.

Olga Garasym, en un moment de l’entrevista amb Tots21 en un hotel de Tarragona. Foto: Tots21

Olga Garasym és una ucraïnesa de 34 anys que viu a Tarragona. Parla un català impecable, té estudis de finances i dret i treballa per a una immobiliària. Fins aquí la fitxa professional. La personal va molt més enllà de l’hotel de l’Imperial Tarraco on l’entrevistem i ens trasllada a la seva terra natal, amenaçada de nou per l’antic imperialisme rus. “Putin vol tractar Ucraïna com si fos l’Afganistan”, afirma.

Va néixer a l’actual Lviv, fundada el segle XIII com a Lleòpolis per un rei rutè, antiga Lemberg sota l’imperi austro-hongarès i ciutat acostumada a canviar de nom i de propietaris fruit dels sacsejos de la història bèl·lica europea. Com la seva família. El seu avi va ser membre de l’Exèrcit Roig a la Segona Guerra Mundial (“era oficial, va impedir violacions de noies quan durant la contraofensiva van ocupar el que era Àustria i va haver de reconstruir la casa familiar el 1956 amb l’ajut dels veïns després que la cremessin amb bombes”); el seu pare va ser paracaigudista soviètic destacat a Lituània; el seu tiet és general de l’exèrcit ucraïnès i el seu germà sergent major especialitzat en artilleria pesant.

Situada a l’oest del país i a uns 70 quilòmetres de Polònia, la ciutat es troba relativament fora de la primera línia d’una hipotètica invasió. Però aquest cordó de seguretat no resta tensió ni ràbia al que sent: “Putin ha creat al Donbàs una guerra amb l’excusa que defensa els russos-parlants. Què m’estàs explicat? Tu el que has fet és crear una estratègia per entrar en un país generant una guerra civil inventada que ens impedeixi entrar a la UE”.

Pregunta.- A la vostra família teniu present encara l’Holodomor (nom amb el qual es coneix la mort per fam de fins a 10 milions d’ucraïnesos per la política de col·lectivització agrària d’Stalin)?

Resposta.- N’he sentit parlar als meus avis. Ells sí que la van viure, i va ser una de les èpoques més dures que van passar. M’explicaven com amagaven tot el que podien per aconseguir quedar-se amb alguna cosa per menjar. De fet, en aquell període la gent es menjaven als morts de la seva família per poder sobreviure. Això va passar perquè Ucraïna és un graner autosuficient i sempre l’han volgut esprémer. El meu pare em deia que durant l’època soviètica va haver d’amagar el gra del blat en un riu perquè no el trobessin les autoritats. Jo no puc recordar molt de l’URSS perquè ens vam separar l’any 1991, però ell també m’explicava que anava descalç i no va tenir sabates fins als 15 o 16 anys. No en tenia perquè suposadament tothom havia de viure per igual. Però era mentida. La població pobre vivia malament però els quatre que manaven vivien de luxe. Tot estava racionat. Tu podies tenir un litre de llet al dia per família. I si no n’hi havia perquè no arribava o s’esgotava, et quedaves sense. El meu pare també em contava com havies de treballar les terres que et donava l’Estat i tot el que recollies se n’anava a un dipòsit i d’allí cap a Moscou. I si agafaves alguna cosa podies rebre i anar a la presó. Fins al punt que la patata petita es quedava a terra fins a podrir-se. Així era la mentalitat a la Unió Soviètica.

P.- Entenc que la independència ha suposat un canvi real

R.- Exacte. D’ençà que no estem amb Rússia, Ucraïna ha avançat molt i la gent pot guanyar-se la vida. La meva mare va venir a Espanya l’any 1998 per donar-nos un millor futur a nosaltres enmig de la incertesa de la independència i de crear de res un nou Estat. Però ara les coses han fet una transformació positiva. De fet, les noves generacions han fet un canvi de mentalitat ràpid i aprenen a guanyar-se la vida fins i tot en el sector de les noves tecnologies. Sí que és cert que el problema que veig al meu país és que hi ha una part de la població pobra i una altra de nivell adquisitiu alt. No hi ha encara una classe mitjana consolidada.

P.- Teniu contacte amb família que s’hagi quedat a Ucraïna?

R.- El meu pare hi viu, i per descomptat hi tenim molts familiars.

P.- I quina és la sensació tenen davant el que està passant?

R.- La de viure una incògnita. A la part on estem nosaltres no es nota tant el conflicte perquè estem a l’altra punta del Donbàs (zona ocupada per separatistes aliats dels russos ubicada a l’est del país). Però sí que viuen el reclutament dels joves per destinar-los a les zones més conflictives. Per exemple, el meu germà té 44 anys i és sergent major. Ell viu aquí en aquests moments i si torna a casa sap que el reclutaran, perquè ja han deixat a la bústia de la casa familiar fins a tres requeriments per a presentar-se a files. De fet, també volien cridar al meu pare, exparacaigudista de 68 anys, i al final van desistir perquè ja era un home gran.

‘La informació a Rússia és tan limitada que se l’acaben empassant perquè no hi ha res més. Un 80% de la televisió està comprada per Putin. I el que diu el president és el que diu la notícia. És com era abans la Unió Soviètica’

P.- El que està passant us recorda aquell vell crit de temor de “ja venen els russos”?

R.- A mi tot plegat em fa molta ràbia, la veritat. Nosaltres sempre diem que hi ha dos tipus de russos. El segon seria el Moskal, que és com anomenem a aquelles persones que no és ni dels uns ni dels altres. No té ideologia definida ni coneix la història. Per a mi un rus que té la mentalitat clara representa un igual, que estima el seu país i amb cultura oberta i elevada. En canvi, als Moskal els hi expliques que Ucraïna era una nació abans que Rússia i t’ho neguen. El problema és que la informació a Rússia és tan limitada que se l’acaben empassant perquè no hi ha res més. Un 80% de la televisió està comprada per Putin. I el que diu el president és el que diu la notícia. És com era abans la Unió Soviètica.

‘Putin s’ha posat en altres països quan el seu té un munt de dificultats, amb gent que passa gana i fred. Tu te’n vas 50 quilòmetres de Moscou i hi ha gent que no té per escalfar la seva casa’

P.- Com definiríeu Rússia ara com ara?

R.- És una potència, una potència econòmica molt important però molt rica i pobra a la vegada. Té de tot, però la persona que mana ara -i em costa dir el nom perquè representa un enemic- s’ha posat en altres països quan el seu té un munt de dificultats, amb gent que passa gana i fred. Tu te’n vas 50 quilòmetres de Moscou i hi ha gent que no té per escalfar la seva casa. Rússia és molt gran i superimportant, però el que el mana es fot dins de la resta de països mentre té el seu descontrolat.

R.- I el vostre país?

P.- Quan el 2014 va començar Maidan (nom de la Revolució per la Dignitat de signe europeista que es va produir a Ucraïna), teníem com a president Yanukòvich, que era una titella de Putin. Ell va fer la promesa que entraríem a la UE. Però no ho va fer mai perquè no l’interessava ni a ell ni a Putin. I des de llavors la gent ha volgut lluitar per aconseguir entrar a la Unió Europea i tenir una millor vida… en va. Sap per què? Anys enrere es va signar un tractat entre Estats Units, Rússia i la UE a Budapest (Hongria) segons el qual Ucraïna es quedava sense armament. I això que érem el tercer país mundial en potència militar per l’herència de la caiguda de l’URSS. Deixar-nos desarmats va ser una estratègia ben pensada dels russos, perquè tenen més possibilitats d’entrar al país quan vulguin. A més, es van comprometre a no violar les nostres fronteres, i ara Putin fa el que vol. Ha creat al Donbàs una guerra amb l’excusa que defensa els russos-parlants. Què m’estàs explicat? Tu el que has fet és crear una estratègia per entrar en un país generant una guerra civil inventada que ens impedeixi formar part de la UE.

‘Putin està pagant als que van a la guerra del Donbàs, i hi envia tota la brutícia que tenen. La gent que hi va és gent que no té cap prejudici en cometre malícies. Han maltractat a nois joves ucraïnesos per defensar el seu país’

Putin està pagant als que van a la guerra del Donbàs, i hi envia tota la brutícia que tenen. La gent que hi va és gent que no té cap prejudici en cometre malícies. Han maltractat a nois joves ucraïnesos per defensar el seu país. És com si estiguessin a Afganistan.

P.- Esteu convençuda que Crimea és ucraïnesa?

R.- Crimea és d’Ucraïna. Però si ens remuntem anys enrere, era turca (va ser conquerida pel general Suvorov al segle XVIII sota el regnat de la tzarina Catalina la Gran), i si tirem molts anys enrere Ucraïna era més del que és ara. Crimea és nostra, per molt que els russos hi estiguin ara.

P.- Quina capacitat militar teniu enfront de Rússia?

R.- Francament, molt poca. Estem parlant que tenim 44 milions d’habitants, dels quals una part molt petita està a l’exèrcit. I ja portem moltes baixes acumulades des del 2014, bona part de les quals eren xavals de 18 anys a 20 sense ensinistrament militar. Ara, si comencem a comptar el suport d’altres països tenim molta força per molts petits que siguem. Ningú es tirarà enrere.

P.- Sou un país acostumat a la resistència, si recordem la figura de Stépan Bandera (personatge controvertit del segle XX, terrorista per a uns i lluitador per mantenir la flama de la independència per als altres)

R.- Jo sóc Bandera! És una figura molt important i nosaltres, a la part de l’oest del país, el tenim en un pedestal. La gent està tan cansada de les amenaces que farà força fins al final. No sabem què esperar de Rússia, perquè et diu una cosa i acaba fent el que vol. No te la pots creure.

‘El que diu el rus ens importa ben poc, perquè diu el que el convé. Nosaltres estem tan cansants dels russos que som nacionalistes. Respectem el nostre idioma i la nostra cultura i no som germans d’ells’

P.- Des dels sectors prorussos i de Putin es llença el missatge que Ucraïna està plena de neonazis

R.- El que diu el rus ens importa ben poc, perquè diu el que el convé. Nosaltres estem tan cansants dels russos que som nacionalistes. Respectem el nostre idioma i la nostra cultura i no som germans d’ells. De què, si Rússia té el seu nom d’ençà que Stalin va recordar que eren russos (després de la invasió nazi el 22 de juny del 1941 de cara a mobilitzar el país sota la Gran Guerra Pàtria)? En tot cas, nosaltres seríem els germans grans d’ells. I a més, a nosaltres a la Segona Guerra Mundial ens van tractar com a carn de canó.

P.- Però creieu realment en un hipotètic suport dels Estats Units?

R.- El problema és que a hores d’ara no en tenim cap d’altre. És a dir, t’ho has de creure. Si li sóc sincera, em crec més a Joe Biden (actual president) que a Donald Trump, a qui li faltava un bull, les coses claretes.

‘El primer ministre anglès, Boris Johnson, ja li ha dit que si envia soldats a Rússia els tornaran en taüts. Per què? Perquè ja estem farts que Rússia vagi sempre a la seva bola’

P.- Us imagineu com estareu d’aquí a sis mesos?

R.- No sabem què podem esperar de Putin. Jo penso sincerament que, com sempre ha aconseguit el que volia d’Europa, aquest cop s’han plantat. I el primer ministre anglès, Boris Johnson, ja li ha dit que si envia soldats a Rússia els tornaran en taüts. Per què? Perquè ja tots plegats ja estem farts que Rússia vagi sempre a la seva bola. La meva família té l’esperança que només sigui una demostració de poder de Putin i no vagi més enllà. Perquè si realment ens envaeixen, ja ens podem agafar tots. Penseu que el 40% del blat i de l’oli i el 25% del bestiar està sent exportat cap als països europeus. Econòmicament serà un gran daltabaix.

També us dic una cosa. Nosaltres tenim un president de còmic (Volodymyr Zelensky) però ells són molt còmics. Es van inventar que vam ser nosaltres els que vam atacar Rússia per justificar la seva invasió del Donbàs. A Rússia és molt fàcil manipular la gent. Mireu: l’exèrcit ucraïnès va capturar joves russos de 18 anys i poc més i els va preguntar, davant les càmeres de la nostra televisió, si les seves mares sabien on eren. I s’adreçaven a les seves mares dient-los que els seus fills estaven capturats, però estaven bé i vius. “No pateixi, li tornarem viu sempre que vosaltres mateixos no el mateu”, asseguraven els nostres soldats. El que passa és que els pares es creuen que els seus fills són uns herois defensant la pàtria, però desconeixen que no sap ni si està viu o mort. Rússia és una dictadura, i sabem que els mateixos russos estan cansats de Putin. Però no poden dir-ho. Nosaltres a Ucraïna podem dir que tenim un pallasso de president. Ells, si ho intenten, desapareixen. Un periodista no té dret a dir que tenim un dictador perquè l’endemà ja no hi és.

M’agradaria animar als russos intel·ligents que sabem que ens donen suport perquè tinguin la valentia i els nassos de sortir als carrers i posar fi a l’imperi de Putin. Que tinguin els pebrots de dir ja n’hi ha prou. Perquè aquest Putin sembla que tingui cent vides. En tot cas, i com diuen els meus compatriotes, Slava Ukaini, Geroyam slava! (Glòria a Ucraïna, glòria als seus herois!)

J.S.