D’esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la FPMC, Pilar Alió, presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i Joan Josep Marca, president de la Fundació, durant l’acte de renovació del conveni de col·laboració.
Per quart any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport en aquest 2018 a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan a al Camp de Tarragona.
Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des del 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.
El conveni d’enguany, pressupostat en 4.000 euros, inclou dos butlletins, que deixen la sèrie històrica en els números 38-39, recollint treballs de recerca publicat els anys 2016 i 2017.
Entre els articles escollits destaca un de l’arqueòleg Jordi López Vilar sobre el nou tram descobert de la façana sud-occidental del Fòrum Provincial de Tàrraco. També hi una treball sobre el retaule de la capella de Santa Maria dels Sastres de la catedral de Tarragona, després de la seva restauraciò, a càrrec de Emma Zahonero Moreno i Jesús Mendiola Puig.
Fora de la ciutat, el darrer butlletí de la RSAT inclou articles col·lectius de recerca arqueològica de motius rupestres a la cova foradada de Calafell (Baix Penedès), d’inhumacions durant l’edat del Bronze a la cova dels Galls Carboners de Mont-ral (Alt Camp) i d’un nou taller productor d’àmfores vineres al camí de Bràfim, a Puigpelat.
També hi ha treballs sobre ceràmiques romanes a Marçà (Priorat), del rei visigot Sindila, de peces històriques i arqueològiques trobades a l’entorn del monestir de Poblet i de gràfics de la guerra dels Segadors, entre altres.
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Fundada el 1844, és la degana de les associacions culturals locals i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.
Des de la seva creació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció del gran patrimoni històric local, amb la Tàrraco romana com a epicentre. Una tasca difícil davant la complexitat de combinar la preservació arqueològica amb el creixement urbanístic de Tarragona, que l’ha portat, sovint, a exercir un paper crític, reivindicatiu i de lluita enfront les administracions.
Equip de redacció
