.

Més de 500 visitants han desbordat la jornada de portes obertes que ha presentat a la ciutadania les restes de l’exedra romana del temple d’August, a la Catedral de Tarragona. Els 16 torns de visita previstos (de 25 persones) s’han quedat curts. A les 11 ja s’havien exhaurit les entrades de tot el matí, i els organitzadors han hagut d’improvisar afegint dos torns de visita addicionals i farcint més els grups. Quan s’acabi la jornada d’inauguració, es preveu que hauran visitat l’exedra unes 600 persones.

La visita, a càrrec de membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), comença al claustre de la Catedral amb una explicació sobre els indicis que han portat els arqueòlegs a sospitar que, sota la seu, s’hi amagava l’antic temple d’August, representat en monedes que es poden veure al final de la visita.

Ja sobre les restes de l’exedra, se’ns explica el treball d’excavació, i ens remuntem en l’història d’aquesta sala de planta semicircular adjacent al temple on, entre altres coses, els habitants de Tarraco podien resar a l’emperador divinitzat August. També s’exposen mètodes de construcció utilitzats pels romans i es poden observar restes de morter. Se’ns parla també de com en època medieval es va reaprofitar l’edifici per a l’explotació agrícola. Més concretament, la sala de precs es va convertir en premsa d’oli.

La visita segueix amb un recorregut que permet veure murs romans i medievals, i els materials que feien servir els primers per anivellar el terreny. Aquest itinerari connecta la sala de l’exedra amb l’interior del Museu Diocesà. La particularitat d’aquesta nova oferta turística és precisament la possibilitat de veure recorrent un espai reduit restes de monuments antics reciclats per construir estructures medievals integrades al voltant d’un urbanisme contemporani.

La visita a l’exedra i els murs s’integren a partir d’ara dins de l’oferta del Museu Diocesà. Per tant, els que s’hagin perdut la jornada de portes obertes poden veure els nous espais en els horaris habituals d’obertura del museu, que es poden consultar fent clic aquí.

Romà Rofes