Imatge promocional de les Nits a l’Amfiteatre, organitzades pel Patronat de Turisme.
“Mira iaia, allí és on vivim!”. El marrec no aixeca més que quatre pams però viu amb intensitat una nit diferent, la de poder veure assegut des de l’amfiteatre un muntatge especial de 30 minuts del documental ‘Enginyeria romana’, una meravella tècnica i didàctica capaç d’explicar amb gràfics de primer nivell la superposició entre el vell i el nou, entre la Tarraco del Circ i els edificis que s’aixequen a la seva hereva, la plaça de la Font; entre el Temple d’August i la Catedral que s’hi assenta a sobre, entre el Fòrum Provincial i la Part Alta. La línia continua que uneix la història entre dos mons que han sabut compartir espais comuns.
L’experiència es pot viure de diumenges a dijous i es fonamenta en un resum de 30 minuts del capítol que forma part d’una sèrie sobre la influència de Roma en la conformació de les ciutats de l’Imperi que ha estat coproduïda per TVE (on es va emetre per la seva segona cadena), Digivision y Structuralia. “L’espai és una de les coses que m’han cridat l’atenció, perquè no tens gaires oportunitats de venir per alguna cosa que no sigui massa turística, i després també volia tenir l’oportunitat de què t’expliquin la història de Tarragona d’una manera diferent”, explicava Marina aquest dimecres poc abans d’entrar al passi programat a les 22.40 hores, emès en castellà i que acostuma a rebre un 70% de visitants procedents de Tarragona i dels voltants. “De fet jo vaig venir a l’Amfiteatre quan era petita, de visita amb el cole, i ara doncs espero alguna cosa més”, reconeix mentre enfila pas cap a les graderies acompanyada de la seva mare.
La Lluïsa i el Josep Maria, procedents de Tarragona i de Valls, s’han deixat arrossegar per una amiga comuna, l’Esther, que ha descobert l’activitat “per la publicitat que hem vist a la Rambla. Fa uns dies vàrem estar a Còrdova, on vam visitar també restes romanes. Per això ens ha interessat”, comenta reconeixent que havia vist el documental sobre Tarraco per la televisió però que “fer-ho aquí no serà el mateix”. La pantalla de grans dimensions ajuda al procés d’immersió.
El Joaquín, en canvi, és de Saragossa i estiueja en un apartament a Miami juntament amb amics i família tota. Hi ha dubtes sobre si la motivació per venir a Tarragona siguin les ganes de presenciar l’espectacle o “el menjar que teniu”, com deixar anar un anònim del grup. I mentre el tema esdevenia debat apareix del no res l’autèntica impulsora de la visita, que resulta ser la Raquel, professora d’Història de l’Art i de Disseny amb una gran capacitat de convicció com totes les manyes. “Ja havíem vingut algun cop més a l’amfiteatre de dia, però de nit és una cosa diferent. Una altra mirada i crec que per als nois és més espectacular, així d’il·luminat”. Amb ulls de professional, Raquel considera “molt interessant la conservació dels elements romans. Al capdavall Saragossa també té passat similar. I a més la ciutat en si és molt còmode per estiuejar. Encara que sigui difícil aparcar”, deixa anar de pas.
Per la seva banda, el Xavi i l’Anna (de 35 i 31 anys respectivament) venen amb entrada treta per internet amb ganes “d’aprendre una mica d’història de Catalunya”. Tots dos vénen de Barcelona i passen uns dies en un hotel a Tarragona. “El que ens agradaria veure? Doncs les sensacions de poder reviure el que significa estar asseguts en aquestes graderies. El que ve a ser el contacte amb les pedres d’ara fa 2.000 anys”, comenta Xavi.
La Iratxe ve de més lluny, de Bilbao, per passar les vacances a la ciutat amb la família. “Buscant coses per fer aquí ens hem assabentat de l’espectacle per internet i he de reconèixer que a mi això de les pedres m’agrada”, somriu. “Espero que m’expliquin la història dels romans”, assegura mentre al seu costat el Ramon i l’Annabel acaben de comprar l’entrada a la taquilla. El seu no té res de programat. “Hem sortit perquè són les festes de Sant Magí i hem vist que l’Amfiteatre estava il·luminat i s’hi feien activitats i ens hi hem apuntat”, diu ella.
“Veus, els romans sí que sabien fer les coses”, explicava l’àvia de l’inici al net que encara no entenia perquè per dins del menjador hi passava Ben-Hur. La màgia de l’espectacle.
J.S.
Equip de redacció
