la ciutat”.
És per això que els independentistes consideren que “l’expropiació abans que la situació de Ca l’Ardiaca sigui del tot irreversible és imprescindible per tal de salvar el conjunt patrimonial”. A més a més, consideren que “cal estudiar els usos que es podrien donar a l’immoble, fent un estudi de l’estat real de l’edifici (estructura, riscos, etc.) i fins a quin punt es podria modificar la distribució de l’espai interior, així com establint un nivell de protecció més enllà del que hauria de tenir per se un bé catalogat”. També assenyalen que en els pressupostos aprovats aquest 2019 “es contempla una partida d’inversions pels propers quatre anys que es podrien aprofitar per salvar Ca l’Ardiaca i donar-li un ús per a la ciutat”. La CUP afirma que “és necessari redissenyar el Pla d’Usos Culturals per tal de saber del cert quins equipaments calen tant a la Part Alta com al centre i al conjunt de la ciutat per tal de donar un ús al patrimoni que s’adeqüi a els necessitats de Tarragona”.
Des d’aquesta setmana la mostra es pot veure a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona, que celebra els 40è aniversari del centre educatiu
L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” continua el seu periple d’itineràncies. Des d’aquesta setmana la mostra commemorativa del 150 anys del naixement del cardenal es pot veure a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona. L’alumnat del centre educatiu, per grups, ja estan visitant l’exposició, que s’ha traslladat a l’institut coincidint amb el 40è aniversari de l’institut tarragoní.
La proposta permetrà a la gran majoria dels 1.400 alumnes d’aquest institut conèixer la figura del “Cardenal de la Pau”, que dona nom al centre educatiu on estudien. D’aquesta manera, se sumaran al prop d’un miler de visitants que des d’inicis d’any van visitar l’exposició al Palau de la Diputació de Tarragona, primer indret on es va exposar fora de Cambrils.
Després de Tarragona, està previst que la mostra viatgi al Centre Cultural de Terrassa i, per tant, serà un dels elements que perduraran més enllà de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer, que el proper 15 de març finalitzarà amb un acte al Saló de plens de l’Ajuntament de Cambrils.
L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència”
L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” és un recull d’imatges desconegudes per reivindicar i donar a conèixer el llegat del Cardenal nascut a Cambrils el 1868. Va ser produïda l’any passat per l’Ajuntament de Cambrils amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. El projecte és obra de l’empresa Molècula, que ha treballat amb el suport de l’Arxiu Municipal i del Museu d’Història de Cambrils de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils.
La mostra utilitza un llenguatge molt visual i està dissenyada perquè pugui itinerar arreu de Catalunya. Els continguts s’articulen a través d’un relat que es fonamenta en les fotografies antigues, moltes d’elles inèdites, del fons familiar Vidal-Barraquer, custodiades per l’Arxiu Nacional de Catalunya. A més, també hi ha un important treball audiovisual que complementa la instal·lació.
Vidal i Barraquer va ser una home amb una sòlida formació intel·lectual, amb fortes conviccions religioses, de ment oberta i àgil per al diàleg. Va ser Bisbe de Solsona (1913), Arquebisbe de Tarragona (1919), i Cardenal de la Santa Sabina (1921), i des d’aquests llocs de responsabilitat va haver de fer front a nombrosos afers polítics, religiosos i culturals del seu temps, uns temps convulsos i canviants.
L’any 1978 les despulles mortals del Cardenal tornaven a casa, per ser enterrades a la capella de Sant Fructuós de la Catedral de Tarragona. Feia 35 anys que Vidal i Barraquer havia traspassat a la Cartoixa de La Valsainte (Friburg, Suïssa), després de viure set anys a l’exili. En començar la Guerra Civil, el Cardenal va haver de fugir per salvar la vida i, un cop mort, les seves restes no van poder tornar per la negativa de Franco. Caldria esperar fins després de la mort del dictador i la caiguda del règim, perquè el cos del cardenal retornés amb tots els honors.
La fermesa i la coherència de les seves posicions en temps de totalitarismes, li comportarien nombroses adhesions, però també nombroses enemistats, que el durien a un llarg oblit, fins més enllà de la seva mort. L’Any Cardenal Vidal i Barraquer ha recuperat la memòria i ha posat en valor la figura d’aquest il·lustre cambrilenc.
El 4 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona en la tercera ronda
Els Xiquets de Tarragona actuaran a Copenhaguen aquest mes d’abril, després d’haver estat la colla elegida per representar el món casteller en l’Aplec Internacional 2019 d’Adifolk (https://www.adifolk.cat/ca/esdeveniments/aplec), que enguany se celebrarà a la capital danesa entre divendres 26 i diumenge 29 d’abril.
L’Aplec, un esdeveniment itinerant que any rere any s’encarrega de portar la cultura, el folklore i les tradicions catalanes arreu d’Europa i del món, en aquesta ocasió s’emmarcarà en el context del 48 Timer Festival de Norrebro (https://48timer.com/), on la cultura catalana exercirà com a convidada i on els matalassers representaran el món casteller.
El d’aquest 2019 serà el primer viatge a l’estranger de la colla tarragonina d’ençà del 2011. En aquella ocasió, el destí va ser Irlanda del Nord. Serà, a més, la segona vegada que els de la camisa ratllada participaran en un Aplec Internacional d’Adifolk: l’anterior i fins ara única havia estat el 1994, quan l’esdeveniment es va celebrar a Marsella. Aquest any hi tornen, coincidint amb el 25è aniversari d’aquella participació.
Un any sense local
Per als Xiquets, aquest viatge a l’estranger suposa una eina de motivació doble, tant des del punt de vista tècnic com sobretot social, quelcom que la institució valora moltíssim en el difícil context que continua vivint: cal no oblidar que justament a l’abril farà un any que els Xiquets van haver d’abandonar el seu local del carrer Santa Anna per problemes estructurals en l’edifici i des de llavors no disposen de seu social i van haver de traslladar els assajos -després d’un periple de diverses setmanes on van arribar a assajar al carrer- al Pati del Pou de l’Ajuntament. Encara avui desconeixen fins quan hauran de conviure amb aquesta situació.
A més dels Xiquets, també participarà en aquest Aplec 2019 en representació de la cultura catalana l’associació sardanista Tarragona Dansa, així com la Mulassa, el Lleó i el Bou tradicional de Valls.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
