.

L’extrem més visible de la desigualtat és la violència de gènere. La Creu Roja, com a organització humanitària que treballa amb persones vulnerables, està en contacte directe amb aquesta realitat.

Les reivindicacions i els èxits en matèria d’igualtat de gènere estan sent els protagonistes dels darrers anys. No obstant això, la construcció d’una societat en la qual no hi hagi desigualtat, discriminació, ni violència de gènere continua sent una tasca pendent. La desigualtat persisteix a tot el món, privant a dones i nenes de drets i oportunitats fonamentals pel simple fet de ser dones.

La bretxa de gènere entre dones i homes és una realitat

A Espanya la bretxa salarial entre dones i homes se situa al voltant del 30% (si es tenen en compte els complements) i s’incrementa any rere any (Informe Bretxa salarial i sostre de vidre de Gestha). Segons dades de l’Enquesta de Població Activa, la bretxa d’atur estava el 2017 a 3,37 punts (taxa de desocupació femenina 19,03% vs desocupació masculina 15,66%). Tot i la recuperació de la taxa d’ocupació, la bretxa de gènere ha augmentat en relació a l’any anterior. El 89% de l’ocupació de les dones es concentra en el sector serveis, el que posseeix les taxes més altes de temporalitat i contractació a temps parcial. Pel què fa a les pensions, la diferència ascendeix al 37%.

La desigualtat també s’evidencia en l’àmbit domèstic. Les dones dediquen entre una i tres hores més que els homes a les tasques de la llar; entre 2 i 10 vegades més de temps diari a la cura de fills i filles o persones grans dependents (Dades ONU Dones). L’extrem més visible de la desigualtat és la violència de gènere. La Creu Roja, com a organització humanitària que treballa amb persones vulnerables, està en contacte directe amb aquesta realitat. Les dones són, en major grau, víctimes de la pobresa i la vulnerabilitat social, i els riscos de discriminació, exclusió social i violència que afronten són el resultat d’un sistema desigual.

Més del 60% de les dones en edat activa ateses per l’organització estan en situació d’atur, i en el 75% dels casos es tracta d’atur de llarga durada. Només el 8,6% percep prestacions per desocupació. Més d’un 26% rep algun altre tipus de pensió no contributiva i la resta no té ingressos estables. Entre les dones que estan treballant, el 80% són treballadores pobres. Les llars monomarentals representen més del 37% del total. El 73,5% de les dones ateses s’encarreguen soles del treball domèstic i de la cria dels fills i filles. Finalment, més 92% de les llars de les dones ateses està en risc de pobresa i exclusió.

La Creu Roja articula una sèrie de respostes destinades a disminuir l’impacte que aquesta desigualtat produeix, a través de projectes dirigits per una banda a pal·liar situacions de pobresa i privació material i cobertura de necessitats bàsiques (alimentació, suport a l’habitatge, vestuari, quotes de subministraments, material i equipament escolar). També a millorar l’ocupabilitat i afavorir la generació de mercats laborals inclusius. Des del Pla d’Ocupació el 2017 es van atendre a més de 51.400 dones, de les quals el 24% va aconseguir la seva inserció laboral. Prop d’11.000 empreses han col·laborat amb la Creu Roja amb aquest objectiu.

D’altra banda, la violència de gènere és la manifestació més brutal de la desigualtat de gènere. La Creu Roja compta amb recursos i projectes específics dirigits a dones víctimes d’aquesta violència i les seves filles i fills. El 2017 es va atendre a més de 20.000 dones i als seus fills i filles, a través d’iniciatives d’acollida temporal, assessorament jurídic, accions d’orientació i suport psicosocial o acompanyament a recursos comunitaris. La Creu Roja presta també el Servei d’Atenció i Protecció a Víctimes de Violència de Gènere (ATENPRO), la titularitat del qual pertany al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i està gestionat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

Un altre dels eixos d’actuació és millorar la qualitat de vida de la gent gran i de les que exerceixen les cures familiars. El 2017 s’ha atès a 170.000 dones grans i 2.000 dones cuidadores.