.

Mossèn Joan Aragonès. Foto: Cedida

Aquest dimarts dia 17 de març ha mort a l’edat de 90 anys en mossèn Joan Aragonès i Llaberia (Mont-roig del Camp, 22.05.1929 – Tarragona, 17-03-2020), una personalitat emblemàtica de la història recent de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, on va exercir com a prior des de mitjan segle XX, fent-se càrrec dels oficis religiosos i de l’acompanyament espiritual i humà dels pacients i familiars que durant dècades han passat per les habitacions del centre de la Rambla Vella. També durant molts anys, mentre la seva salut l’hi va permetre, va exercir de màxim representant de l’hospital tarragoní com a president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

La seva figura sempre serà recordada pels professionals de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla per la seva humanitat, empatia, altruisme i intel·ligència, virtuts que sempre va posar al servei de les persones, tot predicant amb l’exemple els valors fundacionals d’una de les institucions sanitàries més antigues de Catalunya.

Joan Aragonès va néixer a Mont-roig del Camp el 22 de maig de 1929. Va ser ordenat prevere a Roma pel cardenal Tedeschini l’11 de març de 1952. Canonge lectoral per oposició de la Seu de Tarragona des del 21 de setembre de 1962 i vicari general del Dr. Ramon Torrella i Castante, va dedicar la seva vida als pacients de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, on va exercir de prior per a diverses generacions de tarragonins i tarragonines.

En mossèn Manuel Fuentes, historiador i director de l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, el definí com “un capellà gens clerical. Un home de pedra picada que mai no es va arronsar. Un prevere decididament del Concili Vaticà II, sempre disposat al aggiornamento de l’Església”.

El seu funeral s’oficiarà en família a la seva localitat natal, a Mont-roig del Camp. Atesa la rellevància de la figura d’en mossèn Aragonès en la història recent de l’Hospital de Santa Tecla i de la ciutat de Tarragona, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla li retrà un homenatge pòstum quan el moment d’excepcionalitat que vivim hagi estat superat.

/* JS para menú plegable móvil Divi */