.

Més de 3.000 persones han assistit aquest vespre a la concentració davant la subdelegació del govern espanyol a plaça Imperial Tarraco per demanar la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, empresonats per l’Audiència Nacional per un presumpte delicte de sedició. Una mobilització que s’ha hagut d’anar improvisat durant el transcurs del dia, un cop que ANC i Òmnium, les entitats que presideixen, apostessin per canalitzar esforços cap a la cita de la Diagonal de Barcelona. El Comitè en Defensa del Referèndum ha estat el que ha portat la iniciativa de bon matí un cop semblava que se suspenia l’acte i finalment s’ha mantingut la convocatòria, que ha demostrat la velocitat de vertigen que agafa a cada minut que passa la postura de proclamar com més aviat millor la República Catalana dins de l’independentisme.

Prop d’un centenar de tarragonins s’havien desplaçat a la Ciutat Comtal a mitja tarda en els dos autobusos posats per l’assemblea nacional a corre-cuita. Els que no podien fer el viatge però reclamaven el dret a mostrar el seu enuig s’han apropat a una concentració on el micro no ha funcionat, el megàfon s’ha espatllat i els oradors han hagut de fer-se sentir a viva veu. Una estampa de revolució del segle XX, de toc poètic, de moltes veus i pocs mitjans, d’espelmes sorgides del no-res i cartells que mostraven l’ordre que pot arribar a tenir un cert caos organitzatiu. Des de ‘República ara’, fins ‘Prou repressió’, ‘El poble mana: República catalana’ i ‘Llibertat Sánchez i Cuixart’, les pancartes abastaven tot l’arc possible de reivindicacions, algunes pròpies del final del franquisme: ‘Llibertat presos polítics’.

El franquisme, de fet, ha estat molt present. Mancats de consignes generals, els manifestants han anat tirant de vells lemes per acompanyar la reivindicació d’independència. ‘Fora forces d’ocupació’, ‘No tenim por’, ‘Els carrers sempre seran nostres’, ‘Premsa espanyola manipuladora’ (el periodista de La Sexta ja s’ho pren amb resignació cristiana cada cop que intenta entrar en directe), ‘Trapero’ en record al setge judicial que pateix el major dels Mossos i ‘Ballesteros dimissió’. ‘L’Estaca’ s’ha deixat sentir i per un instant semblava que només faltaven els grisos a cavall. Els Mossos d’Esquadra amb els braços plegats, però, feien tornar a la realitat, la d’una Catalunya en una cruïlla històrica.

Per començar Santi Fortuny, membre del CDR, donava “ànims” tant a Sánchez i Cuixart com a les seves famílies i persones més íntimes. Un exemple, segons ell, de què “no es tracta ja de com ens manifestem: Passi el que passi la resposta és sempre la mateixa, tancar webs, fotre cops de porra i engarjolar-nos”. En aquest punt ha afirmat que els líders de l’ANC i Òmnium “no són els únics presos polítics que hi ha a l’Estat. N’hi ha molts més sindicalistes, anarquistes, lluitadors de diverses nacions que també estan empresonats per motius polítics”. “Només sent una república podrem exercir els nostres drets com a poble que ara no paren de trepitjar. Per això hem de ser als carrers, perquè el poble demana la República, i la demana ara!”, etzibava.

El regidor republicà, Pau Ricomà, ha sabut batejar els milers de presents amb encert: “Estimats sediciosos”. I a partir d’aquí, a fixar posicions. “Hem d’enviar un missatge a l’Estat; l’heu cagada, heu encès la guspira que ens portarà a la llibertat” amb la detenció dels dos Jordis. “Penseu que empresonant-los ens fareu xantatge. I no és així perquè tampoc cap d’ells dos acceptaria cap renúncia!”. “L’estat espanyol – continuava- ha demostrat ser un estat venjatiu. No li perdona ni a òmnium ni a l’ANC la seva capacitat de mobilització”, ha deixat anar abans d’atacar sense embuts al PSOE. “Està escrivint les pàgines més negres del socialisme europeu. Col·labora de forma indigna en la repressió del poble català i a Tarragona tenim el pitjor PSOE, el que regala el poder al PP, el partit més corrupte i més violent d’Europa”.

El diputat del PDeCAT, Jordi Sendra, afirmava per la seva banda que la detenció de Sánchez i Cuixart “és el segon dia de la infàmia” després de l’1-O. “A Catalunya l’estat espanyol té els dies comptats”, afegia garantint que el govern “complirà el mandat” que té assignat. La cupaire Laia Estrada, s’ha encarregat de recordar-li quin era: “No tenim por, excepte d’una cosa: que no canviï res. No podem esperar dos mesos: Necessitem la república ara”, entre altres coses per fugir d’un règim de coses que permet “als corruptes dormir a casa seva i fer que els que lluiten ho facin a la presó”. Estrada ha estat clara a l’hora de reclamar “al senyor president, i al govern català, aixequin la suspensió de la República Catalana”. Convertir-se “en interlocutors sobirans és l’única sortida” un cop impossibilitat qualsevol diàleg i vist que “l’Estat Espanyol va per totes. Ja parla d’il·legalitzar partits”, ha conclòs.