Aspecte de la concentració viscuda a Rambla Nova. Foto: Roger Segura
Si faltava traspassar alguna línia emocional per desinhibir l’argument que equipara drets civils amb poder votar el pròxim dia 1-O per aspirar a aconseguir la independència, els fets ocorreguts aquest dimecres amb la presència de la Guàrdia Civil a les dependències de la Generalitat i les detencions de treballadors públics en el seu lloc de feina l’ha esborrat.
Milers de tarragonins han sortit al carrer mobilitzats en bona part a través de les xarxes socials i en qüestió d’hores per concentrar-se a l’inici de la Rambla Nova tal com havien reclamat de forma unitària entitats i partits de La Causa i deixar clares tres coses: el seu suport al govern de la Generalitat, la seva decisió indestructible de voler votar i la incapacitat de l’Estat per convèncer-los aplicant els articles del codi penal. Ni del civil, de fet, ja a aquestes alçades. Posteriorment s’han dirigit a la plaça de la Font per protestar davant l’Ajuntament, que no s’ha sumat a col·laborar en el referèndum.
L’epíleg al que ha estat una de les jornades històriques que ha viscut el país, en paraules de la coordinadora al Tarragonès de l’ANC, Rosa Maria Codines, s’ha iniciat a les 20.00 hores i ha avançat cap a la subdelegació del Govern de l’Estat a la plaça Imperial Tarraco per acabar a la plaça de la Font. El màrqueting combinava eslògans de samarretes ocurrents (‘Volem butà’), perquè l’humor és part indivisible d’aquesta desobediència disciplinada, cartells amb essències del blanc i negre (‘Prohibir-nos votar és dictadura’) i crits, sorgits de les goles però originats al cor, de ‘Votarem’, ‘independència’, ‘mai més súbdits’, ‘no hi ha independència sense desobediència’ i ‘Ballesteros dimissió’. Tots ells escoltats de forma insistent i procedents d’un públic tan transversal com heterogeni, on es barrejaven sindicalistes i empresaris, gent jove i gent gran i diverses creences polítiques aparentment irreconciliables en qualsevol altre escenari. Perquè en aquest escenari els actors secundaris són uns altres. Com a banda sonora, els hits de l’estiu: ‘On estan les paperetes, les paperetes on estan’ i el “Passi-ho bé i moltes gràcies’, a toc de gralla que per alguna cosa és Santa Tecla.
Imatge del final de la manifestació a la plaça de la Font, amb milers de persones reclamant poder votar el pròxim 1-O. Foto: Mònica Alabart
El punt àlgid ha estat la lectura d’un manifest per part dels representants de les entitats convocants. Codines ja havia afirmat minuts abans de l’inici de la manifestació que s’estava vivint un “moment transcendental” davant “l’agressió al poble i al Govern. No esperàvem una envestida tan gran contra les nostres institucions, el Govern i el Parlament legítimament escollit. El poble ha de respondre amb serenitat i molta calma. Però davant de l’agressió, coratge, i tenir molt clar que l’1-O votarem. A més agressió, més democràcia”.
La declaració formal posterior ha begut en bona part del discurs del president, Carles Puigdemont, aquest matí després de la reunió extraordinària del Consell Executiu. En primer ha deixat clar que el “govern legítim sorgit de les eleccions del 27 de setembre del 2015” es fonamentava en “uns comicis que van tenir la major participació de la història i que va donar una majoria independentista compromesa i el mandat de culminar el procés independentista”.
Creuar la línia
Amb aquests antecedents, “les operacions de la Guàrdia Civil d’avui han creuat una línia que no s’hauria d’haver creuat mai, entrant en dependències del Govern i detenint treballadors públics i alts càrrecs”. Aquest dimecres ha quedat emmarcat com el dia en què “un estat decadent ha suspès de facto l’autonomia amb un únic objectiu, aturar l’1-0. Ha decidit utilitzar qualsevol mitjà per instal·lar l’estat de setge i la por, però ja fa temps que de por no en tenim i l’hem substituït per la fermesa, la serenitat i el compromís. No ens espantaran!”.
Les intervencions dels representants tant de l’ANC com d’Òmnium deixaven clar que “no acceptarem el retorn a èpoques passades, no ens arronsarem” i davant la “retallada dels drets fonamentals” han posat l’accent en la comunitat internacional, reclamant als països de la Unió Europea que deixin de mirar cap a un altre costat.
També han parlat el regidor d’ERC a l’ajuntament de Tarragona, Pau Ricomà (acabat de arribar de Barcelona, ha parlat sense embuts de “revolució democràtica”, ha afirmat que “avui ha començat la independència” i ha recordat que aquest dijous caldrà fer costat als alcaldes que declarin davant la Fiscalia perquè “són valents i no són ploramiques ni s’amaguen”), i el diputat de Junts pel Sí en representació del PDeCat, Jordi Sendra. “Avui s’ha consumat el cop d’estat”, ha assenyalat per etzibar que la seqüència de fets ha portat el país “als temps de Franco”. Davant d’això, “i com diuen els de la meva colla, pit, collons i amunt”.
La més contundent, però, ha estat la regidora de la CUP, Laia Estrada. “No insistiré en la força repressora de l’Estat espanyol. És la mateixa estratègia dels governs dels GAL, que va il·legalitzar partits i tancar diaris. És un estat demofòbic i repressiu, li diguin PP, PSOE o Ciutadans. Això és el que és Espanya”. En aquesta línia, “ja no està en joc només el nostre dret d’alliberament nacional, sinó els drets de la llibertat d’expressió i de participació política. Hem de construir una república al servei de les classes populars, i en aquest procés les dones tindrem un paper clau”. Estrada ha deixat anar que “tenim ara 80 policies nacionals allotjats a Torreforta al Tarraco Park i un creuer. No ens espanta el desplegament per terra mar i aire com va dir Dolores de Cospedal. Igual que hem fet avui a la seu de la CUP els farem marxar per potes!”.
J.S.
Equip de redacció
