.

“Em sembla injust que Oriol Junqueras estigui a la presó mentre gent com Bárcenas pugui anar a esquiar a Baqueira i gent com M. Rajoy rebi sobres en negre”.

“Tinc 43 anys i m’agraden els castells” com a qualsevol vallenc de soca-arrel. Havia estat cap de colla, com ara ho és d’ERC al territori. Òscar Peris va ser cessat com delegat del govern al Camp de Tarragona i ara es troba encapçalant la llista del territori pel 21-D d’un partit del qual el seu avi ja n’era militant i amb el que el seu pare va entrar com a regidor de l’ajuntament de la capital de l’Alt Camp durant els anys 80. Director comercial i d’estratègia de màrqueting d’una companyia d’arts gràfiques, aplica els coneixements adquirits per vendre la República tal com l’entenen des d’ERC.

P.- El cap de llista de la CUP, Xavi Milian, no es cansa de preguntar en els debats tant a la seva formació com a la de Junts per Catalunya en els debats si continuaran desenvolupant la República o tornaran a l’autonomisme. No li ha respost encara…

R.- Nosaltres hem proclamat la República, la defensarem el 21-D i l’aplicarem a partir del 22-D. Jo desitjo sort a tots els companys en aquest viatge, als de la CUP en especial, i estic segur que ens trobarem cosint i recosint aquest país buscant acords al Parlament i al govern, com sempre.

P.- La ‘presidenciable’ de Ciutadans reclamava tot el vot útil del bloc unionista cap a ella per no dependre dels comuns. La llista de Xavier Domènech serà la frontissa en el pròxim Parlament?

R.- Jo m’he de concentrar en què hem de fer nosaltres, que és guanyar les eleccions a la demarcació de Tarragona. Estem frec a frec amb Ciutadans i som l’única opció que els pot guanyar. Faig aquí una crida al vot útil per mantenir la trajectòria de victòria d’ERC. Ja ho vam fer a les Europees i vam quedar segons a les dues eleccions al Congrés també a la província. Per tant cal que continuem amb aquesta mobilització a la demarcació.

Tenim la candidatura més transversal. Des dels companys que procedeixen de Demòcrates, de l’espai del PSC com l’Ernest Maragall, com l’Antoni Comin, que eixamplen aquesta llista des de diversos universos polítics cap a un camí comú que és fer República.

P.- Vostè que ha tingut responsabilitats de govern: a partir de quan comença a anar malament l’economia?

R.- Les dades aquestes que fan referència al fet que l’economia va malament són llançades interessadament. A partir de l’1-O, que és quan es comencen a repartir els cops de porra, es genera la situació d’inestabilitat al país. El fet de votar i que hi hagi un govern garantista no ha generat mai inestabilitat. En aquest país, durant els darrers dos anys, s’ha reduït la taxa d’atur exponencialment encara que evidentment ens queda feina per fer; s’ha generat més inversió estrangera que mai; s’ha exportat més que mai, tant les empreses grans com les petites i les mitjanes. I en aquest punt gràcies a les oficines a l’exterior, que fan una feina importantíssima ajudant a les missions comercials que van allà i les que venen aquí. Això el 155 ho ha tancat, perquè està tancant també les vies d’ajut a les empreses de l’exterior.

Per tant, tots aquests irresponsables que a partir de l’1-O i a partir de l’aplicació del 155 s’instal·len a les nostres administracions estan generant una situació de desconfiança. El cert però és que l’economia catalana és tan productiva i tan forta que se’n sortirà d’aquest sotrac. I un dels exemples és la implantació de la nova planta de Covestro. Una situació que quan vam entrar a govern tothom recorda com eraq de delicada. Nosaltres ens hi vam posar, des de la secretaria general de Treball al costat dels treballadors i des de la mateixa conselleria liderada per Dolors Bassa al costat de l’empresa amb diferents trobades per trobar solucions de cara al futur. I així ha sigut.

Peris consulta el seu mòbil minuts abans d’iniciar un dels debats electorals.

P.- Perquè creieu que Ciutadans reclama a Catalunya tot el que no reclama al govern de Madrid?

R.- Ciutadans és la marca blanca del PP. És l’Hacendado, que diu el meu amic Rufián.

P.- Perquè ara sembla que es poden recuperar vinyetes del 78 on es reclamaven l’amnistia?

R.- No ens hem mogut mai d’aquell blanc-i-negre. Hem viscut en un engany permanent. Fa 15 o 20 anys algunes formacions apostaven per buscar un Estatut i un camí que obrís un millor encaix. Però des del 2010 hem vist que d’acords, pocs, i els que es firmen s’incompleixen. I un dels que més em dol i més pateix la gent és el de la Dependència. L’acord sobre la Llei de la Dependència era finançar-la a parts iguals entre l’administració autonòmica i l’Estat. A hores d’ara, el 87% el paga la Generalitat i el 13% el paga l’Estat…

P.- Aquesta és una de les armes llancívoles de Ciutadans a cada debat…

R.- …i a cada debat els retraiem el mateix: vostès donen suport a un govern que incompleix aquest acord. I l’administració de la Generalitat es carrega sobre les seves esquenes aquest esforç econòmic brutal, però que assumim, en detriment d’altres polítiques socials, perquè fer-ho ens minva. Nosaltres no som recaptadors directes de grans impostos. Aquí el Gran Recaptador és l’Estat.

P.- Hi ha dues lleis en aquest país?

R.- Jo crec molt en la paraula Justícia. I a mi el que em sembla injust és que hi hagi una persona tan honesta, treballadora i pencaire com Oriol Junqueras a la presó mentre gent com Bárcenas pugui anar a esquiar a Baqueira i gent com M. Rajoy rebi sobres en negre. Ells poden seguir passejant tranquil·lament aquesta injustícia per places i carrers.

P.- És conscient de si el van gravar en algun moment quan estava a la Delegació del Govern?

R.- El que no podem normalitzar és que en qualsevol situació, reunió i trobada amb companys i companyes de partit la gent hagi de parar els mòbils, deixar-los fora i no tenir-los a sobre… I aquest és l’Estat que tenim: el de la vigilància, persecució d’idees i empresonament. Per tant, aquest 21-D ens ho juguem tot. O guanyem nosaltres o això només ha fet que començar. I no em vull imaginar un túnel llarg, trist i fosc on tinguem una presidenta Arrimadas, un vicepresident Iceta i un conseller d’Educació com l’Albiol. Això és el que ens ofereix l’opció del 155. O guanya ERC i li para els peus

P.- Com es resoldria una hipotètica necessitat de decidir entre les files independentistes qui hauria de ser el futur president de la Generalitat?

R.- Primer hem de mirar què passa el dia 21 i l’escenari amb el qual ens trobem el dia 22 el resoldrem com sempre: amb diàleg i responsabilitat.

J.S.