Més de 130 corredors es donen cita a la 5a cursa de la Festa Major de Roda de Berà

La cursa de festa major va comptar amb la participació de 134 corredors i corredores. Foto: Ajuntament

El passat dissabte, a partir de dos quarts de nou del matí, Roda de Berà va donar el tret de sortida als actes previs a la Festa Major de Sant Bartomeu, i ho va fer amb la cinquena edició de la cursa de la Festa Major, organitzada per Fun Sports i l’Ajuntament de Roda de Berà.

L’esdeveniment va comptar amb la participació de 134 corredors i corredores. El recorregut inicial es va haver de modificar en ser Roda de Berà un dels 279 municipis que fins ahir diumenge va tenir el nivell 3 del Pla Alfa activat per alt risc d’incendi. Va continuar sent un recorregut mixt però molt més ràpid, i es va notar. El primer corredor en arribar a meta, Arnau Monzonís, del club Gasxsatanàs, ho va fer en tan sols 25 minuts i 19 segons, a un ritme de 3’25’’ el quilòmetre. Joan Mengual el va seguir de molt a prop, i va creuar la meta amb només 8 segons de diferència. Manuel Torres, va ser el tercer classificat de la categoria masculina (25’33’’); Jorge de Andrés, el quart (25’45’’), i Enric Roig (25’50’’), el cinquè.

Pel que fa a la categoria femenina, Marina Travé va ser la més ràpida, amb un temps de 27’43’’, seguida per Laia Gil (29’50’’). Mercè Puigdueta va ser la tercera classificada (31’02’’); Carolina Menéndez, la quarta (31’59’’); i Irene Rubió, la cinquena (32’13’’).

Quant als premis locals, Marta García va ser la rodenca més ràpida, amb un temps de 40’32’’, i Jose Luis Dorantes, el més veloç dels locals masculins, creuant la meta en 30 minuts i 6 segons.

Un cop més el rodenc Ángel Ceada va ser el corredor més veterà en finalitzar la cursa, amb 82 anys. I Runners el Vendrell va aconseguir el trofeu a l’equip més nombrós.

Els premis van ser lliurats per l’alcalde Pere Virgili; per Teresa Ferré, regidora de Cultura i Festes; i per Gerard Solé, regidor d’Esports.

La Festa continua

Imatges dels concerts del passat cap de setmana. Fotos: Ajuntament

Els actes de la prèvia a la Festa Major de Sant Bartomeu van continuar dissabte a la nit a la pedrera de l’Elies, amb un concert de ‘Marala’, trio format per la catalana Selma Bruna, la mallorquina Clara Fiol i la valenciana Sandra Monfort. Acompanyades en aquesta ocasió per la banda al complet, van presentar el seu primer treball discogràfic, ‘A trenc d’alba’, un aplec de composicions pròpies que giren la ullada cap als cants de la terra. Un cop més l’Estiu a la Pedrera va penjar el cartell d’aforament complet, garantint totes les mesures de seguretat i d’higiene per fer front a la Covid-19.

Ahir diumenge, a partir de les deu de la nit, la plaça de l’Església es va omplir per gaudir del concert de ‘The Kojaks Trio’. El grup, que ja havia actuat amb èxit durant la diada de Sant Jordi a la plaça dels Pins, va tornar a sorprendre amb el seu repertori variat que va incloure des de bandes sonores de pel·lícules fins a cançons dels anys 20 del segle passat.

Ja dins del programa oficial de la Festa Major de Sant Bartomeu, els actes continuaran a partir del proper divendres 20.

Programa de la Festa Major: http://web.rodadebera.cat/agenda/activitats-permanents/5039-festa-major-sant-bartomeu-2021

Redacció

 

Adif inicia divendres nous treballs per connectar el port de Tarragona i el corredor amb el tercer fil

Les obres s’iniciaran amb la modificació de la capçalera de la banda de Barcelona de la terminal de Tarragona Classificació,. Foto: Port de Tarragona

Adif inicia aquest divendres noves actuacions per completar la connexió amb tercer fil del port de Tarragona i el corredor mediterrani que garanteixin el transport de mercaderies amb ample europeu. Entre aquest 16 de juliol i el pròxim 26 d’octubre està previst substituir els desviaments de l’estació Tarragona Classificació, la via de Salou i els accessos al port de Tarragona per aparells de tres fils que permetin continuar la instal·lació del tercer carril al corredor mediterrani. Les obres entre aquestes dates obligaran a tallar la circulació de trens entre Tarragona i Reus de divendres a les onze de la nit a dissabte a les nou del matí. Adif ha anunciat un pla de transport alternatiu de viatgers per carretera.

Les obres s’iniciaran amb la modificació de la capçalera de la banda de Barcelona de la terminal de Tarragona Classificació, on s’instal·laran sis desviaments per connectar aquesta terminal amb les vies principals de la línia Reus-Tarragona. A continuació, es faran els treballs a la capçalera del costat Reus de la mateixa estació, on es col·locaran deu desviaments i un canviador de fil.

Posteriorment, la companyia substituirà aparells a la via de Salou, que afecta l’accés de contenidors del Port de Tarragona i a la indústria de Tres Camins. Tots els treballs s’executaran principalment en cap de setmana, amb afecció a les circulacions a partir de les onze de la nit de divendres i les nou del matí de dissabte i, de forma anàloga, per la nit de dissabte a diumenge.

Un cop concloses aquestes operacions, s’efectuarà el canvi de software en els sistemes de gestió de trànsit per permetre l’entrada en servei de tots els aparells instal·lats fins aquell moment. Aquestes operacions estan previstes per l’11 i el 12 de setembre, dies en els quals serà necessari interrompre de forma completa i permanent la circulació entre Tarragona i Reus, a més de la via de Salou, per permetre la seva execució.

Després del canvi de software, es remodelarà la via única del Francolí, fet que també obligarà a tallar durant 15 dies l’accés 1 del Port de Tarragona. Això permetrà la remodelació del tram metàl·lic del riu Francolí i la col·locació de sis desviaments i un canviador de fil. A partir d’aquell moment, tots els nous desviaments instal·lats es posaran en servei per fases i es podran aixecar els antics desviaments d’ample convencional, a més d’instal·lar els darrers dos canviadors de fil pendents a les vies generals. Al marge del canvi de software, també es faran ajustos de catenària en la zona dels desviaments, es muntaran 29 aparells i col·locaran sis canviadors de fil per a tres amples.

Talls de la circulació fins a finals d’octubre

La complexitat dels treballs, segons Adif, suposarà afectacions als serveis de viatgers i mercaderies. Per aquest motiu s’ha dissenyat un pla amb vuit fases. Pel que fa al transport de viatgers de les línies R4, R5 i R16 de Rodalies, Renfe ha reprogramat el servei per facilitar la mobilitat dels clients mitjançant el següent pla alternatiu. Així del 16 de juliol fins al 15 d’agost, entre les onze de la nit dels divendres i les nou del matí dels dissabtes, s’interromprà la circulació entre Tarragona i Reus.

S’habilitarà un servei alternatiu per carretera entre Reus-Cambrils-Sant Vicenç de Calders i entre Tarragona-La Plana de Picamoixons. També es reajustaran els horaris i es modificaran els recorreguts en alguns serveis per minimitzar l’afectació i evitar el transbordament per carretera. Aquestes modificacions, segons Adif, també es produiran els matins dels diumenges, atès que se circularà per via única en alguns trams afectats per les obres.

Connexió d’ample europeu per al Port

Els treballs han de permetre avançar en el projecte d’instal·lació del tercer fil entre Castellbisbal i Vila-seca. Amb aquesta obra, l’àrea industrial i el port de Tarragona tindran connexió directa en ample internacional amb Europa. Segons l’organisme estatal, això permetrà reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els costos de transport, potenciant la competitivitat d’aquest àmbit.

Els treballs es concentren en el tram Sant Vicenç de Calders-Nus de Vila-seca, on ja s’han muntat quinze aparells de via a les estacions de Tarragona, Tarragona Classificació i Tres Camins, s’ha iniciat la instal·lació del tercer fil i s’ha renovat la catenària, així com les travesses a Tarragona Classificació i trajectes. També s’han adaptat les vies i les andanes de l’estació de de Vila-Seca, segons la nova configuració amb la instal·lació de quatre aparells de via mixtos, a més d’altres operacions a la capa de balast en determinats punts del tram.

D’altra banda, a l’estació d’Altafulla s’ha executat l’ampliació de la plataforma de la via 4 i les instal·lacions per l’ampliació del pas inferior. Mentrestant, a Torredembarra, s’ha realitzat el premuntatge dels aparells de via mixtes per la nova configuració de vies així com l’ampliació de plataforma de la via 4.

Redacció – ACN

 

Junts aprova una moció al Senat que insta el Govern a complir el calendari del Corredor

La senadora Assumpció Castellví. Foto: Cedida

La senadora per Tarragona de Junts per Catalunya, Assumpció Castellví, ha defensat aquest dimarts una moció per reclamar al Govern espanyol “un impuls” en les obres del Corredor Mediterrani”. La moció s’ha transaccionat i s’ha aprovat per amplia majoria. Castellví ha destacat que aquesta infraestructura és “un element estratègic fonamental pel desenvolupament econòmic i empresarial de tota la costa Mediterrània”, a més a més de ser “un promotor de la sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic”. “Des de Junts demanem al ministre que premi l’accelerador per tal que el Corredor Mediterrani estigui a punt el 2025”, ha afegit.

La senadora ha subratllat la necessitat d’un corredor de mercaderies d’ample europeu per l’interior del Camp de Tarragona perquè “cada any passen 14.460 combois de mercaderies per les poblacions de la costa tarragonina, un 13% d’aquests són perilloses, amb càrregues tòxiques i inflamables”. Ha mencionat els alcaldes de Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, El Vendrell, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca, que reclamen que es desplaci el tràfic de mercaderies per l’interior del territori. “La solució és clara: cal alliberar la línia de la costa per a ús exclusiu de passatgers i reduir al màxim la provisionalitat del tercer fil ferroviari”.

També ha defensat la necessitat d’executar les obres de l’Estació Central/Intermodal de Reus i la seva connexió amb l’aeroport de Barcelona. També ha posat l’accent en el canvi d’amplada entre Tarragona i Vandellòs, el tercer carril entre Castellbisbal i Vilaseca, i la segona via amb tercer carril de València a Castelló.

Finalment, s’ha posat de manifest la necessitat de fer efectiu un Corredor Mediterrani que inclogui els accessos ferroviaris al port de Barcelona i al port de Tarragona, el tercer fil entre el límit administratiu amb el País Valencia i Castellbisbal, entre Tarragona i Reus i entre Figueres i Portbou, les terminals ferroviàries de la llera del riu del port de Barcelona i de la zona d’activitats logístiques del port de Tarragona, la connexió de la terminal de Vilamalla amb l’ample internacional, i, finalment, les estacions dels aeroports de Girona i Reus i la seva connexió amb l’aeroport de Barcelona.

 

La Diputació reclama que el Tren-Tramvia connecti Cambrils amb l’estació del Corredor del Mediterrani

Imatge de la roda de premsa d’aquest matí. Foto: Diputació

La Diputació va lliurar divendres passat al departament de Territori de la Generalitat el seu posicionament sobre el traçat del futur Tren-Tramvia. Així ho ha anunciat aquest matí la presidenta de l’ens supracomarcal, Noemí Llauradó, com a derivada de la roda de premsa destinada a presentar la nova linia d’ajuts als als municipis per valor de 9,6 MEUR. “El projecte suposa una inversió de 150M€ de la Generalitat al Camp de Tarragona que no podem deixar escapar. Des de la Diputació de Tarragona celebrem, com ja hem expressat en diverses ocasions, que es facin passos endavant en relació amb el tren-tramvia del Camp de Tarragona, que ha de contribuir a articular la segona àrea metropolitana del país”, ha afirmat la presidenta. En aquest sentit, l’informe ha volgut ser constructiu i propositiu, així com en diàleg constant amb els ajuntaments dels municipis més afectats i amb el Departament. “Col·laborar a fer possible objectius compartits dels municipis és, en bona part, la principal raó de ser del govern de la Diputació”.  

En concret les principals aportacions que s’inclouen a l’informe presentat són, segons Llauradó:

– Que els vehicles que passin pels trams urbans siguin de tipus tramvia, sense catenàries i compatibles amb l’energia verda (hidrogen verd), per tal que puguin integrar-se de forma sostenible amb l’activitat urbana.

– Que l’espai destinat al Tren-tram no es limiti a aquest tipus de circulació, sinó que esdevingui un eix de mobilitat sostenible on hi convisquin altres vehicles com bicicletes o vianants.

– Que el projecte es concebi com a una forma d’integració a la trama urbana i que permeti ordenar la urbanització de l’espai.

– Posem en relleu la importància de la connexió de Cambrils amb l’estació del Corredor del Medirterrani perquè aquesta és clau per contribuir a l’èxit de passatgers de la primera fase, i per això creiem que és necessari implementar-la amb la màxima celeritat.

– I que, en les següents fases, es compti amb la participació dels ens locals des d’un bon principi, ja en la fase de redacció.

Redacció

 

El Corredor del Mediterrani surt enfortit del Consell de Ministres amb una inversió de 121 MEUR

El Consell de Ministres, en la seva reunió d’avui, ha autoritzat el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) a licitar, a través d’Adif Alta Velocitat (Adif AV), les obres per a la implantació de l’ample estàndard en el tram Castelló-Vandellòs del Corredor Mediterrani amb una inversió superior als 121 milions d’euros.

Les obres de via i electrificació es divideixen en dos contractes, un per al tram Castelló-Vinaròs, amb un valor estimat de 76.771.606,54 euros, i l’altre per al tram Vinaròs-Vandellòs, amb un valor estimat de 45.013.407,07 euros, tots dos imports sense IVA. En els dos contractes, el termini d’execució estimat és de 18 mesos.

D’acord amb el compromís del Govern, es tracta d’una de les actuacions de major rellevància per al desenvolupament del Corredor Mediterrani com a eix estratègic per al foment del transport per ferrocarril i el desenvolupament socioeconòmic de l’arc mediterrani i la seva àrea d’influència.

Els projectes tenen per objectiu implantar l’ample estàndard mitjançant el canvi d’ample de via en aquest tram d’al voltant de 150 km de longitud, passant de l’actual de 1.668 mm a 1.435 mm. Les obres comprenen les operacions necessàries en plataforma, superestructura i electrificació. Es pretén així garantir en tot moment l’adequada prestació, capacitat, estabilitat i fiabilitat dels trànsits de viatgers i mercaderies.

Tram Castelló-Vinaròs

La implantació de via doble en ample estàndard en aquest tram es realitzarà tant en les vies generals com en vies d’apartat, adaptant les instal·lacions per a la correcta explotació de la longitud de tren estàndard interoperable (750 m). Per a això, s’instal·laran vies amb una longitud útil de 750 m en les estacions dels Palmes, Torreblanca, Santa Magdalena de Polpís, i Benicarló-Peníscola i Vinaròs.

En la fase 1, corresponent amb els treballs previs, es realitzaran actuacions en via, mitjançant l’ampliació de la plataforma per a l’execució de les vies d’apartat de 750 m, la reposició de serveis afectats i l’ampliació del drenatge, l’execució de la nova superestructura amb materials polivalents i altres treballs d’obra civil, com l’adaptació de la bàscula dinàmica dels Palmes a l’ample estàndard.

També es duran a terme actuacions en estructures, entre les quals figuren la protecció de les piles d’un pas superior, la reposició de les pantalles acústiques en l’estació de Benicàssim, l’ampliació d’un pas inferior de carretera i per a vianants en l’estació de Torreblanca, mentre que a Vinaròs s’executarà una nova andana i un pas inferior entre andanes.

A més, es construiran noves rampes a final d’andana en les estacions dels Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs, la prolongació de l’andana a Orpesa amb nova senyalització de borda andana (franja groga de seguretat i paviment de botons).

Per part seva, en l’estació de Vinaròs es demolirà el moll existent en la via 3, es construirà una nova andana entre les vies 3 i 5 de 210 m de longitud, així com un nou pas inferior de prolongació de l’existent de l’andana 1 a l’andana 3, amb una nova embocadura i dotat d’ascensors.

Respecte a l’electrificació, s’adaptaran les instal·lacions per a ser compatibles a una futura alimentació de 25 kV i es realitzaran noves fonamentacions, l’hissat de nous pals i pòrtics, la col·locació de nou fil de contacte, així com la renovació i muntatge d’altres elements del sistema, mantenint-se la tensió actual en catenària a 3KV CC.

Una vegada finalitzada la primera fase, la plataforma ferroviària tindrà la configuració funcional final i es donarà pas a la fase 2, consistent en el canvi d’ample de via en les vies generals i d’apartat i canvi d’ample d’aparells, substitució de creuaments fixos per creuaments mòbils en via general.

A més, s’ampliarà l’ample d’andana en les estacions dels Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs. Excepte en Els Palmes, en la resta d’aquestes estacions, s’executarà una nova peça de vora d’andana.

Tram Vinaròs-Vandellós

En aquesta actuació, a més del canvi d’ample en les vies generals i d’apartat, també es realitzarà una actuació similar en el ramal de Tortosa.

Igual que en el tram anterior, en la primera fase es realitzaran actuacions en via, mitjançant l’ampliació, la reposició i ampliació del drenatge, l’execució de la nova superestructura amb materials polivalents, i altres treballs en estructures entre les quals figuren la protecció de les piles d’un pas superior.

S’executaran noves rampes a final d’andana en les estacions d’Ulldecona, L’Aldea-Amposta i L’Ametlla de Mar, i vies d’apartat de 750 metres a Ulldecona i L’Ametlla de Mar. Respecte al sistema d’electrificació, alimentada igualment a 3kV en CC, es faran treballs similars als del tram anterior.

A més, s’ampliarà l’ample d’andana en les tres estacions anteriorment esmentades, amb l’execució de noves peces de vora d’andana en una longitud de 200 m. A més, es col·locaran andanes provisionals annexos als existents en les estacions L’Aldea-Amposta i L’Ametlla de Mar. En l’estació de Tortosa, en ser terminal, aquestes operacions es duran a terme en tota la longitud existent de l’andana.

De manera anàloga, una vegada finalitzada la primera fase, la plataforma ferroviària tindrà la configuració funcional final i es procedirà a la fase 2 mitjançant el canvi d’ample de via en les vies generals i d’apartat i l’adequació dels aparells de via.

Totes aquestes actuacions contribueixen a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com és el número 9, que té entre les seves metes la construcció d’infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat per a donar suport al desenvolupament econòmic i el benestar humà.

Fons europeus

Aquesta actuació podrà ser cofinançada pel Mecanisme “Connectar Europa” de la Unió Europea (CEF).

Redacció

 

Junts vol crear un ‘corredor segur’ per al turisme a Tarragona

El director general de Turisme, Octavi Bono. Foto: Cedida

El cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Tarragona, Albert Batet, s’ha reunit telemàticament amb els professionals del sector del turisme per escoltar les seves inquietuds i necessitats per sortir de la greu situació en la que es troben com a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19.

Acompanyat del candidat de Junts, Benet Presas, i del director general de Turisme, Octavi Bono, Batet ha explicat les propostes de la formació per reactivar aquest sector “tan essencial pel seu important impacte econòmic i laboral”,  i que representa el 20% del PIB.

Seguint en aquesta línia, Albert Batet ha anunciat que Junts per Catalunya crearà una taula d’obertura segura, on s’establiran mesures detallades des del punt de vista territorial i sectorial. “Som conscients de la importància de l’impacte del turisme en la demarcació de Tarragona. Per això, volem establir complicitats amb el sector per garantir una gestió de solvència i rigorositat”.

Una segona proposta de Junts per Catalunya per reactivar el turisme és potenciar l’aeroport de Reus, “creant un corredor segur per l’arribada del turisme estranger” i “coordinada amb els complexos turístics” per garantir la seguretat de tothom i continua essent “una destinació de qualitat i d’excel·lència”.

Compromís ferm en defensa del sector

Des de Junts per Catalunya, i el Departament d’Empresa i Coneixement, s’ha acompanyat el sector durant aquest any, molt contrari a l’actitud del Govern espanyol que “els ha oblidat i no ha fet arribar cap ajut directe”, ha assegurat Octavi Bono.

Per això, “nosaltres hem de treballar per consolidar-nos com una de les tres primeres destinacions de la Mediterrània. I el Camp de Tarragona, la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre hi han de continuar jugant un rol determinant”.

A la trobada han participat telemàticament una cinquantena de professionals del sector turístic de la demarcació de Tarragona.

Redacció

 

‘Per molt que ens hi esforcem, el 2025 no estarà llest el corredor mediterrani’

Pla general d’un Talgo entrant a la nova estació de Cambrils del corredor mediterrani. Foto: Roger Segura

El corredor mediterrani culmina aquest cap de setmana un pas important amb el final de les obres al túnel de Martorell per adequar el gàlib als estàndards europeus. Els treballs han causat talls parcials de més de quatre mesos a l’R4, que a partir d’aquest diumenge recuperarà el servei habitual. El comissionat del govern espanyol per al corredor, Josep Vicent Boira, recorda a l’ACN la importància de la denominada ‘Porta d’Europa’, que permetrà l’arribada de l’ample internacional fins al nus de Vila-seca el 2023. Però Boira descarta que el govern espanyol pugui complir amb l’objectiu expressat fa un any: “Per molt que ens hi esforcem, el 2025 el corredor no estarà”, adverteix.

El novembre de l’any passat, el secretari de Foment, Pedro Saura, va dir en un acte de la plataforma ‘Quiero Corredor’ a Elx que l’executiu faria “tot el possible” perquè el corredor mediterrani estigués enllestit el 2025. Fa unes setmanes, en un acte organitzat també per la plataforma, a València, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, va comentar, no gaire convençut, que esperava mantenir la data. I en declaracions a l’ACN, el comissionat del govern espanyol ho descarta directament. “La data del 2025 no sé d’on ha sortit, no existeix un termini obligatori que digui que ha d’estar el 2025 i no el 24 o el 26”, assenyala Boira, que recorda que el límit que marca la Unió Europa és el 2030.

“Per molt que ens hi esforcem, el 2025 no estarà perquè és una obra de gran magnitud. Hi haurà trams que estaran molt abans i n’hi haurà d’altres que estaran després”, afegeix. Per Boira, el 2025 el corredor mediterrani segurament ja estigui funcionant a gran part de Catalunya, però no al País Valencià, on la seva capital ha d’abordar la construcció del túnel passant subterrani per sota la ciutat. De fet, la implantació de l’ample internacional en el tram del nus de Vila-seca cap al sud és un dels que més preocupa al comissionat. Per altres grups de pressió pel corredor, com FERRMED, part del problema és la manca d’un pressupost més ambiciós i el fet que, en el seu parer, la Comissió Europea posa “uns objectius que ningú compleix i es queda tan ample”.

L’estat de les obres

Els treballs al túnel de Martorell arriben aquest cap de setmana a la seva fi aproximadament un mes més tard del previst per motius que Adif argumenta que són aliens a la seva feina, com una vaga de personal de circulació de l’empresa a Barcelona. La finalització de les actuacions, segons Boira, és una “passa fonamental” per a la circulació cap al sud, tot i que més enllà de Tarragona els treballs per disposar de l’ample europeu estan en una fase molt mes endarrerida d’execució.

Des del 25 de juliol, s’ha adaptat el túnel, de 1.065 metres, als estàndards europeus i queda pendent continuar amb els treballs a l’antic túnel de Costablanca de Castellbisbal i adaptar-lo.

Del tram de Martorell fins al nus de Vila-seca, encara s’està treballant en la instal·lació del tercer fil i en l’adaptació dels terraplens per enllaçar la via amb les fàbriques de la zona, entre d’elles la de Seat, amb un cost total de més de 64 milions d’euros.

Amb tot, el comissionat espera que el 2023 el tram de Tarragona cap a la frontera estigui plenament operatiu. A més, les empreses al voltant de Castellbisbal, Martorell i el Port de Tarragona ja podran fer ús de l’ample internacional. Segons Boira, el tram de Vila-seca està concebut en tres parts i és important que “totes vagin alhora per aconseguir la funcionalitat que el corredor mediterrani té”.

El comissionat considera que Catalunya té un “paper essencial” en aquesta infraestructura per la seva proximitat amb Europa i per situar-se més al nord que per exemple el País Valencià, Múrcia o Andalusia, que també esperen amb delit aquesta infraestructura però tenen trams molt més endarrerits.

I és que de Barcelona cap al nord les actuacions ja estan pràcticament enllestides. Cap a Girona i la frontera, ja fa uns anys que disposa d’ample internacional i només caldria que s’adaptés l’ample ibèric de la línia convencional fins a Portbou als estàndards europeus. Malgrat que aquesta és una actuació per la qual aposta per exemple el lobby de FERRMED, no està ni prevista, tal com també recorda l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) a través del lobby #Quierocorredor en el seu darrer informe sobre l’estat de les obres.

Preocupació pels terminis del tram entre Vila-seca i Castelló

En declaracions a l’ACN, Boira admet que està preocupat pels terminis d’execució entre Vila-seca i Castelló. Cal recordar que la nova variant de Vandellòs inaugurada al gener ha permès acabar amb l’únic tram de via única que encara hi havia en aquest corredor però no disposa d’ample internacional. Les dues vies es van estrenar amb ample ibèric, tot i que ja es van situar sobre travesses polivalents per poder desplaçar els rails a l’ample estàndard europeu quan el conjunt del projecte estigués gairebé enllestit.

Boira recorda que actualment hi ha un estudi informatiu aprovat sobre la taula que inclou un canvi sencer de l’ampli ibèric per l’internacional i que el comissionat defineix com a “valent”, “important” i “estratègic”. Ara, s’està a l’espera de la licitació i després de l’adjudicació de les obres, que tindran un període d’execució de 24 mesos. Però per a això, insisteix Boira, l’obra ha d’estar “coordinada” amb els treballs que ara s’estan fent entre Castellbisbal i Martorell pel nord i entre Castelló i València pel sud.

Entre aquestes dues ciutats, els treballs avancen en la implantació del tercer fil com a primera mesura en una de les vies, mentre que ja funciona en l’altre. Durant aquests mesos de pandèmia, s’ha aprofitat per treballar en l’adaptació de les estacions i s’està pendent de l’estudi informatiu per a la doble plataforma, que podria estar a punt al llarg del 2021. “Això és fonamental perquè el tràfic que hi ha avui entre València, Sagunt i Castelló és molt elevat”, explica Boira.

1.982 MEUR als PGE per al corredor

Pel que fa els 1.982 MEUR inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat per a aquesta obra, el comissionat celebra que és una quantitat “important i respectable” per poder avançar amb els treballs. No és de la mateixa opinió, però, el lobby FERRMED, que considera que serveixen només “per a projectes de mínims” com les obres del tercer fil, el canvi d’ample de via entre Tarragona i Castelló o doblar la línia entre València i Castelló. “Per això són suficients, però no per arribar a Cartagena, aquesta és la realitat”, conclou el seu president, Joan Amorós, en declaracions a l’ACN.

Amorós es mostra molt crític tant amb l’executiu espanyol, de qui diu que en totes les seves etapes ha prioritzat que l’alta velocitat sempre hagués de passar per Madrid, i amb la CE, de qui diu que “posa uns objectius que ningú compleix i es queda tan ample”.

Amorós reconeix que els treballs avancen més ràpid ara que fa tres anys però lamenta que no siguin suficients. “El més greu és que ningú ho denuncia”, es queixa el president de FERRMED, que també s’exclama pel fet que hi hagi trams en què els trens de mercaderies i Rodalies comparteixin via. “No té ni cap ni peus”, assegura.

Molt difícil arribar a la quota modal ferroviària de mercaderies del 30%

Tant el comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani com el president de FERRMED admeten que és difícil que l’Estat arribi a disposar d’una quota modal del 30% el 2030 en el transport de mercaderies quan actualment no assoleix ni el 4% i a Europa se situa al voltant del 18%. Amorós recorda que quan va néixer l’associació, a principis de segle, la quota modal no arribava a aquest percentatge al continent i que el 2019 estava “exactament igual o inclús una mica menys”.

“Em poden explicar els senyors de la Comissió com s’ho faran per què amb deu anys passin del 18% al 30% si en 16 anys no ho han aconseguit?”, es qüestiona el president de FERRMED, que recorda que els incompliments no només són del govern espanyol sinó també del francès, amb la manca d’adequació del tram Montpeller-Perpinyà. A més, avisa que si s’aconsegueix augmentar aquesta presència del ferrocarril, la infraestructura pot quedar col·lapsada en alguns trams si es volen fer passar trens de mercaderies i passatgers per la mateixa via.

Josep Vicent Boira, per la seva banda, també opina que la quota modal és actualment “insignificant” i tan sols per davant de Grècia o Irlanda, tot i no poder “comparar-se” amb desenvolupament ferroviari una activitat industrial i portuària a l’Estat. El comissionat comenta que no s’explica el motiu d’aquests percentatges tan baixos i considera que “insistir” en l’actual model de negoci “és un suïcidi perquè no es traurà del 4%”.

Per això, aposta per les autopistes ferroviàries i aprofitar al màxim les connexions amb els ports, ja que tenen un “paper extraordinari” i suposaria deixar la “illa ferroviària” que encara avui és Espanya. “Les autopistes ferroviàries ens permeten una connexió directa, ràpida i eficaç entre determinants punts del corredor mediterrani i qualsevol punt de la resta de la UE i evidentment passa per l’ample internacional i obrir-se a la resta de l’espai ferroviari europeu”, afegeix Boira.

Amb tot, el comissionat, tot i admetre que és molt complicat assolir el 30% de quota sí que celebra una tendència europea cap al ferrocarril. “El 2021 serà l’any europeu del ferrocarril. Això vol dir que Europa té els ulls posats en el ferrocarril”, conclou Boira, que creu que és una oportunitat perquè totes les administracions apostin per aquest mode de transports “fonamental per al futur”.

Lluís Sibils

El president del Port defensa l’impuls del transport intermodal a la 7a Trobada del Corredor Ferroviari del Mediterrani

“La feina feta ja està donant bons resultats amb un increment de tràfics ferroviaris”, ha afirmat Cruset. Foto: Port

El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha participat avui en la VII Trobada del Corredor Ferroviari del Mediterrani, organitzada pel diari econòmic EXPANSIÓN, en el qual s’han tractat tres grans temes relacionats amb el desenvolupament d’aquesta infraestructura estratègica: la compleció del corredor, la col·laboració Govern Central-CCAA i l’impuls del transport intermodal i la millora de les connexions ferroportuàries. La trobada ha reunit representants del Govern central i dels governs de Catalunya, País Valencià i Múrcia, els presidents dels ports de Tarragona i Barcelona, i representants de les entitats empresarials més importants de Catalunya, València i Múrcia.

El president del Port, Josep Maria Cruset, ha participat en la 3a taula rodona “Pròxims reptes: impulsar el transport multimodal i millorar les connexions ferroportuàries com a clau per millorar la competitivitat i enfortir la internacionalització dels emprenedors”, acompanyat de Ricard Font i Hereu, president de FGC; de Mercè Conesa, presidenta el Port de Barcelona; de Diego Lorente, Secretari i Director General de l’Asociación Valenciana De Empresarios; de José María Albarracín, president de la Confederación Regional De Organizaciones Empresariales De Murcia; i de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball.

Cruset ha destacat que el Port de Tarragona “ha situat el transport de mercaderies per ferrocarril, i la corresponent intermodalitat, en la part central de la seva estratègia”. I ha afegit que això s’ha vist reflectit en “un creixement del 150 % en trens d’agroalimentaris que operen en el port tarragoní”.

Segons el responsable del Port de Tarragona, aquesta aposta estratègica s’ha traduït a curt termini en “inversions dels terminalistes per facilitar la càrrega en trens en molls que fa uns mesos no era possible, en l’actualització de la xarxa ferroviària a l’interior del port -arribant als 47 km de vies i amb presència en tots els molls- desdoblant vies per fer més àgils les operatives de càrrega; en l’impuls comercial del tràfic de mercaderies per ferrocarril en front del tràfic per carretera, com per exemple amb l’organització de la jornada de debat ferroviari Rail Day”.

Inversions estratègiques per a la intermodalitat

Cruset també ha explicat les inversions que el Port de Tarragona ha posat en marxa per a l’impuls del transport intermodal que en els pròxims 2-3 anys que superarà els 40 milions d’euros. En primer lloc, la construcció de la terminal intermodal de Guadalajara, a les portes de Madrid, en el cor del Corredor de Henares, que -com ell mateix indica- “es el de major tràfic de mercaderies de la perifèria al centre de la península”. En segon lloc, el Port està desenvolupant “una nova Zona d’Activitats Logístiques amb més d’1 milió de metres quadrats i amb espai per naus de fins a 170.000 m2 cadascuna” que serà “un espai logístic que comptarà amb presència del tren de forma vertebral fins a l’interior, a peu de les mateixes naus o fins i tot podent entrar al seu interior”.

I en tercer lloc, el president del port ha explicat que està treballant en l’ampliació de la terminal intermodal de La Boella, situada a l’interior del port que “actualment compta amb 8 vies operatives de 750m, 5 de les actuals amb ample mixt, i a les que ara s’hi sumaran 2 més”.

Per concloure, Cruset ha afirmat que “la feina feta ja està donant bons resultats que es pot comprovar en un increment de tràfics ferroviaris del 150 % en productes agroalimentaris”. Aquesta és una tendència que junt amb els projectes i les importantíssimes inversions, que s’estan desenvolupant i implantaran a curt termini, sumada a la coordinació ferroportuària que estem treballant, “obre una finestra d’oportunitats enormes pel Port de Tarragona, per al territori i per al país per d’impulsar el transport multimodal i liderar la recuperació econòmica del Sud de Catalunya”.

Més inversions en el Corredor Mediterrani

La Ponència inaugural ha anat a càrrec de Pedro Saura, secretari d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que entre d’altres temes, ha anunciat el compromís del Govern de l’Estat en triplicar la inversió pública en el Corredor Mediterrani. Segons Saura, “’invertir en el Corredor del Mediterrani és igual a fer una inversió pública contra-cíclica que ens ajudarà a passar aquesta crisi econòmica”. El Secretari d’Estat, també ha estimat que aquesta inversió en els propers 3 anys (2021-2023) “significarà un augment 7.000 milions d’euros, l’equivalent a 0,6 punts del PIB, més la creació de llocs de feina que porta aparellat”. Per a Saura, aquest esforç inversor serà possible a través dels fons europeus i servirà per convertir el Corredor del Mediterrani com a “alçaprem per rellançar el comerç intern europeu i per reindustralitzar el país”.

La segona taula rodona ha versat sobre “Col·laboració entre el Govern central i les comunitats autònomes per avançar en la consecució del projecte” i hi han participat Josep Vicent Boira, comissari del Corredor Ferroviari Mediterrani del Ministeri de Foment; Isidre Gavín i Valls, secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Arcadi España, conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat Valenciana; i José Ramón Díez de Revenga Albacete, conseller de Desenvolupament i Infraestructures del Govern de Múrcia.

L’esdeveniment, organitzat pel diari econòmic EXPANSIÓN, ha estat possible gràcies a la col·laboració del Port de Tarragona, del Port de Barcelona i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Redacció

 

Salou demana un corredor segur per als turistes del Regne Unit

Imatge d’arxiu de Pere Granados. Foto: Ajuntament

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha demanat aquest dilluns a la Generalitat i al govern espanyol que treballin per establir un corredor segur entre el Regne Unit i l’aeroport de Reus que garanteixi l’arribada de turistes britànics a la zona. Granados ho justifica pel fet que el municipi, la resta de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre s’estan veient “molt poc afectats” per la covid-19. Segons l’alcalde, és “injust” que es posi tothom “dins el mateix sac” de la quarantena de 14 dies imposada pel Regne Unit a les persones que provenen de l’estat espanyol. Per aquest motiu, ha exigit que es consideri Salou com una destinació segura, en la línia del que es planteja per a les Balears i les Canàries.

Granados ha advertit que només amb el turisme de proximitat “no n’hi ha prou” per mantenir l’activitat turística en tot el litoral de l’estat espanyol. “Per mantenir una infraestructura hotelera tan potent com la de Salou cal que vingui gent de fora”, ha insistit el batlle.

L’alcalde ha defensat que “des del primer moment de la pandèmia hem estat un municipi molt responsable, net i segur de covid-19” i ha reclamat als governs que ho tinguin en compte. Segons Granados, cal que defensin el territori i permetin la seva reactivació econòmica.

Els turistes del Regne Unit són el tercer client a la demarcació de Tarragona, amb 2.219.000 pernoctacions l’any 2019, segons l’Observatori del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat. A les platges de la Costa Daurada se situen com a segon client i només a Salou -on és el principal mercat estranger- van fer 1,4 milions de pernoctacions l’any passat.

ACN

 

Comencen les obres del corredor mediterrani entre Castellbisbal i Vila-seca

Imatge de dos operaris treballant a l’accés de l’estació logística de Seat el 2019. Foto: Àlex Recolons

Adif inicia aquest dissabte les obres de la implantació de l’ample internacional del corredor mediterrani en el tram entre Castellbisbal i Vila-seca, en el projecte conegut com a ‘Porta d’Europa’, i els treballs del primer trasllat de vies de la línia Barcelona-Mataró-Maçanet de la Selva per l’interior de l’estructura de la futura estació de La Sagrera.

Els treballs del corredor mediterrani provocaran alteracions en el servei de l’R4 de Rodalies fins a mitja tardor i el trajecte entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia s’haurà de cobrir per carretera. Mentrestant, l’ens gestor d’infraestructures ferroviàries continua treballant per reparar els efectes del temporal Gloria i en la rehabilitació integral del túnel de Toses.

Una de les actuacions destacades serà al tram Castellbisbal-Martorell-Nus de Vila-seca, on s’implantarà l’ample internacional i que permetrà ser porta d’entrada i sortida de trens que circulen en ample internacional entre la frontera francesa i Algesires. De fet, al projecte se l’anomena la ‘Porta d’Europa’. Els treballs han començat aquest dissabte i s’allargaran fins al 15 de novembre. Durant aquest període, s’ampliarà el gàlib del túnel de Martorell, de 1.068 metres, a més d’adequar les seves condicions de seguretat a les actuals normatives de seguretat i adaptar l’estructura als estàndards europeus.

A més, es muntarà el tercer carril i una trentena d’aparells de via entre Martorell i el Nus de Vila-seca, juntament amb altres actuacions complementàries; es rehabilitarà l’antic túnel de Castellbisbal, de 810 metres, actualment sense servei per incorporar-lo a la xarxa, i es crearà una tercera via de circulació de 2.100 metres que enllaçarà l’estació de Castellbisbal i el viaducte del Llobregat.

Els treballs comportaran importants afectacions a l’R4, on el trànsit quedarà interromput entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia i el servei es prestarà per carretera. Altres actuacions a la zona sud de l’R4 causaran la reducció del servei a un tren per hora i sentit entre Sant Vicenç de Calders i Sant Sadurní d’Anoia. Entre Martorell i Manresa, el servei serà l’habitual. De retruc, se’n veurà afectada l’R1 i els trens amb origen o destí a Molins de Rei començaran o finalitzaran el recorregut a l’Hospitalet de Llobregat i el trajecte es podrà continuar amb l’R4. A l’R2, hi haurà una disminució de l’oferta pel desviament dels trens de mercaderies per la línia Barcelona-Vilanova i l’ús del túnel de la Gornal per encaminar-se a Castellbisbal.

Paral·lelament, a la futura estació de La Sagrera es començarà a treballar en el trasllat de vies d’ample convencional de la línia Barcelona-Mataró-Maçanet a l’interior de l’estructura de la futura estació. El nou traçat té una longitud d’uns dos quilòmetres, des de la boca del túnel que dona accés a l’estació de Clot-Aragó. A l’interior, hi haurà quatre vies, concretament dues generals i dues d’estacionament. Un cop acabi aquest trasllat de vies, els trens no s’hi aturaran ja que l’estació encara no estarà finalitzada.

L’afectació en aquest cas es traduirà en una reducció de l’oferta de sis trens per hora i sentit en hora punta i quatre durant la resta de la jornada; entre l’Hospitalet de Llobregat i Molins de Rei es pot utilitzar l’R4 i entre Blanes i Malgrat de Mar el servei serà per carretera ja que continuen les obres de reconstrucció del pont sobre el riu Tordera després del temporal Gloria. El tall s’allargarà, en aquest cas, fins a finals d’any i consistirà en una nova estructura de 221,3 metres.

Mentrestant, a l’estació de Sants continua la implantació del sistema del 4+4. Es tracta d’uns treballs que van començar l’1 de juny i s’allargaran fins a finals d’any o principis del 2021 i que consistirà en una redefinició de l’espai de vies per donar més fluïdesa al pas dels trens i al flux de viatgers. Actualment, l’estació disposa de vuit vies de els quals dues donen servei a 470 trens de les línies que circulen per Plaça Catalunya i sis pels 370 que ho fan pel Passeig de Gràcia i a partir del 2021 es requilibrarà amb dos grups de quatre vies.

D’aquesta manera, les vies 7, 8, 9 i 10 donaran servei als trens que circulen per Plaça Catalunya i les 11, 12, 13 i 14 les que ho fan pel Passeig de Gràcia. En aquest cas, les afectacions importants no arribaran fins els dos darrers caps de setmana d’agost.

Per últim, el servei entre Ribes de Freser i Puigcerdà es continua cobrint per carretera per les obres del túnel de Toses, que va començar el passat 22 de juny i que s’allargaran fins el 7 de febrer del 2021.

La inversió és d’uns 280 milions d’euros en el conjunt de les actuacions i estan incloses en el pla per renovar les infraestructures en el període 2020-2021.

Redacció

 

El Port es prepara per a rebre passejants i corredors mantenint les distàncies

El Port de Tarragona ja es prepara per a les passejades condicionades al distanciament social. Foto: Cedida

El Port de Tarragona ja es prepara per a les passejades condicionades al distanciament social. Així, condiciona els espais urbans per al passeig i al pràctica d’esport per a demà dissabte i diumenge. La Passarel·la, el passeig del miracle, l’escullera i el carrer Trafalgar se senyalitzaran per facilitar el lleure dels ciutadans i, al mateix temps, mantenir les mesures de prevenció per al contagi de la COVID19.

La passarel·la del Port se senyalitzarà per demanar que la gent circuli per cadacostat en un sol sentit i per demanar respectar els 1.5 metres de separació.

L’escullera s’obrirà només en horari de pràctica esportiva, ja que durant la resta dels horaris s’ha de mantenir el compliment de la distància màxima de
desplaçament des del domicili que és d’1km ,i l’escullera, amb una llargària de 4 km, té una distància superior al màxim permès.

També s’habilitarà per als vianants el carrer Trafalgar per tal de facilitar la separació de les persones que passegin pel davant del Serrallo. I al mateix temps, s’han habilitat passos diferenciats per cada sentit per caminar sota el pont de la Petxina (accés al Serrallo) i pels passos centrals del Moll de
Costa, a efecte d’evitar els encreuaments entre persones que circulin en sentits diferents.

En general, el Port de Tarragona insta a tots els ciutadans i ciutadanes a mantenir la màxima separació entre persones que no siguin del nucli familiar.

Ciclistes, corredors i campistes: els Agents Rurals imposen 145 denúncies per trencar el confinament

Imatge dels Agents Rurals denunciant un individu que ha plantat una tenda en un paratge natural durant l’estat d’alarma. Foto: Agents Rurals

Malgrat l’estat d’alarma decretat per la crisi del coronavirus hi ha ciutadans que no respecten l’ordre de confinament i surten a fer esport o a passar el dia a la natura. En les dues darreres setmanes el Cos d’Agents Rurals ha imposat 145 denúncies per aquest motiu. Un dels casos més flagrants és el d’un grup de persones enxampades al pantà de Foix quan estaven acampant, es banyaven i feien foc al bosc.

La tendència, però, va a la baixa i es constata que el missatge va calant. Malgrat tot, preocupa l’afluència als espais naturals més propers a les grans ciutats. Per això, i per primer cop durant l’estat d’alarma, aquest cap de setmana els Agents Rurals recorreran a l’helicòpter per enxampar els possibles infractors a vista d’ocell.

Amb el decret de l’estat d’alarma s’han prohibit les activitats de lleure al medi natural. No es permeten les passejades, el senderisme -tampoc amb mascotes-, l’escalada, el parapent, el caiac, la fotografia, la caça i la pesca continental, ni les trobades, aplecs i focs d’esbarjo. Només s’hi poden fer desplaçaments per anar al lloc de treball -en finques agrícoles, instal·lacions ramaderes, explotacions forestals i nuclis zoològics-, i crema de restes vegetals agrícoles degudament autoritzades.

El 15 de març els Agents Rurals van tancar els accessos i aparcaments a tots els espais naturals protegits, així com senders i itineraris amb alta afluència de persones. També van clausurar més d’un centenar de zones d’esbarjo i barbacoes als espais d’interès natural. Des d’aleshores els agents patrullen arreu del territori per vetllar pel compliment de la mesura, especialment a les zones que solen ser més concorregudes.

Agents Rurals sancionant un pescador a Riba-roja d’Ebre durant l’estat d’alarma. Foto: Agents Rurals

L’objectiu: minimitzar el risc de contagi i els accidents

Fins divendres, el cos acumulava 1.035 inspeccions i 400 contactes amb ciutadans que es trobaven al medi natural, els quals s’havien traduït en 145 denúncies per activitats no permeses. Una de les situacions més habituals que detecten els agents són persones que surten a fer esport en solitari -principalment amb la bicicleta de muntanya o a córrer- i que diuen no entendre el perquè de les restriccions.

En una entrevista amb l’ACN, l’inspector en cap de l’Àrea General del Cos d’Agents Rurals, Antoni Mur, insisteix que no només s’ha de respectar el confinament pel perill de contagi de la covid-19, sinó també per evitar possibles accidents al medi natural. “Això podria requerir la participació d’equips d’emergència o assistència hospitalària quan, ara, tots aquets equips s’han de centrar en cobrir les necessitats dels afectats pel coronavirus”, detalla.

Els darrers dies els agents han localitzat persones que pernoctaven en una autocaravana, escaladors a la Cova Gran de Santa Linya (La Noguera), pescadors a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) o un grup de persones que havia anat al pantà de Foix d’acampada, i que s’hi banyaven i havien encès foc. “Ens hem trobat gent que senzillament se’n va a passar el dia al camp com si no passés res, i sobretot d’activitats relacionades amb l’esport o pícnics que no estan permeses ni és normal que es facin”, subratlla Mur.

Controls terrestres i des de l’aire

Malgrat tot, el Cos d’Agents Rurals assegura que la tendència va a la baixa i que el missatge està “calant” entre els ciutadans. Mur agraeix el fet que “la immensa majoria de la ciutadania està complint les instruccions de confinament” i insisteix que cal mantenir aquesta actitud perquè, sinó, “es corre el risc de sobrecarregar encara més els serveis sanitaris i d’emergència per activitats que són absolutament prescindibles”.

A les unitats de terra aquest cap de setmana s’hi afegirà -per primer cop durant el confinament- el suport de l’helicòpter, que permetrà fer una vigilància aèria i “assegurar al màxim el compliment de les restriccions”. Els controls s’intensificaran a l’entorn de la serra de Collserola, la serralada de Marina, el Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i l’entorn del massís de Montserrat, entre d’altres. També a l’entorn de grans ciutats com Girona, Tarragona i Reus, apunten els Agents Rurals.

Mentrestant, el cos manté els acompanyaments de veïns de la Conca d’Òdena, tant a dins com a fora de la zona confinada, perquè puguin alimentar el bestiar. Des del 14 de març els agents han fet més de 200 serveis d’aquest tipus, a raó d’una mitjana de 20 al dia. El protocol és molt estricte. Els Agents Rurals i la persona confinada es troben en un dels punts de control i, mentre dura l’acompanyament, tenen prohibit interactuar. Aquests dies els 500 efectius del cos extremen les precaucions.

Proliferació de senglars

La reducció dràstica de l’activitat humana ha propiciat que la fauna salvatge s’apropi més a les zones habitades. És el cas dels senglars, que es mostren cada cop més confiats. Segons Mur, que entrin als nuclis de població és “relativament habitual”, però els casos s’han fet més freqüents els darrers dies. En cas de risc, els Agents Rurals recomanen trucar al 112 perquè puguin encarregar-se de foragitar-los cap al seu hàbitat natural.

De retruc, l’aturada de les activitats de caça podria comportar un repunt de població dels senglars. La proliferació d’aquests animals fa anys que ha esdevingut un problema, sobretot perquè sovint es veuen implicats en accidents de trànsit i ocasionen danys en l’agricultura. “Quan acabi aquesta situació, una de les coses a valorar serà quina estratègia adoptem per mirar de reduir l’increment que s’hagi produït”, exposa Mur.

Roger Segura – ACN

El ministre de Foment suspèn la inauguració del Corredor del Mediterrani per l’explosió de la química

Imatge dels desperfectes que l’ona explosiva de l’explosió ha causat en un establiment de mobles de Bonavista. Foto: Núria Torres

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha suspès el viatge inaugural de la variant del Corredor del Mediterrani entre Vandellòs i Tarragona, que havia de fer aquest dimecres, degut a l’explosió de la indústria química IQOXE a  La Canonja, que ha deixat un mort, un desaparegut i vuit ferits, segons ha anunciat el Ministeri aquest vespre.

Ábalos havia de fer de matí el recorregut València-Barcelona, amb parada a l’estació del Camp de Tarragona per recollir periodistes, i tenia previst atendre els mitjans de comunicció en l’arribada a Barcelona.

Redacció

L’alcalde de Tarragona planta al ministre Ábalos en la inauguració del Corredor Mediterrani

Arribada del primer Euromed a l’estació del Camp de Tarragona. Foto: ACN

 L’Ajuntament de Tarragona ha rebutjat la invitació per assistir dimecres al viatge amb tren que farà el ministre de Transports, José Luis Ábalos, amb motiu de la recent posada en funcionament de la variant de Vandellòs del corredor mediterrani. El ministre preveu fer a bord d’un Euromed el recorregut entre València i Barcelona-Sants, on s’hi farà un acte oficial. L’alcalde, Pau Ricomà, ha justificat que no volen ser-hi presents perquè “aquests dies no hi ha res a celebrar” amb motiu del “desgavell ferroviari” que ha comportat per al territori la nova infraestructura.
El batlle ha recordat que la ciutat de Tarragona “ha perdut el pas dels trens Euromed” i que s’hi ha fet una reordenació horària “incoherent”, amb menys freqüències i trens antiquats.
L’alcalde ha insistit que “és incomprensible que els trens de passatgers passin per l’interior i les mercaderies per on viu la gent” i ha instat a “treballar per buscar solucions i aconseguir que millori la qualitat del servei”. “En definitiva, la ciutat patirà una greu desconnexió”, ha advertit Ricomà en un comunicat.

El nou tram del corredor mediterrani millora la connexió entre Barcelona i València

Diversos usuaris en el primer Euromed Barcelona – València del corredor del mediterrani. Foto: ACN

Dia històric per als usuaris del ferrocarril entre Barcelona i València, però no al Camp de Tarragona, on hi ha una viva polèmica. El trajecte entre les dues capitals se situa a partir d’aquest dilluns en un mínim de 2 hores i 35 minuts, entre 35 i 45 minuts menys que fins ara. El motiu és la posada en marxa de la nova variant de Vandellòs, inaugurada després de dues dècades i 700 MEUR d’inversió. Amb l’entrada en funcionament del servei de la via doble, els trens Euromed es poden desviar per la línia del TAV entre l’estació del Camp de Tarragona i Barcelona.

Els passatgers del primer tren del dia entre Barcelona i València han celebrat l’hipotètic estalvi de temps d’aquest servei, tot i que avui l’Euromed ha arribat amb 40 minuts de retard a València per “qüestions logístiques” a la sortida de la capital catalana.

El projecte de la variant de Vandellòs va arrencar fa prop 20 anys i ha permès suprimir l’últim tram de via única existent entre Barcelona i València. Fins a la matinada d’aquest dilluns els tècnics d’Adif han treballat per enllestir els últims serrells de la connexió del corredor mediterrani. Durant aquesta setmana la via tindrà una limitació temporal de velocitat de 80 km/h per tal d’acabar de posar en servei la nova infraestructura. A més, els operaris faran operacions tècniques durant les nits. El pròxim cap de setmana, Adif auscultarà la via amb trens laboratori per garantir el pas de combois a una velocitat màxima de 200 km/h a partir de dilluns vinent.

El nou projecte disposa de 64 quilòmetres de vies incloent-hi els ramals de connexió. Des d’aquest dilluns hi circulen els trens de passatgers i de mercaderies que fins ara passaven per un tram de 39 quilòmetres amb via única. Renfe ofereix vuit viatges diaris entre Barcelona i València, un dels quals no s’atura a les estacions del Camp de Tarragona ni a la de Castelló. Els trens de llarga distància circulen per un nou ramal fins a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona i han de canviar d’ample ferroviari a la Boella -al sud de l’aeroport de Reus-, ja que les dues vies de la variant de Vandellòs s’han construït inicialment amb ample ibèric, de 1.668mm. Els combois continuen fins a Barcelona per les vies del TAV.

Així, retallen temps de trajecte entre la capital catalana i la valenciana, però eviten l’estació urbana de Tarragona, que es queda sense trens d’altes prestacions. Per la seva banda, els combois de la línia R16, els Talgo i els trens de mercaderies es desvien des de la variant cap a un nou ramal de via única per Vila-seca i l’estació urbana de Tarragona. En aquest cas, però, el temps de viatge no s’escurça gaire.

El tancament del tram de via única obligarà els usuaris del ferrocarril a desplaçar-se més lluny per agafar el tren. A Cambrils l’estació queda als afores de la ciutat i Salou deixa de tenir parada al corredor mediterrani. Els usuaris de Salou tenen diverses alternatives: desplaçar-se a Cambrils o a Vila-seca, o utilitzar el baixador de PortAventura, on s’ha creat la nova R17. Aquesta línia és, a la pràctica, un tren llançadora fins a l’estació de Tarragona per poder fer transbord cap a altres línies. Només quan s’obri el parc d’atraccions, l’R17 oferirà un tren directe per sentit fins a Barcelona i a l’estiu afegirà una altra freqüència entre la ciutat comtal i PortAventura.

Paral·lelament, els ajuntaments de Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant defensen el desmantellament de la via entre PortAventura i Cambrils per tal de posar fi a la barrera urbanística que ha suposat durant dècades. Entre PortAventura i Cambrils s’hauria de construir l’anomenat Tramcamp, un sistema de tren-tramvia per tal de connectar aquestes poblacions. Ara bé, el projecte -que ha d’anar a càrrec de la Generalitat- encara no té calendari d’execució ni partida pressupostària. A Mont-roig i a l’Hospitalet els ajuntaments volen convertir el traçat ferroviari en una via verda.

L’Euromed surt amb retard per problemes “logístics”

El primer Euromed del dia ha sortit de Barcelona-Sants amb uns 20 minuts de retard per qüestions de “logística” al tram ferroviari de Can Tunis, segons Renfe. A l’estació del Camp de Tarragona, la megafonia no ha anunciat l’arribada d’aquest comboi i això ha provocat moments de confusió entre la desena de passatgers que s’esperaven, resignats, a l’andana. Finalment, el comboi ha arribat amb un retard de 40 minuts a la capital del Túria, amb la qual cosa Renfe indemnitzarà els 161 passatgers amb la meitat de l’import del bitllet.

Mar Rovira

 

Adif té pràcticament enllestida la connexió de la via de la variant de Vandellòs al corredor mediterrani

Esquema d’Adif sobre els canvis ferroviaris

Els tècnics d’Adif gairebé han acabat l’operació d’enllaçar la via al corredor mediterrani, segons han informat fonts de l’operadora a l’ACN. Les tasques, que es van iniciar aquest divendres al vespre, s’estan duent a terme segons el previst.

Els tècnics treballaran durant tota la nit i aquest diumenge per finalitzar l’electrificació, la senyalització i el control de tràfic d’aquest tram de la variant de Vandellòs que comprèn uns tres quilòmetres. Un cop finalitzades aquestes tasques, durant la matinada del diumenge cap a dilluns, un tren auscultador comprovarà de forma dinàmica l’estat de la via i la catenària.

El dilluns dia 13 entrarà en servei el nou tram. La infraestructura ha suposat una inversió de 700 milions d’euros i pràcticament dues dècades d’actuacions.

Adif connectarà la nova variant ferroviària de Vandellòs al corredor mediterrani aquest cap de setmana

Tram de la variant de Vandellòs del corredor mediterrani vist des de l’interior de la cabina d’un tren en proves. Foto: ACN

Adif culminarà la connexió de la variant ferroviària de Vandellòs amb el corredor mediterrani aquest pròxim cap de setmana. Entre divendres, a partir de les set del vespre, i dilluns, fins les sis de la matinada, els tècnics de l’empresa estatal executaran les últimes actuacions perquè pugui entrar en servei el nou tram a partir d’aquest mateix dia 13. Això deixarà fora de servei la via única, que comença al límit dels termes de l’Ametlla de Mar i l’Hospitalet de l’Infant fins a Port Aventura. Les tasques per empalmar la variant amb el traçat sud del corredor ja existent afectaran un tram de tres quilòmetres. Això obligarà a interrompre el servei i a establir un pla alternatiu de transport per garantir la mobilitat dels usuaris.

L’actual via única en servei creua les dues noves vies generals que queden situades a tots dos costats ja preparades per a l’enllaç. Durant l’operació del pròxim cap de setmana, es desmuntarà aquesta via única desplaçant-la parcialment en els seus extrems fins completar la connexió de les dos vies. També caldrà desmuntar un aparell de via a l’altura de Calafat i substituir-lo per trams de via general.

En total, l’operació suposarà el muntatge de via i catenària en quatre zones d’enllaç, de forma successiva amb dos equips i aportant la capa de balast perquè actuï la maquinària de les operacions de geometria de la via. Un cop finalitzades aquestes tasques, un tren auscultador d’Adif comprovarà de forma dinàmic l’estat de la via i la catenària.

Durant el cap de setmana es desmuntarà també la línia aèria de contacte existent i es traslladarà i ajustarà la prèviament muntada fins la seva posició definitiva. Les operacions en la catenària es completaran amb posterioritat a la posada en servei de la nova variant, sense afectar el tràfic. Adif ha adaptat la subestació elèctrica de Vandellòs per dotar el tram d’una alimentació de 3.000 V.

Amb la interrupció del pas dels trens, es donarà de baixa l’enclavament de control del tràfic de Vandellòs i s’actuarà en els senyals i circuits de la via en la zona d’enllaç per donar d’alta el nou esquema. El telecomandament d’aquest tram serà, com la resta, gestionat des del Centre de Control del Tràfic de València-Font de Sant Lluís.

De moment, el sistema de protecció del tren serà del tipus ASFA –anunci de senyals i frenada automàtica- fins a l’àmbit de l’Hospitalet de l’Infant, on es passarà a ERTMS en el seu nivell 1. Un cop finalitzades les operacions d’enllaç de la nova variant, s’iniciaran els treballs per instal·lar aquest últim sistema entre aquesta població i l’Ametlla de Mar. A més, durant la setmana posterior a la posada en servei, la via tindrà una limitació temporal de velocitat fins els 80 km/h per acabar de posar en servei la nova infraestructura amb operacions tècniques durant les nits. Durant el cap de setmana del 17 al 19 de gener, Adif auscultarà la via amb trens laboratoris per garantir el pas de combois a una velocitat màxima de 200 km/h a partir de dilluns, 20 de gener.

Serveis alternatius

Per garantir la mobilitat dels usuaris aquest pròxim cap de setmana, Renfe ha previst un servei alternatiu de trens de la línia R16 de Rodalies. Hi haurà un servei alternatiu per carretera entre l’Ametlla de Mar i l’Hospitalet de l’Infant. Entre Tortosa i l’Ametlla, els trens circularan amb modificacions en l’horari de sortida per mantenir els habituals del trajecte entre l’Hospitalet de l’Infant i Barcelona, que també es prestarà en tren. Els serveis de llarga distància comptaran també amb un servei alternatiu per carretera entre l’Aldea i Barcelona. En alguns casos no circularan, fet que no generarà afectacions perquè ja no s’havien posat bitllets a la venda.

La nova variant ha suposat una inversió de 700 milions d’euros i pràcticament dues dècades d’actuacions. Inicialment, el tram de 64 quilòmetres disposarà d’una doble via amb ample ibèric fins els canviadors d’ample de la Boella, i des d’allí, amb ample internacional fins l’estació del Camp de Tarragona. Posteriorment s’adaptarà també a l’ample internacional de forma coordinada amb la resta de trams. Tot i que la seva posada en marxa ha estat llargament reivindicada al territori, l’eliminació d’estacions com Salou o la reducció de connexions a les Terres de l’Ebre ha aixecat fortes crítiques i anuncis de mobilitzacions.

 

La Generalitat denuncia la velocitat ‘insuficient’ dels nous trens del Corredor Mediterrani

Les vies de la nova variant de Vandellòs del Corredor Mediterrani entre Cambrils i el nus de Vila-seca. Foto: ACN

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha presentat al·legacions a l’estudi informatiu del Ministeri de Foment per a la implantació de l’ample internacional (o estàndard) en el tram Castelló-Tarragona en què reclama a l’Estat que també defineixi una nova plataforma ferroviària per a l’alta velocitat per a dotar el corredor Barcelona-València de les mateixes prestacions que el corredor Barcelona-Madrid o Madrid-València. Així mateix, considera necessari que l’Estat concreti una programació d’actuacions al Corredor Mediterrani consensuada amb les administracions i els agents socials i econòmics del territori.

Aquesta actuació preveu una velocitat per al corredor Castelló – Camp de Tarragona de 200-220 km/h, “insuficient per a les necessitats i potencialitat del corredor València-Barcelona, així com un greuge comparatiu en relació amb les prestacions de corredors similars com són les línies d’alta velocitat Madrid-València o Madrid-Barcelona”, que permeten la circulació de trens a 300-350 km/h. El temps de viatge entre Barcelona i València podria ser de l’ordre d’1 hora i mitja, quan l’actualment previst és de 2 hores i 40 minuts.

El Govern de la Generalitat posa de manifest en el seu escrit d’al·legacions que l’actuació plantejada pel Ministeri de Foment suposa un canvi molt substancial de la funcionalitat de la xarxa ferroviària, en el seu conjunt, no solament en el tram Castelló-Tarragona. Per aquest motiu, argumenta que l’estudi “pateix d’una manca de reflexió global” que abasti, com a mínim, la xarxa que transcorre per Catalunya i que permeti “encaixar l’actuació en un conjunt de diverses accions a curt, mig i llarg termini i permeti entendre millor quins són els objectius i com s’acabaran assolint”. Cal indicar que aquesta intervenció, substituir les vies de l’ample ibèric a l’ample internacional en un tram convencional no s’havia fet fins ara a l’estat espanyol.

En aquest sentit, la Generalitat posa de relleu que aquesta planificació i programació ha d’abordar com a mínim en quins altres trams cal implantar el nou ample estàndard, amb una priorització per la connexió amb la xarxa europea cap al sud de manera progressiva. Així mateix, cal analitzar aspectes més concrets com la circulació per als trens de 750 metres de longitud, els colls d’ampolla de la xarxa, el pas de mercaderies pel Camp de Tarragona o la variant de Martorell. Per aquesta programació global i consensuada amb el territori, el Departament posa com a bases l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani i la Mesa del Corredor Mediterrani.

Afectació al servei de Rodalies

Aquesta substitució de l’ample ibèric per l’internacional comporta, a més, la necessitat de disposar d’un material mòbil compatible amb el nou ample de via. En aquest sentit, per una part del corredor on el Ministeri de Foment planteja actuar, hi transcorre el servei de l’R16 de Rodalies de Catalunya, de la qual la Generalitat és titular. Aquest servei es veuria afectat per l’actuació, ja que ‘impossibilita la circulació dels trens actuals’, alhora que fa necessària l’execució d’un canviador d’ample de via. Una altra de les al·legacions del Departament és, doncs, que l’estudi no preveu aquestes actuacions i es requereix al Ministeri que les assumeixi i porti a terme. D’altra banda, la Generalitat posa de relleu que aquest canvi d’ample també afectarà les terminals i els operadors de mercaderies, tant públics com privats, i que caldrà una coordinació amb aquests i amb els ports de Barcelona i Tarragona.

Limitacions del nus de Vila-seca

La Generalitat també considera que l’estudi ha d’analitzar i solucionar ‘de manera urgent’ les limitacions del nus de Vila-seca, on es produirà una bifurcació de corredors i una restricció de capacitat, tant per al trànsit de passatgers com de mercaderies, per l’existència d’un ramal en via única en la connexió amb Vila-seca.

Alerten que el nou tram del corredor mediterrani farà perdre viatgers i empitjorarà els horaris

Els representants de la PTP i pdf.Camp, Daniel Pi i Carlos Montejano, abans de la roda de premsa d’aquest dimecres. Foto: Eloi Tost

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i PDF.Camp han alertat que, amb la posada en marxa del nou tram del corredor mediterrani el proper 13 de gener, diferents municipis del Camp de Tarragona tindran pitjors horaris de tren i que es perdran viatgers.

En una roda de premsa aquest dimecres a Tarragona, les dues entitats han afirmat que els usuaris de Salou són els grans perjudicats i han assenyalat el seu alcalde, Pere Granados, com el màxim responsable de la situació, juntament amb la Generalitat i Foment. També han assegurat que la catenària de la via entre PortAventura i l’Hospitalet de l’Infant es retirarà “ràpidament”, però que el desmantellament de les vies “no té data ni pressupost”.

“Amb l’esquema del proper dilluns, la pèrdua de viatgers està garantida. Passarem a tenir menys serveis i més mal distribuïts”, ha assegurat el portaveu de la PTP, Daniel Pi. Pi ha constatat que a partir de la setmana vinent, al Camp de Tarragona hi haurà “buits horaris” de fins a dues hores sense tren en algunes franges, com els matins o els diumenges a la tarda. Segons el portaveu de la PTP, els nous horaris “són la conseqüència de la nova xarxa, que no permet prestar els serveis que es prestaven abans” perquè la infraestructura és més complexa però hi haurà el mateix nombre de trens. “Caldran més trens per moure els mateixos, o menys, viatgers”, ha exemplificat Pi.

Això es tradueix en un increment dels temps de viatge en determinats recorreguts. La ciutat que queda més mal parada és Salou. El trajecte fins a Tarragona “passa de 15 a 30 minuts”, perquè l’estació salouenca actual desapareix pel tancament de la línia de la costa i els viatgers hauran d’anar fins a PortAventura amb autobús per agafar el tren. El mateix passa per anar de Salou a Cambrils, que fins ara es pot fer en cinc minuts en tren, i a partir de dilluns serà mitja hora i en autocar.

Anar a Barcelona

Per anar fins a Barcelona des de Salou, el temps s’incrementa d’una hora i 20 minuts fins a les dues hores. En aquest darrer cas, els usuaris s’hauran de desplaçar fins a PortAventura i canviar de tren a Tarragona, ja que tan sols hi haurà un tren diari entre l’estació del parc temàtic i la capital catalana, “amb una previsió que siguin dos al dia”, ha concretat Daniel Pi. Per facilitar la connexió entre Salou i Tarragona es crearà la nova R-17, que connectarà PortAventura i l’estació urbana de Tarragona amb una mena de tren llançadora. “Aquesta línia tindrà molt poca demanda i la utilitat el tren és més que dubtosa”, ha assenyalat Pi.

Amb el tancament de la línia de la costa i de les estacions urbanes de Salou, Cambrils, Mont-roig i l’Hospitalet de l’Infant, la línia R-16 que uneix Barcelona i Tortosa passarà pel nou tram del corredor mediterrani entre Vila-seca i Vandellòs. Això, però, farà que la línia sigui menys competitiva perquè “es perdrà la demanda de Salou, PortAventura i el Cambrils urbà”. “És la línia de regionals més rendible de tota la xarxa de Renfe, i a partir d’ara ho deixarà de ser”, ha exposat el portaveu de la PTP.

Segons els dirigents de la PTP i pdf.Camp, el principal responsable d’aquesta situació és l’alcalde de Salou, Pere Granados, a qui han acusat de “fer lobby d’una manera bestial per la seva obsessió de treure la via”. També han indicat que el batlle vol construir pisos en aquella zona i han ironitzat sobre la “sostenibilitat” de fer un aparcament de 400 places perquè els ciutadans substitueixin el tren pel vehicle privat. “No defensem la via actual tal com estava. Volíem que hi deixessin de circular els Euromed i els mercaderies i que la via evolucionés cap al TramCamp”, ha argumentat Pi.

A més, han disparat contra la Generalitat per no haver-se volgut enfrontar amb Granados i per, segons han assegurat, no haver demanat la transferència de la infraestructura. “Si és veritat que la Generalitat no té competències i no poden fer res, com és que compren trens per a l’aeroport, que és una via d’Adif?”, ha preguntat Pi. Finalment, han criticat el ministeri de Foment per la seva actitud “passiva”.

Greuges per a la ciutat de Tarragona

Tarragona tampoc queda en bon lloc amb el nou model ferroviari. Si bé manté el nombre de trens regionals que la uneixen amb Barcelona, “els horaris seran pitjors”. A més, ja no hi pararan els Euromed, que començaran a circular pel nou tram, fet que la convertirà en l’única capital de província del corredor mediterrani sense parada. De moment, els Talgo es mantindran per la via actual.

Amb tot, Daniel Pi ha lamentat els serveis ferroviaris de Tarragona, i els ha comparat amb els de Girona. “Girona té estació urbana d’alta velocitat; nosaltres, no. Girona té estació d’alta velocitat i convencional al mateix lloc; nosaltres, no. Els Euromed arriben a la ciutat de Girona; aquí, no. Els AVE de Girona tenen tarifa d’Avant; nosaltres, no. Les Rodalies de Girona arriben a Barcelona; les nostres, no. La connexió de l’aeroport de Girona amb l’alta velocitat està en vies de connexió; la nostra, ni hi és ni se l’espera”, ha detallat el portaveu de la PTP. A més ha recordat que la demarcació gironina té menys habitants que la de Tarragona.

Desmantellament sense data

Sobre el desmantellament de la línia de la costa que deixarà de funcionar la setmana vinent, els representants de les plataformes ciutadanes s’han mostrat prudents. Segons ha assegurat el portaveu de pdf.Camp, Carlos Montejano, “no hi ha data ni pressupost” per a dur-lo a terme. Això sí, tots dos han avançat que han pogut saber per fonts de Foment que “ràpidament” es desmuntarà la catenària, per evitar robatoris. “Després és possible que haguem de conviure amb unes vies abandonades durant molt de temps”, ha concretat Pi.

De fet, les dues entitats van presentar al desembre un contenciós administratiu als jutjats per demanar que la Generalitat no executiu aquest desmantellament. A la vegada però, celebren la voluntat que s’hi vulgui fer un tren-tramvia per unir Tarragona amb Cambrils però es mostren escèptics sobre el calendari d’execució, que situen en cinc anys “en el millor dels casos”.

Eloi Tost – ACN

La Cursa Sant Silvestre preveu comptar amb 2.200 corredors

Els Fondistes de Tarragona presentant avui la cursa

Tarragona Fondista ja té a punt la 16a Cursa BBVA Sant Silvestre que se celebrarà el dia 31 de desembre; la sortida serà a les 17.15 hores, davant de la Llotja de Pescadors d’El Serrrallo i l’arribada al mateix lloc.

El president de Tarragona Fondistes, Josep Maria Estelrich, ha explicat les característiques de la cursa d’enguany, amb un trajecte de 6,5 quilòmetres i una previsió de 2.200 corredors. Ha destacat les activitats solidaries de la cursa com la donació de sang, la participació a la campanya “Cap nen sense joguina” i la col·laboració amb la Fundació Bona Nit. També ha esmentat i agraït a totes les empreses que col·laboren en fer possible la cursa i a les institucions.

El conseller i president d’Espimsa, Dídac Nadal, ha anunciat que “com a novetat destacable, enguany el Mercat Central de Tarragona col·laborarà de forma molt estreta en la 16ª edició de la cursa Sant Silvestre perquè és una cursa d’esport, salut i solidaria”. L’edifici modernista de la Plaça Corsini serà el punt d’entrega i recollida de dorsals de tots els participants. Així, el Mercat s’incorpora al llistat de col·laboradors i patrocinadors de l’emblemàtica cursa. Els guanyadors de totes les categories rebran xecs regal per comprar a les diferents parades.

Inscripcions i preus per a participar a la Cursa:
Del 4 de novembre al 27 de desembre
– ONLINE: del 4 de novembre al 24 de desembre 13€
– ONLINE: del 24 de desembre al 27 de desembre 14€
– PRESENCIALS: del 4 de novembre al 21 de desembre 13€

Llocs d’inscripció:
– ONLINE+PRESENCIAL: ATHLETIC EVENTS: athleticevents.net
– PRESENCIAL: BAR RESTAURANT RAFEL(Prat de la Riba)
– PRESENCIAL: CLUB NATACIO TARRACO
– PRESENCIAL: ESPORTS ARMOBAL (REUS)