TARRAGONA 21

Mercedes Teruel és professora agregada del Departament d’Economia (depenent de la Facultat Economia i Empresa) i directora de la càtedra de Foment d’Innovació Empresarial. Foto: Jordi Siré

Originària de l’Hospitalet de Llobregat, però «vivint des de ben petita a Valls», Mercedes Teruel és als seus 41 anys professora agregada del Departament d’Economia (depenent de la Facultat Economia i Empresa) i directora de la càtedra de Foment d’Innovació Empresarial. «Per proximitat i pel bon reconeixement que ha tingut la URV, vaig decidir iniciar els meus estudis en el que llavors era la diplomatura de Ciències Empresarials», afirma. Era l’any 1996 i, un cop finalitzats els estudis, «vaig iniciar els d’Economia al mateix centre a partir de l’any 1999. I el 2001 vaig començar el programa de Doctorat», que va culminar cinc anys més tard amb la lectura de la tesi després d’un breu període a Essex per realitzar un màster d’Economia a la universitat d’aquesta localitat anglesa.

Conscient que «per naixement podria haver anat a Barcelona a estudiar», va decidir apostar per la URV pels seus «bons criteris en la formació dels seus estudiants. A posteriori vaig confirmar aquesta impressió quan vaig marxar a Anglaterra. Llavors vaig veure com els estudiants que vénen de centres italians, alemanys o dels Estats Units tenien més o menys les mateixes dificultats i formació de base que jo». La prova del cotó per poder asseverar que «la formació adquirida a la Rovira i Virgili no era diferent, i fins i tot en algunes matèries superior, a la rebuda per altres companys meus».

«Vaig tenir la sort de vincular-me al món acadèmic, que no deixa de ser una decisió que cal prendre en un moment determinat», assenyala. L’origen, en el seu cas cal buscar-lo en «una companya de classe que em va preguntar si no m’interessaria fer el pas cap al doctorat i introduir-me en el món de la recerca de la mà d’un professor». I La proposta es va obrir camí. «Vaig anar a parlar amb Agustí Segarra, que al final va ser el meu director de tesis, i em va informar que era la carrera acadèmica i les passes a seguir». Sacrificis inclosos, és clar, però sempre amb la voluntat de «tastar el món professional real. Durant la carrera jo anava treballant els estius, a banca, multinacionals, en una petita empresa a mitja jornada. Un fet que t’ajuda a decidir per on anar».

Teruel acaba arribant a la direcció de la càtedra que ocupa actualment (finançada per la Diputació de Tarragona) substituint precisament a Segarra. «La vaig agafar el setembre del 2017». I tot i la recessió global, creu que els moments actuals «són dels millors per fer front a la necessitat d’innovació, que no hem d’oblidar que ha de ser continuada. Sí que és cert que la crisi està fuetejant el món empresarial, i que aquest és més cautelós a l’hora de dur a terme determinats projectes. Un fet que es comprova a les estadístiques: ha caigut el percentatge d’inversió en R+D empresarial. Però també és cert –continua- que els reptes que s’estan obrint en àmbits tecnològics i altres obliga les empreses a reaccionar en tot moment».

L’experiència en la recerca

L’experiència en la recerca de Teruel ha viscut diferents estrats. «En el primer grup en el qual em vaig inserir tractava temes de Dinàmica Empresarial. És a dir, entrades, supervivència i mort de les empreses. És equiparable als animals biològics. De fet, s’utilitzen instruments d’anàlisi similars als utilitzats en Medecina».

Partint d’aquest campament base va anar obrint ruta. «Vaig veure que un dels àmbits que no s’estava analitzant dins de les línies de recerca que tenien obertes era el creixement empresarial. I precisament en aquesta línia va anar la meva tesi doctoral. El concepte significa «augmentar el nombre de treballadors o de vendes d’una determinada empresa. Fer que s’expansioni i millor posicionament en el mercat. I la meva tesi volia identificar els factors que determinaven aquest creixement i la fessin sostenible. Aquest va ser l’inici de la meva carrera acadèmica».
Una temàtica que «em va estar castigant quatre o cinc anys –somriu- i, al final, no només t’interessa sinó que t’hi identifiques i t’acabes posicionant al mercat acadèmic amb un tòpic».

Posteriorment, «hem anat fent bifurcacions, intercalant el tema de la innovació i altres girant sempre al voltant del tema del creixement empresarial». Des del punt de vista de polítiques actives que es puguin concretar des dels diferents governs per estimular el cicle vital de les empreses, el grup de Teruel no ha elaborat un manual d’instruccions però sí que ha tret conclusions. «L’equip amb el qual he treballat, amb Agustí Segarra al capdavant, vam fer una anàlisi sobre l’impacte dels ajuts públics a la innovació. És cert que posteriorment hem observat pautes, i estic parlant en l’àmbit internacional, diferenciades entre els països que estan a la frontera tecnològica (capdavanters en R+D) i aquells que no ho estan. La conclusió és que hi ha determinades polítiques que afecten més als primers que als que estan segona divisió tecnològica, per entendre’ns».

‘Hem de ser un pont facilitador de contactes. Aquest és un dels vessants en els quals es basa la càtedra’. Foto: Jordi Siré

Buscant assessorament en el brogit tecnològic

Enmig d’aquest brogit de revolucions ideològiques i tecnològiques gairebé diàries, les empreses s’adrecen al grup de recerca de Teruel «buscant assessorament». Ara bé, de forma prioritària «nosaltres, des de la càtedra, el que fem és generar activitats. Durant el mes d’octubre cada dimecres hem muntat un curs de gestió a la innovació, adreçat bé a empreses, emprenedors o persones que tenen la voluntat de crear una petita empresa. Els donem una sèrie de píndoles que abasten des dels ajuts a la innovació dels governs fins a jornades sobre internacionalització, amb representants d’empreses que explicaven les seves experiències als països on es trobaven amb més presència. Aquest espai, per exemple, va permetre l’intercanvi d’idees entre els conferenciants i el públic. Perquè també hem de ser un pont facilitador de contactes. Aquest és un dels vessants en els quals es basa la càtedra», comenta una Teruel que valora de pas els canvis produïts en el món de la universitat d’ençà que ella hi va entrar.

«Crec que l’atenció de l’estudiant ara és més personalitzat. El sistema d’avaluació es fa amb més controlat, amb l’aplicació de l’avaluació continuada amb més o menys èxit. I en la mesura del possible, les universitats s’han obert. S’inviten a professionals perquè l’estudiant pugui entrar en contacte amb el món real». Des d’un punt de vista més personal, el que motiva Teruel per aixecar-se cada matí és «la flexibilitat laboral –tant pel bo com pel dolent-, els contactes tant amb alumnes i professorat com amb empreses i la possibilitat de determinar línies de recerca i investigació que ningú el limita».

En aquest, dins del grup de recerca (format actualment per una quinzena de persones) es distingeixen dues línies: «Un gran bloc seria el de la d’innovació i demografia empresarial i el segon el que fa referència a Turisme i Medi ambient. Dues línies que s’interconnecten, perquè de vegades hem fet ecoinnovació. I d’altra banda, dins del nostre subgrup també estem estudiant temes com l’impacte de la diversificació dels equips de recerca pel que fa a gènere i ocupació dels seus membre a l’hora d’innovar o si les empreses que inverteixen en R+D són aquelles que incrementen la seva productivitat i s’introdueixen amb més facilitat als mercats internacionals».

Paraules que també tenen ressò en la crisi del petit comerç més proper, com el de Reus o Tarragona. «Pots veure com les teves vendes cauen perquè aquell client que t’acostumava a venir ara fa la compra via on-line. Pots entendre llavors que hi ha alguna cosa al teu negoci que no va bé. I si no ho fas és perquè no has entès que has de fer un canvi. La cultura de la innovació ha de ser assimilada per totes les persones que formen part de l’empresa i empassar-s’ho com si fos una pastilleta. S’haurien d’aixecar un matí i distribuir tasques com la venda per internet», deixar anar com si fos el consell del metge de guàrdia.

Jordi Siré

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies