.

.

TOTS 21

Montserrat Flores Juanpere. Secretària de Feminismes de l’executiva regional d’ERC Camp de Tarragona

Que el 31 de març estigui declarat Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere ens mostra fins a quin punt estem a les beceroles del reconeixement dels drets de les persones trans. Si no les veiem, no podem ni començar a posar remei a les mancances que pateixen.

La globalitat de discriminacions a què les persones d’aquest col·lectiu es veuen sotmeses abasta un àmbit amplíssim, sobretot les dones trans, que arrosseguen l’estigma de la imatge «esperpèntica i folklòrica»  heretada del passat, tal com denuncia l’activista trans Judit Juanhuix Gibert. Les dones del col·lectiu no són vistes com a dones amb tots els drets, sinó com a joguines, objectes de desig i també de rebuig. En definitiva, no són incloses dins de la societat, i són víctimes de discursos d’odi i transexcloents, cruels i carregats de maldat.

Aquest és el motiu pel qual els és pràcticament impossible tenir una feina legal fora de la prostitució, o bé, aconseguir un contracte formal de lloguer. No poden accedir al reconeixement legal de la seva identitat si abans no se sotmeten a un diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere, i a més, inicien un procés d’hormonació, que com és totalment comprensible, no totes desitgen realitzar. També es veuen rebutjades en situacions de la vida quotidiana, com entrar a vestuaris de dones o exercir lliurement de mares o pares en l’entorn escolar. En el llibre Una dona, la seva autora Judit Juanhuix Gibert denuncia el rebuig i les violències que pateixen si no s’hormonen i transformen el seu cos d’acord amb els cànons que la societat assigna, tant a dones com a homes.

Per tot això, és necessària una llei trans estatal que trenqui la totalitat de les discriminacions, canviï les cotilles legals, vetlli per l’acompliment de tots els drets i doni suport a la feina d’acompanyament i visibilització al col·lectiu trans. Una feina que des de fa anys duu a terme la Generalitat de Catalunya i els municipis del territori.

Fins ara, el govern de l’Estat s’ha negat a impulsar els avenços legislatius que necessiten les persones trans per començar a trencar les tuteles legals, socials, mèdiques i econòmiques en què es veuen sotmeses. És moment de canviar la situació en la qual es troba el col·lectiu trans, i tant de bo ben aviat es deixi d’infantilitzar a totes les persones que en formen part i s’afronti seriosament la garantia dels seus drets.