TOTS 21

Foto de família dels representants dels municipis que en formen part, junt a la consellera. Foto: Tots21

La zona acaba de rebre una doble certificació que posa en valor la qualitat del seu cel nocturn i dona empenta al Parc Astronòmic Muntanyes de Prades

La qualitat del cel de les Muntanyes de Prades i el Montsant ha merescut la certificació, per part de la Generalitat de Catalunya, com a Espai de Medi Nocturn Protegit, i per part de la Fundació Starlight com a Destinació Turística Starlight.

Aquest divendres, 19 de novembre, 32 municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant ja formen part d’un mateix Espai de Medi Nocturn que fan que sigui la zona amb cel fosc protegit més gran d’Europa al voltant d’un parc natural.

Per una altra banda, la certificació internacional com a Destinació Turística Starlight l’han obtingut 21 municipis -12 del Priorat i 9 del Baix Camp- i serveix d’altaveu per atraure visitants de tot el món. Starlight en el seu conjunt és una acció integrada de la UNESCO que compta amb el suport de la Unió Astronòmica Internacional i l’Organització Mundial del Turisme.

L’acte d’atorgament dels reconeixements ha tingut lloc en un esplèndid marc com és la balconada del parc natural de la Serra de Montsat, a La Morera de Montsat, sota la Serra Major, i ha estat presidit per la consellera d’Acció Climàtica de la Generalitat, Teresa Jordà. Nombrosos representants d’administracions, com la Generalitat i la Diputació, ajuntaments i entitats hi han estat presents.

Un dels trets més visibles que ha suposat la nova marca és que els municipis estan adoptant la llum pública carabassa, canviant l’antiga lluminiscència blanca. ‘Sou municipis carabasses’, ha dit la consellera. Aquest tipus de llum és el més adient per respectar la natura -fauna i flora- i sobta als visitats en anar a aquests pobles i veure’n aquest tret diferencial.

El 2018 el Parc Natural de la Serra de Montsant va ser declarat el punt de referència de l’àrea de protecció i s’hi van incloure dotze municipis, tots del Priorat: la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Gratallops, Margalef, la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

Aquest divendres s’hi han afegit vint localitats més, fins arribar als 23 del Priorat i nou del Baix Camp i la Conca de Barberà que formen part de les Muntanyes de Prades: l’Albiol, l’Arbolí, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Capçanes, Falset, la Febró, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Mont-ral, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, la Torre de Fontaubella, Vallclara, Vilanova de Prades i Vimbodí i Poblet. Conjuntament conformen l’àrea de protecció lumínica més gran d’Europa i es passa de 305 km2 de superfície protegida a 738 km2. «És vostre, i és un recurs a explotar. És un projecte de cohesió territorial que empodera el territori», ha defensat Jordà, que ha afirmat que és un reconeixement «extremadament important».

Les Destinacions Turístiques Starlight han d’acreditar la qualitat dels seus cels i els mitjans per garantir la seva protecció i a més també han de garantir unes adequades infraestructures i activitats relacionades amb l’oferta turística (allotjament, els mitjans d’observació disponibles al servei dels visitants, la formació del personal encarregat de la interpretació astronòmica, etc.).

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas; Aleix Roig, del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, i Antonia Varela, representant de la Fundació Starlight. Foto: Cedida

El cap del servei de prevenció de la contaminació acústica i lumínica del Departament d’Acció Climàtica, Sergi Aparicio, ha explicat que van mesurar la foscor de diferents parcs naturals de Catalunya. «Aquí és on vam trobar més qualitat de foscor. Tenim molts parcs naturals molt contaminats lumínicament per l’acció de zones urbanes. Però aquí el zenit és molt fosc», ha indicat. A més ha valorat que «la foscor és un bé escàs i, per tant, té un valor ambiental».

Aparicio ha recordat que la contaminació lumínica altera espècies vegetals i animals; en el cas del Parc Natural de la Serra de Montsant, rapinyaires i onze espècies de ratpenats en situació de perill. Però també afecta el descans i la salut de les persones, tal com ha assenyalat Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight: «El 60% dels vertebrats són dependents de la llum i la foscor naturals. La lumínica és la contaminació més desconeguda i intrusiva de les contaminacions, i pot generar malalties cardiovasculars o càncer en òrgans reproductors». També té efectes negatius per al medi ambient, ja que segons ha concretat, la sobreil·luminació «produeix el 8% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle», una xifra que en països com els Estats Units, Rússia o la Xina arriba al 27%.

Les localitats esperen que això els permeti impulsar-se turísticament i per posar en valor la zona. A banda, el pla d’actuacions de la zona protegida contempla accions diverses i durant el 2022 el Parc Natural crearà una xarxa de deu miradors astronòmics.

L’Ajuntament de Prades juntament amb el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades van iniciar el 2018 les reunions per a la certificació d’Espai de Medi Nocturn protegit i han liderat la gestió de la certificació Starlight dels 21 municipis juntament amb el Parc Natural de la Serra de Montsant.

Esforços dels municipis en els canvis d’enllumenat

L’Ajuntament de Prades va ser dels primers al 2018 en iniciar els canvis d’enllumenat en el territori i municipis dels voltants han sumat esforços per millorar la qualitat del cel nocturn de les muntanyes de Prades i de la Serra de Montsant. Els municipis han anat substituint els fanals de llum blanca per uns de LED PC Ambre. Aquestes noves lluminàries tenen una incidència positiva en la salut de les veïnes i veïns i també en tot l’ecosistema.

Llum verda al futur observatori astrofísic CAMP

Les dues certificacions obtingudes a la zona donen un impuls al futur observatori astrofísic CAMP que formaria part del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades. El passat 6 d’octubre, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar la modificació puntual de l´ús del sòl no urbanitzable al Pla de la Guàrdia a Prades on s’ubicarà l’observatori respectuós amb l’entorn. La cúpula no seria visible i només s’hi podria accedir amb un minibus del parc. Seria un centre de recerca visitable únic a Europa.

El Parc ja va obrir les seves portes l’agost de l’any 2020 amb un Centre de Visitants a Prades i consta de diversos espais visitables per a les experiències astronòmiques 360º. Compta amb un Planetari 360°, una Sala d’Audiovisuals i el Museu de l’Astronomia. També compta amb el primer mirador astronòmic de Catalunya, el Mirador Astronòmic de Sant Roc, que des de l’any 2019 és un punt de trobada per a totes i tots els aficionats a l’astronomia. El Parc té el suport de l’Ajuntament de Prades, d’una vintena de municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Fundació Starlight.