TOTS 21

Oscar Sánchez i Joan Martí Pla, presidents entrant i sortint, avui. Foto: Tots21

El Consell Comarcal del Tarragonès ha formalitzat aquesta tarda el previst traspàs de la vara de comanament i el carismàtic alcalde de Constantí, Oscar Sánchez, ha agafat el relleu del veterà alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, en virtud del pacte de govern signat fa dos anys entre els socialistes i Junts, pacte que avui ha quedat refermat per a escàndol d’ERC i de la CUP. El ple extraordinari celebrat extraordinàriament al Palau de Congressos de Tarragona ha anat farcit de detalls que haguessin enamorat Maquiavel.

Per començar, no s’ha celebrat a la seu del Consell Comarcal, ni a la Diputació, que era el lloc alternatiu demanat per presidència perquè les mesures covid feien inviable convocar-lo al minúscul saló de plens del Consell Comarcal. La Diputació no ha respost en positiu la demanda per problemes logístics i això ha enfurismat el president sortint. Junts i socialistes hi veuen una mà política al darrere. Recordem que la Diputació és presidida per ERC, que al Consell Comarcal està a l’oposició.

I al Consell Comarcal, ERC té ferides greus. ‘Qui fereix, coneix’, deia Roberto Calasso. Els republicans s’han mantingut ferms igual que fa dos anys, en què reclamaren governar en haver estat la llista més votada, i han presentat alternativa amb la regidora de Torredembarra i portaveu, Núria Batet, com a candidata a la presidència. En 2019, ERC va empatar en conselleries en el primer lloc amb els socialistes -nou-, però socialistes i Junts van pactar i van deixar els republicans a l’oposició. Tècnicament, els socialistes del Consell Comarcal van fer ‘un Ricomà’.

Diuen que el president sortint es refiava més dels socialistes que hi ha al Consell que dels republicans per signar un pacte que llavors va sonar estrany i que vint anys abans hagués fet les delícies de Miquel Roca. L’intent d’avui de la generala Batet era com la de Felip II contra els anglesos, no havia dut les seves naus a lluitar contra els elements. Ha perdut aclapadorament la votació per 5 a 18. El general Batet, l’original, recordem-ho, va ser afusellat per intentar aturar el cop d’estat de juliol del 36.

No obstant les ferides de guerra, Núria Batet ha fet una intervenció més pròpia del nunci del Vaticà i ha aconseguit disfressar-se, no d’indiana de La Torre, sinó de tot un Pere Aragonès fent la quadratura del cercle com és criticar Junts i el president sortint del Consell i a la vegada elogiar-lo. Ha estat crítica, sí, però no ha buidat el carregador, com s’hagués pogut esperar. Finezza italiana. Batet, que deu conèixer a fons el Vaticà, és segur una gran lectora del Dant, de qui enguany celebrem els 700 anys de la seva mort, ja que el poeta florentí va deixar dit: ‘No et cremarà el foc que no vas encendre’. Batet no ha encès cap foc: ‘Nosaltres teníem molt clar amb qui pactar fa dos anys, ERC i Junts, que lideren la política catalana, perquè totes les institucions són necessàries per alliberar el nostre país de la repressió. Hi ha pactes que busquen que les coses es quedin com estan i és el que ens estem trobant en aquest Consell Comarcal, perpetuar les mateixes forces, Junts i PSC’, ha arrencat, per tot seguit fer un elogi a la tasca duta a terme pel president sortint.

Al plenari de l’exili s’ha estrenat com a consellera la cupaire Eva Miguel, al seu torn consellera municipal a l’Ajuntament de Tarragona, que ha substituït el seu company Oriol Olivé, una tradició que segueixen alguns partits del Consell Comarcal en complir-se l’equador del mandat. Miguel ha desenfundat el kalashnikov i ha afusellat sense pietat el contracte de la brossa del Consell amb frases lapidàries que farien les delícies de Michel Foucault o d’Antonio Gramsci -snif-. Josep Toquero, portaveu de Junts, en la millor tradició política de no escoltar el que no toca, ha fet com la novel.la de Simenon, d’home que veia passar els trens, i ni s’ha immutat. Eva Miguel, no obstant, havia tingut temps de recitar una catilinària contra En Comú Guanyem -que resulta que governa amb els socialistes i amb Junts per fer-ho encara més enrevessat-  i li ha etzibat al grup un ‘què fan vostès aquí’, a la manera de la famosa lletania de Ciceró: ‘Fins quan abusaràs, oh Catilina, de la nostra paciència’.

La millor notícia és que no hi hagi notícies, deia Woody Allen, i la resposta d’En Comú Guanyem ha estat el silenci, el so del silenci interpretat no per Simon i Garfunkel sinó per un Mario Téllez que ha definit la tasca feta al govern com aquella que busca ‘millorar la vida de la gent, assumint qualsevol contradicció’. Han notat el matís? ‘Assumint qualsevol contradicció’. A l’Ajuntament de Tarragona, En Comú Podem ha abandonat el govern quan ha entrat la burgesia catalana, és a dir, Junts, i abans havien evitat que el socialistes, que havien guanyat les eleccions en vots, governessin. Al Consell Comarcal del Tarragonès, En Comú Guanyem governa amb socialistes i Junts. Tal vegada sigui més una qüestió d’influència, comparativament immensa influència, que té una ciutat com Tarragona davant del Consell Comarcal.

El president sortint ha fet un al.legat de la feina feta durant dos anys d’espantosa pandèmia i ha volgut donar valor a la tasca cultural que ha aconseguit mantenir la institució. La cultura ha estat la gran perjudicada per la pandèmia i el Consell ha intentat evitar el naufragi. Deia Simon Leys que ‘entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l’operi el que hagi llegit Txèjov‘. El Consell Comarcal del Tarragonès té una tècnica, Fina Cavallé, que ha llegit Txèjov. En bona mesura, gràcies a ella es manté l’activitat cultural.

Deia Galdós que ‘a Espanya passen coses, que si s’expliquessin, ningú les creuria’. El nou president, Oscar Sánchez, ja investit, ha clos l’acte recordant els afectats per l’incendi de la Conca de Barberà, refermant el pacte amb Junts i la prioritat social que emmarcarà la seva acció de govern. Fins a final de mandat té temps de llegir el Dant.

Jaume Garcia