Nancy Babio, la professora que fa engreixar la investigació sobre Dietètica i Nutrició des de la URV

🔊 Escoltar la notícia

Docent del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i investigadora de la URV, Nancy Babio ha aconseguit enguany una de les distincions Jaume Vicens Vives, que la Generalitat atorga cada any a tres professors i professores i a tres projectes que contribueixen a la millora dels ensenyaments universitaris. Un guardó que reconeix la innovació a l’acció tutorial dels treballs finals de grau, incorporant la possibilitat de desenvolupar amb els estudiants eines útils i necessàries per a l’àmbit de la dietètica i la nutrició.

Però la seva carrera professional (va ser la primera dietista-nutricionista que es va doctorar en la Facultat) és només un dels aspectes d’aquesta argentina que va decidir deixar el seu país amb el seu marit a causa del corralito i que va veure com la seva àvia perdia una cama per culpa de complicacions de la diabetis. “Va morir quan tenia 13 anys, i això em va marcar el meu destí professional perquè va ser llavors quan vaig començar a llegir molt sobre alimentació i nutrició”, afirma.

Pregunta.- Abans que res, expliqui’ns els trets de la seva vida personal i acadèmica.

Resposta.- Nascuda a Buenos Aires, de mare argentina i pare gallec. Vaig arribar a Espanya l’any 2002 i visc a Reus des de l’any 2003. Des de llavors, he fet la major part de la meva carrera professional i personal en aquesta terra. Quant al meu vessant personal, estic casada i tinc dos fills. Haver crescut amb tres germans m’ha ensenyat a compartir, intercanviar experiències i comunicar.

I pel que fa a la meva formació, sóc llicenciada en Nutrició, graduada en 1996 per la Universitat de Buenos Aires (UBA). Posteriorment, em vaig especialitzar en nutrició clínica, accedint mitjançant una plaça de resident de nutrició (equivalent al MIR) a l’Hospital Ramos Mejía, Buenos Aires (1996-1999).

En acabar la residència, vaig fer l’especialització en Obesitat i Trastorns de la Conducta Alimentària (1999-2001) en l’Associació Mèdica Argentina i finalment el Doctorat en Nutrició i Metabolisme en la Universitat Rovira i Virgili (2003-2007).

Pregunta.- Aficions?

Resposta.- M’agrada molt caminar amb bicicleta, estimo perdre’m pels camins interiors del Baix Camp i arribar a la platja. També adoro les caminades per la muntanya, o per les rondes de tot Catalunya. I si això no es pot, perquè fer qualsevol tipus d’exercici físic… Sempre busco la manera, fins i tot tenint fills petits, buscava la manera de mantenir-me activa.

Una altra de les meves aficions és la meva professió, sóc una apassionada d’ella. Tinc la sort d’exercir el meu hobby i que em paguin per això! Les meves característiques més destacades són, sens dubte, la passió per la meva professió, la constància, perseverança per a fer les coses ben fetes i la cerca de l’excel·lència, aspecte que busco en tot el que faig.

Pregunta. – Quina és la seva actual relació laboral amb la URV? 

Resposta.- Actualment ocupo una plaça de professora agregada i des de l’any 2016 formo part de l’equip directiu de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV ja que sóc la Responsable del Grau en Nutrició Humana i Dietètica.

Pregunta.- Com va sorgir el vostre interés per la recerca?

Resposta.- En una rotació per l’Hospital de Gastroenterologia (Buenos Aires) durant el meu últim any de residència. Allí vaig conèixer a importants grups de recerca dedicats a malalties inflamatòries i celiaquia el que va despertar el meu interès per la recerca. A Buenos Aires, vaig estar com a professora associada en la UBA, i el meu interès va ser sempre formar-me tant en l’àmbit clínic com en la docència i la recerca. Per això, volia fer el doctorat.

Atès que la recerca al meu país natal no estava ben desenvolupada, vaig buscar diferents opcions a Espanya. L’any 2001, vaig tenir la possibilitat de venir de vacances a Espanya i vaig recórrer diverses universitats. En aquest viatge, vaig conèixer a una dietista-nutricionista molt important de Catalunya, que em va suggerir que, per la meva formació, per la meva experiència docent mirés opcions en la URV, ja que a l’any següent començava a impartir-se la diplomatura en nutrició humana i dietètica en la URV.

Vaig seguir de vacances i al meu retorn miraria on estava Reus i indagaria sobre la URV. No obstant això, abans de posar-m’hi en contacte, als pocs dies de tornar al meu país vaig rebre un correu de qui fora després la meva directora de tesi, oferint-me integrar un projecte de recerca en trastorns de la conducta alimentària i per a començar als pocs mesos (el meu CV els havia arribat per aquesta dietista-nutricionista que vaig conèixer).

En aquest moment no podia acceptar perquè estava embarassada i volia donar a llum al meu país. Però a la fi d’aquest mateix any, a l’Argentina es va instaurar el corralito, la situació econòmica i social era molt difícil i amb el meu marit decidim emprendre l’aventura. Teníem uns estalvis per a estar un any, almenys, sense treballar i veure si realment podíem inserir-nos professionalment i poder obtenir una beca per a fer el doctorat.

Així doncs, arribem al juny del 2002 a Galícia. Vam estar 6 mesos allí i quan ens mudem a Elx, em van tornar a contactar de la URV. Vam estar uns mesos a Elx i el mateix dia que vaig començar com a becària en la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut també em van cridar de la Universitat d’Alacant. Des de llavors, en acabar el doctorat ja no em van deixar marxar i jo no vaig pensar a tornar.

Pregunta.- I un cop afincada al territori, com ha evolucionat la seva relació amb la URV?

Resposta.-  Vaig ser la primera dietista-nutricionista que es va doctorar en la Facultat. Això era rar perquè per a arribar al màxim grau acadèmic, en el seu moment, una dietista-nutricionista havia de fer un segon cicle i després els 4 anys de doctorat. Però clar, jo ja venia com amb un segon cicle ja que a l’Argentina és una llicenciatura. Així, començant com a becària, em vaig doctorar. Als dos anys em vaig acreditar per a optar a una plaça i ho vaig aconseguir. 

En aquests 17 anys que porto en la URV vaig passar per totes les figures contractuals fins a la meva actual posició i estic encantada d’estar-hi. Vaig impartir classes (fins i tot com a becària) a estudiants de les 15 promocions de graduats en nutrició humana i dietètica de la URV. Al llarg de la meva trajectòria professional, tinc la sort d’haver experimentat els 6 camps en què es pot exercir la nostra professió: clínica, salut pública, indústria, restauració col·lectiva i docència i recerca. A Buenos Aires vaig estar gairebé 7 anys com a professora associada en la UBA, com a dietista-nutricionista en l’àmbit clínic, en programes de salut pública i com a assessora en diverses empreses de la indústria alimentària i farmacèutica. Estic molt contenta de tenir una formació ben sòlida i el que em faltava, la recerca, la vaig adquirir aquí.

Actualment, a més de la docència i el càrrec de gestió que ocupo sóc investigadora del CIBER-OBN (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa, Obesitat i Nutrició) i formo part del grup consolidat Alimentació, Creixement i Salut Mental liderat pel Prof. Jordi Salas-Salvadó. Participo en diversos projectes de recerca, dins dels quals, els més importants en la meva trajectòria professional, són els estudis PREDIMED i PREDIMED-PLUS i, actualment també els estudis CORALS i LEDFERTIL.

Pregunta.- Perquè va triar Nutrició i Dietètica com a camp de treball?

Resposta.- La nutrició i la dietètica des de sempre em va interessar. La meva àvia va morir per complicacions de la diabetis, i ella sempre em deia que havíem de cuidar-nos en l’alimentació perquè no volia que ens passi com a ella, que va acabar amb una cama amputada. La meva àvia va morir quan tenia 13 anys, i això em va marcar el meu destí professional, vaig començar a llegir molt sobre alimentació i nutrició.

Quan vaig acabar l’institut vaig començar una altra carrera, però en el primer semestre la vaig deixar. Temia que els meus pares s’enfadessin per la despesa que això comportava, i quan vaig tenir el valor de dir-l’hi, vaig sentir un gran alleujament quan em van dir, nutrició? Perquè no sé quina carrera és, però si vols estudiar això, fes-ho! No hi ha res com triar del que vols treballar en la teva vida.. i fer-ho.

La veritat és que, quan vaig estudiar, tenia clar que em volia dedicar a l’àmbit clínic i a la docència, però vaig conèixer l’àmbit de la recerca i em va apassionar. Crec imprescindible realitzar recerca per a poder ser una bona docent i clínica.

Pregunta.- El seu és un camp que està guanyant pes en la societat actual, encara que continua sent un gran desconegut per a la majoria de la població. A què creu que es deu aquesta contradicció?

Resposta.- En els últims anys està sent més coneguda la professió. La població i l’administració està molt més sensible sobre la importància de l’alimentació per a prevenir moltes malalties. No obstant això, és una carrera que a penes va aconseguir la majoria d’edat fa 2 anys. Per la qual cosa té molt encara per a créixer.

Pregunta.- És el seu un camp on fa falta establir encara una separació clara entre ciència o especulació?

Resposta.- Doncs diguem que, com tots mengem diverses vegades al dia, molts creuen que tenen la potestat per a parlar sobre nutrició. Hi ha molts agents que parlen en els mitjans de comunicació, especialment sobre dietes miracle, i ofereixen recomanacions sobre l’alimentació que poden afectar seriosament la salut dels qui els segueixen sota la il·lusió d’un major benestar. Però són fàcils d’identificar, generalment diuen curar tot: excés de pes, problemes sexuals, pèrdua de memòria, càncer, diabetis, artritis, Alzheimer etc.

Pregunta.- D’cord, però a la pràctica, com podem identificar-les?

Resposta.- Simplement, si esmenten alguna de qualsevol d’aquestes característiques segur que no és ciència:
Ho curen gairebé tot: des de la demència senil, arterioesclerosi, gangrena, depressió, problemes cervicals fins al càncer de pròstata.

Testimoniatges de pacients: “els meus tumors han desaparegut”, “ha curat la meva diabetis”.

Resultats ràpids: “perd 15 quilos en 30 dies” “elimina el càncer de pell en dies”

Tot natural: com el verí dels bolets, molts productes miracles parlen de plantes que poden amagar substàncies verinoses.

Cura miraculosa. Ha de ser motiu d’alarma quan s’apel·la a “nou descobriment” o “ingredient secret” darrere d’aquestes afirmacions hi ha una falsedat.

Lamentablement per l’afany de diners, els falsos experts juguen amb la desesperació de les persones que sofreixen, s’aprofiten dels qui necessiten ajuda per a obtenir ‘diners fàcils’ creant modes, o idees absurdes, les més de les vegades barbaritats que han suposat i suposen greus perjudicis per a aquells que cauen en les seves xarxes. 

No obstant això, a poc a poc, la situació del nostre col·lectiu és cada any millor, té més visibilitat i més reconeixement d’una professió avalada per la ciència que lluita contra la pseudociencia i l’intrusisme.

Pregunta.- La indústria alimentària és sensible a la necessitat d’incorporar els conceptes de dietètica o nutrició o els utilitza simplement com a màrqueting? És el sector conscient de la necessitat de buscar productes més equilibrats?

Resposta.- En realitat, com en tot, hi ha empreses i empreses… No obstant això, l’àmbit de la indústria és un dels àmbits laborals de les i els dietistes-nutricionistes. Concretament les competències que els estudiants han d’adquirir sobre aquest tema és per exemple la d’assessorar en el desenvolupament, comercialització, etiquetatge, comunicació i màrqueting dels productes alimentosos d’acord amb les necessitats socials, els coneixements científics i legislació vigent. També assessorar científica i tècnicament sobre els productes alimentosos i el desenvolupament d’aquests. Avaluar el compliment d’aquest assessorament, així com participar en els equips empresarials de màrqueting social, publicitat i al·legacions saludables.

Per tant, és evident que és deure dels professionals de la nutrició i dietètica servir mitjançant els seus coneixements i capacitats al benestar de la població a través dels productes i serveis que les empreses del sector agroalimentari ofereixen. No obstant això, conscients del sensible del desenvolupament d’aquestes competències a causa de la possibilitat de conflictes d’interès que esbiaixin la seva orientació o resultats i amb l’objectiu d’evitar-los, tot dietista-nutricionista ha de tenir clar i complir amb el Codi deontològic de la professió.

Pregunta.- Com poden beneficiar-se celíacs i esportistes dels seus estudis?

Resposta.- Avui dia, l’únic tractament per a la malaltia celíaca és la de realitzar per a tota la vida una dieta sense gluten. Nombrosos estudis mostren que els productes sense glútens presenten un perfil nutricional poc saludable, que pot ser motiu d’alteracions de l’estat de salut quan la dieta no està ben balancejada. Per això, una base de dades específica de productes sense glútens que reuneixi informació essencial com per exemple Kcal, macro i micronutrientes, colesterol, fibra, etc. és essencial en la consulta dels professionals de la nutrició per a realitzar estimacions i recomanacions objectives que permetin fomentar l’adherència i promoure la dieta sense gluten saludable.

D’altra banda, per a estudis epidemiològics és essencial disposar d’una base de dades que proveeixi la informació de composició nutricional dels productes. La valoració nutricional i del consum alimentari de les persones que pateixen celiaquia o bé que consumeixen productes sense glútens es trobava limitada a causa de la falta d’aquestes taules de composició que continguessin aquesta informació nutricional. Dins de la Unió Europea, Àustria i Itàlia han estat els primers i únics països que han desenvolupat una base de dades de productes sense glútens, però amb una limitada quantitat de productes inclosos que no superen els 65 productes. Per tant, l’elaboració de la primera base de dades a Espanya sobre la composició de productes sense glútens, que abasta 126 marques comercials i 2.247 aliments, denominada CELIACBASE permetrà poder realitzar aquests epidemiològics, assessorar en la dieta d’aquests pacients i en definitiva millorar la dieta d’aquestes persones que per necessitat han de realitzar una dieta sense gluten.

D’altra banda, el treball del dietista-nutricionista en l’àmbit de l’esport i l’activitat física està sent cada vegada més sol·licitat i valorat tant en el camp de la salut com en l’alt rendiment esportiu. En aquest sentit, existeix un interès cada vegada major punt dels grups esportius o clubs, així com dels esportistes en general, per obtenir un servei professional d’assessorament dietètic-nutricional en cerca d’aconseguir un major rendiment esportiu. Així mateix, això ha generat també un augment en la disponibilitat dels productes de suplementació nutricional per a esportistes. No obstant això, fins avui no existia tampoc una taula de composició de suplements de nutrició esportiva que permetés realitzar l’abordatge dietètic nutricional adequadament.

La present taula de composició SportSbase conté la informació nutricional de 2000 productes de suplementació esportiva. Aquesta eina està destinada per a ús professional per dietistes-nutricionistes, amb l’objectiu de poder valorar el consum alimentari i planificar la suplementació nutricional dels esportistes.

Pregunta.- Que suposa per al seu treball el recent premi concedit -la Distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat- per la seva trajectòria? Quin és el seu millor record del que porta acumulat de carrera?

Resposta.- Aquest premi em fa especial il·lusió per diverses raons. D’una banda, vaig sentir que l’objectiu pel qual vaig començar aquesta innovació en la realització dels treballs de fi de grau es va complir amb escreix. Des que s’ha implantat el grau, els treballs eren en la seva majoria de tipus revisió bibliogràfica, un nombre menor de tipus de treballs de recerca original o de tipus caso clínic complex i els estudiants no es motivaven molt amb la realització d’aquests. Per tant, amb l’objectiu que els treballs de fi de grau siguin realment un atractiu per als estudiants i no un simple compliment dels requisits vaig proposar, com a tutora, oferir la possibilitat de realitzar una cosa diferent. Seguint directrius d’un treball de recerca original, però tenint en compte la translació del coneixement vaig proposar que participin en la generació d’eines útils i necessàries per al propi exercici professional que com a investigadora veia que es necessitaven. Aquesta innovació introduïda en els treballs de fi de grau va despertar l’interès i la motivació dels estudiants per a desenvolupar amb molt d’entusiasme aquests treballs.

D’altra banda, amb aquests treballs vaig unir les tres missions de la universitat: docència, recerca i translació. La transferència de coneixement a nivell social, de l’empresa o nivell clínic és una funció imprescindible de les nostres universitats. No obstant això, aquesta tercera missió de la universitat, més que la transferència de coneixement ha d’englobar tots els aspectes relacionats amb el seu compromís amb la societat. Per això, tenint en compte que la tutorització dels treballs de fi de grau permet aconseguir competències docents i de recerca en incorporar la possibilitat d’introduir la possibilitat de desenvolupar amb els estudiants eines útils per a l’àmbit de la dietètica i la nutrició, complia també amb la translació. Atès que la titulació de nutrició humana i dietètica és relativament nova, no existeixen moltes de les eines que actualment es necessiten per a l’àmbit clínic, de la recerca i fins i tot de la docència.

A més, com m’encanta el que faig, ho gaudeixo moltíssim, i si pots veure que la teva activitat docent promou la il·lusió dels estudiants, que generes eines útils, que deixes petjada en els estudiants, en els professionals, que això ajudi a la pràctica i abordatge professional i que, damunt després de 24 anys d’exercir com a docent et premien, perquè és enormement gratificant.

Finalment, és la primera vegada també que en aquests premis distingeixen a una dietista-nutricionista, per tant, també és molt especial per a mi. 

Pregunta.- Una carrera amb tant recorregut ha hagut de tenir altres moments irrepetibles…

Resposta.- Tinc molts records en la meva carrera, sincerament, la meva carrera m’ha donat moltíssimes satisfaccions i amb això molts records. Un d’ells és quan vaig defensar la meva tesi doctoral i un membre del tribunal em va dir: “Saps que no és habitual que un dietista-nutricionista arrribi al màxim grau acadèmic?”. Un altre record una miqueta rar és que una estudiant, després d’uns anys, va venir a visitar-me i em va dir que la millor lliçó que li havia donat era haver-la suspès en l’assignatura dietètica (és l’assignatura que més crèdits té i que pondera molt l’expedient final). Perquè tan bon punt la va repetir es va treure matrícula i va entendre la importància de la meva exigència i que gràcies a això el seu expedient va millorar moltíssim i per aquest motiu va obtenir una beca predoctoral. Un altre record molt important per a mi, és haver liderat la constitució del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya l’any 2013, del qual vaig ser la primera presidenta i vaig anar reelegida novament.

Però sense cap dubte, sincerament el que més em gratifica és que els estudiants em recordin bé i que els pugui transmetre tota la passió que tinc per la meva professió.

Pregunta.- Com és el perfil dels estudiants interessats pel seu camp?

Resposta.- Des de fa uns anys ha anat canviant lleugerament el perfil. Fins fa uns 5 anys aproximadament el perfil era netament femení, estudiants molt perfeccionistes que entraven amb molt d’interès en l’alimentació saludable i molt interessades en l’àmbit de nutrició clínica. Avui, ha evolucionat, hi ha molts més nois que estudien nutrició i l’interès s’orienta més a l’àmbit de la nutrició esportiva.

Pregunta.- Creu que encara hi ha camp per a recórrer en la col·laboració entre empresa privada i universitat, en la línia del model anglosaxó?

Resposta.- Sí, i crec que és el pròxim repte de la URV. Avui dia la formació dual universitària seria una oportunitat que li donaria un valor singular a la URV. No obstant això, aquest perfil el veig clarament per a dos àmbits específicament: la restauració col·lectiva i la indústria alimentària.

Pregunta.- Com a estima els esforços duts a terme a cavall de Reus i Tarragona per a generar un pool investigador en matèria de nutrició?

Resposta.- El pool investigador és molt ampli i des del meu punt de vista encara creixerà més. La incorporació de dietistes-nutricionistes en els grups més bàsics, així com la incorporació de bioquímics, biotecnólegs o bioinformátics en els grups clínics genera un enriquiment enorme als grups de recerca que potencia no sols l’avanç en el coneixement sinó la transferència d’aquests.

Pregunta.- Quina és la seva valoració del nivell universitari que ofereix la URV, tenint present que sent relativament jove està molt ben valorada?

Resposta.- Des del meu punt de vista, la URV és la millor de les universitats públiques que imparteixen la titulació per diverses singularitats.
1. El grau de nutrició humana i dietètica és de l’àmbit de ciències de la salut i no hi ha moltes universitats que tenen el grau, com nosaltres, dins de l’àmbit de la facultat de medicina. Aquest és una característica molt destacada i singular que tenim, i això destaca l’orientació i formació dels nostres estudiants.

2. És la primera universitat que va implementar les proves ECOE (Avaluació Clínica Objectiva Estructurada). Aquesta prova es fa als estudiants de medicina de tot l’estat fa moltíssims anys, però no en altres titulacions de ciència de la salut com el grau en nutrició humana i dietètica. La ECOE és una prova d’avaluació de la competència clínica que serveix per a avaluar de manera objectiva les habilitats i actituds davant determinades situacions clíniques. A diferència dels exàmens escrits habituals, on fonamentalment s’avaluen coneixements, la ECOE pretén avaluar si s’han aconseguit els nivells bàsics competencials durant la formació de pregrau.

3. La URV té professors dietistes-nutricionistes en totes les assignatures bàsiques de l’exercici professional. En altres universitats, la falta de dietistes-nutricionistes doctorades no permeten tenir en la seva plantilla a aquests professionals en la carrera acadèmica.

4. La URV és la universitat que més dietistes-nutricionistes doctorades actualment té.

5. La URV garanteix que tots els estudiants en el seu últim any realitzin les pràctiques de 4 tipus d’àmbits i és la pròpia universitat que els ofereix. En altres universitats només poden triar un àmbit i en la majoria de les vegades els propis alumnes han de buscar el lloc de pràctiques.

6. La URV compta amb 3 hospitals associats on poden fer pràctiques tutelades per dietistes-nutricionistes, mentre que en altres hospitals universitaris no compten amb aquesta figura com a tutores.

Finalment, és de destacar que la URV està molt ben valorada perquè existeixen grups de recerca molt potents en aquest àmbit i molt reconeguts nacional i internacionalment. Això fa que des del primer any els estudiants estiguin molt sensibilitzats amb l’àmbit de la recerca i donin importància a treballar sobre la base de l’evidència científica.

Redacció