Noemí Llauradó inicia l’assalt a l’alcaldia de Reus: ‘Vull donar els millors anys de la meva vida a la ciutat’

🔊 Escoltar la notícia

ERC ha posat en marxa el compte enrere de cara a les eleccions municipals de l’any vinent i ha iniciat avui l’assalt a l’alcaldia de Reus. Aquest matí el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha acompanyat de la consellera reusenca d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, per fer costat a l’alcaldable republicana Noemí Llauradó en el que s’ha visualitzat com el primer acte d’una precampanya que es preveu llarga. Davant prop d’unes 200 persones a la plaça de la Llibertat, que s’han pogut ventar per alleugerir la calor amb l’eslògan ‘el relleu transformador’, l’actual vicealcaldessa i presidenta de la Diputació ha presentat el seu currículum com aspirant a pilotar la plaça del Mercadal. “Vull donar els millors anys de la meva vida a la ciutat. Tinc l’energia. Hem gestionat el present de la ciutat i ara volem dibuixar un futur que millori la qualitat de vida de la gent”, disparava en un format de conversa informal amb la presentadora de la primera part del míting, Susanna Cases. “Tinc vocació de ser alcaldessa” ha afegit, posant en relleu la solidesa tant del seu equip com del projecte de ciutat (“és el millor que es pot oferir a Reus”) i destacant com des del partit “hem picat pedra” des del seu retorn a l’ajuntament l’any 2015. Llavors eren dos regidors. Ara en són sis. La perspectiva és ser la llista més votada el 2023.

No hi ha hagut avançament de programa, perquè les coses en política tenen els seus tempos. Sí que hi ha hagut, però, tot un seguit d’elements genèrics que serveixen per conformar “l’ADN d’ERC a Reus”. Llauradó ha fet esment a tres claus. La primera, la “planificació”, posant com a exemple el PAM, el pla estratègic de ciutat Reus 32 i els plans de reactivació econòmica per trobar la porta de sortida a la crisi de la pandèmia. En segon lloc, ha destacat la capacitat “de diàleg i de foment de la participació” del seu partit, donant joc a iniciativa de l’alcalde, Carles Pellicer, a l’oposició socialista en una comissió d’Infraestructures que ha servit per garantir projectes com el Baixador de Bellissens. “Ara el que caldrà és vetllar molt perquè s’acabi executant”, ha deixat caure l’alcaldable recordant que només el 35% de l’obra licitada l’any passat per l’Estat a Catalunya es va acabar complint.

I finalment, l’últim clau de la trilogia volia posar a l’aparador “l’estabilitat, solidesa i rigor” que han demostrat durant aquest mandat. De fet, tant els regidors d’Ara Reus com els de Junts han estat presents a l’acte. Pellicer ha rebut Aragonès amb calidesa, amb la delegada del govern al Camp de Tarragona i regidora al consistori de la capital del Baix Camp, Teresa Pallarès, al seu costat. Lideratges que se’n van i d’altres que es volen fer un forat de cara al futur. De fet, Llauradó ha deixat clar que “el relleu ja ha començat i ha de ser transformador”. Com? Doncs sent “ambiciós”, “que arribi tant al Tomb de Ravals com als barris” perquè “Reus no és homogènia”, “dialogant amb tothom i buscant consensos”, obert a totes les llengües i procedències, estant al costat “del teixit empresarial” en la generació de llocs de treball “que volem de qualitat i amb salaris dignes”, sostenible mediambientalment i feminista. Aquest és un punt vermell de l’agenda. I Verge l’ha volgut accentuar.

La consellera ha recordat com va conèixer Llauradó. Totes dues van coincidir el 2014 en un espai participatiu de dones que portava el nom de ‘Les teixidores’. “La voluntat era teixir complicitats i aliances” per avançar en una “transformació feminista”. En aquesta línia ha assegurat que, des d’una perspectiva de gènere, “només hi ha un 23% d’alcaldesses a Catalunya. Necessitem més alcaldesses. I la trajectòria de la Noemí l’avala”, exclamava recordant de pas que la capital del Baix Camp va ser la primera ciutat el país “en obrir un Servei d’Atenció Integral LGTBI. El Reus feminista, antiracista, on no es té en compte si la gent té DNI o NIE ni la seva orientació sexual. Aquest és el projecte que encapçala la Noemí”.

Per la seva banda, Aragonès ha rememorat què és allò que els romans anomenaven res pública. És a dir, “fer que la vida de les persones sigui més fàcil. No ens presentem només per governar, sinó per canviar els barris i les ciutats a millor”, comentava fent una clicada d’ull al viatge iniciat per Llauradó. “I això és possible fer-ho amb projectes transformadors”, refermava. “No lidera qui crida més, sinó el que sap crear equip, el que proposa i el que provoca orgull col·lectiu. La Noemí és un exemple d’aquest lideratge”.

El president també li ha reconegut el mèrit d’anar més enllà del posicionament polític. “El paper d’una alcaldessa ha de ser el de saber defensar la seva ciutat davant les altres administracions. I us puc donar fe que la Noemí és d’aquestes. És una qüestió de saber defensar la ciutat i saber implicar a la resta d’administracions”, afegia reconeixent el paper dels ajuntaments en primera línia de batalla. “L’amenaça més gran de fractura que té el nostre país no és l’origen de les persones, ni la llengua que es parla, ni les diferents ambicions nacionals. El problema més gran és la desigualtat i la pobresa. Calen polítiques urbanes i equipaments que permetin recosir” les ciutats.

I en aquest punt Aragonès ha presentat la candidata com una oportunitat per aconseguir que Reus “sigui la capital de les oportunitats per a tothom”, convertir-la en “la primera alcaldessa de Reus” i “posar una republicana al davant de l’ajuntament després de 80 anys”. El cap de l’executiu català ha tancat amb una “visca Reus i visca Catalunya lliure”, en una de les poques referències a política nacional juntament amb el recordatori de presos i exiliats per voler donar resposta a la veu de la ciutadania. “El futur d’una ciutat i d’un país no el decideix aquells que s’asseuen a les butaques, sinó de manera col·lectiva”.

El repertori d’assistents sempre és una nota de color en actes d’aquesta mena. La llista abasta representants d’associacions i entitats de tota mena, presència de diputats territorials al Congrés i al Parlament, càrrecs electes de “l’àrea metropolitana” (un concepte que ja no fa por reivindicar), el president de la Cambra de Reus, Jordi Just, de l’expresident del Parlament, Ernest Benach, i el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez. La mateixa Llauradó ha excusat l’assistència del grup municipal del PSC, Andreu Martín, únic partit de l’oposició que sembla haver mostrat interès a respondre a la invitació per assistir a l’acte.

J.S.