.

Òscar Sánchez, al despatx d’Alcaldia

Òscar Sánchez afronta amb optimisme les eleccions municipals del proper diumenge. L’alcalde de Constantí i alcaldable del PSC fa un repàs per Tarragona21 de l’obra de govern i també del que ha quedat pendent per fer i dels reptes de futur. Assegura que l’equip de govern ha desenvolupat una tasca de proximitat, trepitjant carrer i escoltant la gent. La tasca social, la lluita contra l’atur són prioritats, junt a les inversions als carrers i la posada en marxa dels equipaments que encara falten.

Què li ha quedat per fer en aquest mandat com a alcalde de Constantí?

Ens ha quedat la tan anhelada Sala de Vetlles, a causa d’un problema urbanístic a la partida de Les Argiles, fruit de la recepció, l’any 2009, de les obres d’urbanització d’Incasol sense la construcció del col·lector d’aigües. A hores d’ara, ja està construït i tenim el projecte de la Sala redactat. Serà una de les nostres prioritats si aconseguim governar els propers quatre anys.

Ha estat aquest el mandat de les obres als carrers? N’estava mancat Constantí?

Constantí n’estava molt mancat. Sortíem d’una paràlisi quasi total de sis anys, amb un Constantí adormit i ensopit, gris i degradat. Nosaltres partíem amb la idea d’un Pla integral de millores de carrers, places i voreres i eliminació de barreres arquitectòniques. Hem aconseguit un canvi de rumb en aquests quatre anys: hem realitzat 35 licitacions, triplicant la inversió per habitant. I tot això gràcies a una gestió econòmica eficaç i eficient, realitzada amb rigor i responsabilitat, sense endeutar l’Ajuntament i baixant els impostos, prioritzant el benestar de les famílies.

L’ajuda a l’ocupació i la feina de Serveis Socials han marcat el seu mandat. Quines fites destacaria?

La nostra màxima ha estat, és i serà el benestar de les persones i de les famílies i això, en el nostre cas, passa per tenir uns Serveis Socials prou dotats econòmicament i amb uns bons tècnics per desenvolupar les polítiques socials que la ciutadania requereix. Hem posat en funcionament el menjador escolar infantil durant els períodes de vacances i hem incrementat i reforçat les beques menjador que havia retallat la Generalitat. També hem creat un fons de solidaritat amb Sorea destinat a les famílies amb risc d’exclusió social, a més de crear la Tarifa social de l’aigua per a persones jubilades o famílies amb tots els membres a l’atur. Així mateix, hem incrementat la partida d’ajuts d’urgència social destinats a cobrir les necessitats més bàsiques.

La nostra tasca ha estat aconseguir una major especialització i una millor dotació de recursos i polítiques socials, que el ciutadà copsés que el servei és un espai humà, professional i de dignitat, que contribueix a què les persones i les famílies tinguin una vida autònoma amb el seu propi esforç.
I aquest esforç moltes vegades passa per trobar un lloc de treball adequat, per la qual cosa, hem decidit ampliar la incentivació d’empreses per la contractació d’aturats i també a nous emprenedors, i hem fet Plans d’Ocupació Locals rotatoris, que han donat feina a més de 150 persones per períodes de 6 mesos.

Preocupa l’índex d’atur a Constantí?

Preocupa i molt, tot i que a dia d’avui ha esdevingut una preocupació més relativa. Per part nostra, hem apostat fortament per la formació dels aturats i la inserció laboral, amb la finalitat de pal·liar els alts índex de desocupació que teníem. També hem incentivat les empreses per a la contractació d’aturats, hem potenciat la nostra Oficina de Treball i hem dedicat regidories i equips tècnics específics per a aquestes funcions. I els resultats són més que evidents: si bé és cert que l’estat actual de l’economia hi ajuda, hem aconseguit rebaixar les xifres d’atur en un 24%.

En definitiva, hem aconseguit revitalitzar la relació entre la ciutadania i el polígon industrial, promovent un equilibri entre la generació de llocs de treball i la possibilitats dels constantinencs i constantinenques d’optar-hi. Queda encara feina per fer, però sincerament crec que estem en el bon camí i que hem iniciat la direcció correcta.

‘Hem aconseguit rebaixar les xifres d’atur en un 24%’

Es preveuen noves inversions privades al polígon industrial?

Vam signar un conveni amb la Generalitat per promoure la instal·lació de noves inversions al Polígon que, juntament amb el desencallament del PPU-10 fa preveure que, en breu, hi haurà noves inversions al polígon.

No podem perdre de vista que el polígon és un dels pols logístics més importants de Catalunya. Per això, preveiem la creació d’una oficina per a la gestió d’aquest i de la Borsa de Treball, per a què hi pugui haver una intermediació entre l’oferta i la demanda de mercat de treball.

Tenen solucionat el problema dels ocupes?

El problema arrenca l’any 2013, amb l’anterior govern tripartit que va girar l’esquena i va mirar cap a una altra banda. Per contra, l’equip de govern actual ha realitzat gestions intenses i ha mantingut contacte constant amb la Generalitat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra que han tingut els seus fruits. Segons paraules dels propis veïns de la zona, s’ha notat una gran millora, tot i que encara queda molt per fer.

Seguiran fent millores a les 600 vivendes?

Evidentment que seguirem fent millores al Grup Centcelles, de la mateixa manera que les farem en qualsevol punt que considerem que convenen, perquè nosaltres contemplem Constantí com el que és: un conjunt. Per tant, gestionem les necessitats quan es presenten, siguin en un punt o en qualsevol altre.

Ara mateix, al Grup Centcelles tenim adjudicada la renovació de la xarxa d’aigua potable, pendent d’iniciar-se les obres, i volem renovar de manera progressiva el paviment de la zona.

Com arreglar el problema de les esquerdes a l’església i a altres indrets?

Estem parlant de problemes diferents. D’acord amb l’informe de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el problema de l’església és molt localitzat de la zona on aquesta està ubicada. El fet que la propietat no sigui municipal ens obliga a esperar a què ens traslladin els resultats obtinguts dels fissurímetres digitals instal·lats i les conclusions que en traurà l’Arquebisbat, per poder fer valoracions. Evidentment que nosaltres estem al seu costat i els donem tot el suport que estigui a les nostres mans. Però, com deia, la propietat és de l’Arquebisbat i ha de ser des d’on s’han de prendre decisions i executar inversions.

Quant a les patologies detectades a l’escola Mossèn Ramon Bergadà, la feina realitzada des de l’Ajuntament sembla que ha donat els seus fruits i, després de diverses reunions, El Departament d’Ensenyament ha presentat un projecte de millora, per import de 236.000 euros, amb l’objectiu de resoldre les patologies i deficiències més importants que es reflecteixen en els estudis previs realitzats: reparacions de pilars de formigó i d’esquerdes en parets, reparacions de desguassos, substitució i enderroc de paviments, formació de noves xarxes de drenatge i evacuació, etc.

Com estan lluitant contra l’incivisme (defecacions de gossos, mobiliari, etc)?

Amb la Policia Local, fent controls i seguiments, però segueix essent un tema complicat. En aquest sentit, és important el registre municipal d’animals de companyia i les obligacions que tenen les persones a l’hora de treure’ls al carrer i de recollir les seves defecacions. Per això hem instal·lat expenedors de bosses de recollida d’excrements. També hem fet una campanya cívica sobre la recollida selectiva. Per últim, hem reforçat la instal·lació de papereres, canviant les que estaven malmeses i col·locant-ne de noves en llocs i carrers que no en tenien. Algunes d’elles tenen fins i tot incorporats cendrers per a les burilles dels cigarrets.

Potser no hem fet una campanya global sobre el tema, però sí que hem aportat mitjans per poder-lo combatre. Com sempre, però, cal seguir conscienciant les persones, recordant la importància de saber respectar i compartir, per viure millor, a la vegada que s’ha d’incidir per tenir cura del nostre entorn i evitar molèsties a d’altres persones.

Què faran amb la recollida de la brossa i la neteja viària? Quin model de gestió busquen?

Doncs licitar-la directament des de l’Ajuntament. Ja tenim el projecte definit i possiblement després de l’estiu licitarem el contracte, que inclou també la deixalleria municipal.

El model busca ser més respectuosos amb el medi ambient, per la qual cosa s’ha escollit nova maquinària, menys contaminant i més efectiva, i nous camions de recollida, més moderns i adequats mediambientalment. S’inclouen més freqüències de recollida, més illes de contenidors i una hidronetejadora de dues mànegues amb aigua a pressió per a la neteja de carrers diària, de dilluns a diumenge, incloent-hi els dies festius. A la vegada, instal·larem contenidors per a poda i realitzarem una reestructuració en els recorreguts del servei. Tot plegat per assolir que el conjunt sigui un servei més respectuós, com deia, amb el nostre entorn.

Quins equipaments públics necessita Constantí?

Com deia a l’inici, l’equipament fonamental és la Sala de Vetlles. Els constantinencs i constantinenques anhelem poder acomiadar-nos dels nostres éssers des de casa nostra, sense haver d’anar als municipis del voltant. Crec que ja és hora de disposar d’aquest servei i ara, que ja tenim l’inconvenient urbanístic resolt, és el moment de poder oferir-lo a la població.

També creiem que és important poder comptar amb una piscina climatitzada a fi i efecte de poder practicar l’esport de la natació durant tot l’any. Hi ha força gent que es desplaça a poblacions veïnes a practicar-la, ja que és un dels esports més complets que existeixen.

Finalment, crec que és necessari i urgent donar una solució definitiva al Centre Cultural Polivalent, solució que passa per trobar un consens de totes les forces polítiques representades a l’Ajuntament. De fet, està inclòs dins el pla d’equipaments municipals que hem realitzat durant aquest mandat.

S’està potenciant el llegat romà de Constantí (Centcelles, bust de l’emperador,…). Hi ha camí a recórrer? Pot ser Constantí un dels puntals del patrimoni romà?

Intentem fer tot el que està a les nostres mans per recuperar els nostres orígens o, si més no, honrar-los com es mereixen. El bust a l’emperador Constantí, a qui devem el nom, creiem que era un deute històric que teníem i reitero des d’aquí el meu agraïment a Lluís Papiol per recordar-nos-ho.
Constantí no pot ser sinó que és puntal del patrimoni romà. Bàsicament perquè en disposa i, principalment, perquè Centcelles és un dels conjunts arqueològics més excepcionals conservats més importants dels Països Catalans, de la Península Ibèrica i de l’occident de tot l’Imperi Romà.

És una veritable llàstima que la nostra Administració Autonòmica no hagi fet una aposta ferma i decidida per enaltir un monument d’aquestes característiques, en bon estat de conservació, quasi únic a tot el món. Les inversions en aquesta joia són minses i pràcticament es limiten a mera conservació. Nosaltres, com a administració local, fem tot el que podem. Fixeu-vos: el nostre programa inclou l’arranjament dels accessos a Centcelles com a inversió a fi i efecte de potenciar-lo i promoure les visites fins i tot caminant, en bicicleta, etc. Però no és suficient: caldria que la Generalitat es plantegés seriosament la seva implicació i realitzés una inversió potent que dignifiqués el conjunt i l’elevés a la categoria que li pertoca: la d’honor.

Cal també tenir en compte que Constantí no és només Centcelles i el bust de l’emperador. Hem de parlar del Pont de les Caixes, que també és d’època romana, i tot el conjunt d’elements històrics com ara la muralla medieval, que en la propera legislatura volem potenciar expropiant les cases adossades a la muralla i fent-ne una restauració completa; el refugi del Castell, de l’època de la guerra civil, que pretenem restaurar i fer-lo visitable; i un conjunt de Béns Culturals d’Interès Local que volem senyalitzar i elaborar-ne una guia completa.

Quina és l’aposta en inversions? I en infraestructures, què és prioritari per Constantí i pel territori?

La principal aposta és la inversió per i amb la ciutadania i això s’aconsegueix amb el que he anat comentant fins ara: formació, ocupació, pla integral de millora de carrers, places, parcs i jardins i els equipaments que creiem que Constantí es mereix.

Quant a infraestructures, la principal prioritat per a nosaltres és la renovació de l’entrada al nostre Polígon Industrial, un projecte en mans de la Generalitat de Catalunya que s’està endarrerint més del que voldríem. Pel que fa al territori, em ratifico en el que ja fa temps que dic: cal un plantejament en infraestructures pensant en termes de Camp de Tarragona en conjunt. Potser així es podrà refer del tracte poc favorable de les administracions central i autonòmica que, com a segona àrea metropolitana de Catalunya, ha rebut fins al dia d’avui. Crec que ha arribat el moment de caminar plegats, els grans i els petits, els de costa i els d’interior, tots a una i despertar d’una vegada per totes el nostre territori.

‘Ens cal una sala de vetlles i solucionar entre tots el Centre Cultural Polivalent’

En el terreny educatiu i cultural, quines són les prioritats?

Crec que en l’àmbit educatiu no hi ha prioritats, sinó necessitats. Farem la reforma integral de la Llar d’Infants i incrementarem la dotació en el manteniment dels centres escolars; sense oblidar l’Escola d’Adults i l’Escola de Música, dos centres municipals que contribueixen al desenvolupament personal de la ciutadania.

En el terreny cultural, seguirem el camí iniciat en la recuperació de les tradicions locals, manteniment dels Premis Literaris i difusió d’obres d’autors locals i , com ja he comentat abans, buscarem el consens dels partits amb representació municipal per trobar una solució definitiva al centre cultural polivalent. Evidentment, seguirem amb les activitats culturals, intentant incrementar el nombre i la seva qualitat, implicant entitats i associacions.

I en matèria fiscal?

La bàsica: seguir baixant la pressió fiscal dels veïns, que en aquest mandat ja hem reduït amb l’IBI residencial, que ha disminuït de l’1% al 0’65%.

Què faria falta en equipaments esportius?

Bàsicament la piscina climatitzada i el complex esportiu. Volem fer efectiu el resultat dels Pressupostos Participatius, amb la construcció de pistes multiesportives i l’skate park, així com també la construcció d’una galeria de tir amb arc, un esport que en pocs anys ha creat força adeptes entre la nostra ciutadania i que està recollint uns fruits tant a nivell nacional com internacional importants.
Finalment, apostem per remodelar la pista del pavelló poliesportiu, un espai que ha estat castigat per l’ús continu que en fan les entitats esportives i que necessita un rejoveniment.

Creu que el Camp de Tarragona necessita una vertebració política per afrontar els grans reptes? Com es podria fer sense caure en els clàssics localismes?

Crec que aquesta pregunta l’he contestat sense voler abans. Crec que ja és hora que el Camp de Tarragona actuï com a únic interlocutor englobant el territori en el seu conjunt. Si cadascú escombra cap a casa seva mai no aconseguirem mostrar-nos com la gran potència que som. Evidentment, sempre algú encapçalarà el conjunt, però ho ha de fer d’acord amb el consens obtingut de totes les parts implicades. Si caminem tots alhora, de ben segur que farem el camí més ràpid i possiblement se’ns farà més curt.

Parlem del 26-M. Evidentment, el PSC surt a guanyar. Tem una pinça independentista que els pugui deixar a l’oposició?

El PSC surt a guanyar, evidentment. Som optimistes amb els resultats que podem tenir, però tampoc no volem dir blat abans de tenir-lo al sac.
Hem estat testimonis de les diferències, a nivell local, entre els partits que fan formar l’anterior tripartit, i això crec que ens pot beneficiar. A més, hem de tenir en compte que en aquestes eleccions la ciutadania vota bastant les persones, els programes, més que no pas unes sigles o uns partits.
Nosaltres hem estat treballant fent política des de la proximitat, a peu de carrer, escoltant, practicant el diàleg i fomentant la participació. Hem fet efectiva la transparència i hem gestionat amb total responsabilitat els recursos públics. Ara, tenim un projecte modern i regenerador que mira el futur amb esperança per aconseguir un poble per viure, treballar, gaudir i avançar. Si a tot això hi afegeixes que molts veïns i veïnes ens feliciten per la feina feta, crec que tenim motius suficients per mantenir un alè d’esperança.

Jaume Garcia

/* JS para menú plegable móvil Divi */