Mediterrània demana en el trentè aniversari de l’atemptat d’Enpetrol que es millorin els protocols d’alerta en cas d’accident químic

Aquest dilluns s’han complert trenta anys de l’atemptat al rack d’Enpetrol (actual Repsol), un succés que els tarragonins no oblidaran mai. L’atac va ser obra d’ETA i va consistir en l’explosió de dues bombes a la refineria d’Enpetrol a Tarragona. L’acció terrorista no va provocar cap víctima mortal però va atemorir tota la població, fins al punt que al voltant de 20.000 persones van fugir de casa seva per por a les conseqüències de les explosions. Aquest atac va marcar un abans i un després en la relació entre la societat i la indústria química pel que fa a les condicions de seguretat, ja que es van posar en marxa molts protocols i mesures de prevenció que  no existien.

Coincidint amb el trentè aniversari d’aquesta efemèride, Mare Terra Fundació Mediterrània vol recordar que encara queda molta feina a fer pel que fa als protocols d’alerta en cas d’accident químic. De fet, fa dues dècades que la fundació exigeix que es revisin i es millorin aquests protocols, doncs cada vegada que es realitza una prova de sirenes es demostra que la gran majoria de tarragonins desconeixen què han de fer en cas de risc per a la població. Això significa, en paraules del president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, que “no hem aprés la lliçó del que va passar amb l’atemptat d’Enpetrol. És obvi que a partir d’aquell succés es van millorar moltes coses i hem avançat molt, però també és innegable que la ciutadania no està preparada per una situació de risc. Si es tornés a viure un episodi similar, molta gent se sentiria tan desorientada com fa trenta anys i es repetirien les mateixes escenes de pànic”.

Per tot plegat, des de Mare Terra Fundació Mediterrània es demanda des de fa molt de temps que s’integrin les entitats socials dins dels protocols, ja que aquestes podrien ajudar i molt a solucionar totes les mancances existents. “Hi ha un problema evident de comunicació entre les institucions i les químiques i la ciutadania. Hi fa falta un intermediari, i aquest paper l’haurien de jugar les associacions veïnals i les entitats socials. Fins que no les integrin en els protocols, aquests no funcionaran correctament”, insisteix Juárez.

Finalment, Mediterrània recorda que existeix una possible solució que fa temps que es demana a les institucions: repartir informació bàsica que es pugui posar darrera la porta o al refrigerador a totes les llars en zona de risc explicant què és el que cal fer en cas d’accident químic. Una eina senzilla, molt econòmica i que serviria per començar una relació més fluida entre les químiques i els ciutadans.

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *