Medi Ambient instal·la 25 sensors arreu de Reus per mesurar la qualitat de l’aire

🔊 Escoltar la notícia

L’ajuntament de Reus instal·larà 25 sensors en diferents punts de la ciutat per mesurar la qualitat de l’aire. La campanya ha estat adjudicada a la consultora 4sfera Innova SL per un cost de 6.200 euros i durarà quatre setmanes. Durant aquest període, els models ubicats a una alçada de 2,5 metres per evitar el vandalisme xuclaran els nivells de diòxid de nitrogen, emès en la seva immensa majoria per vehicles de combustió, de cara a poder establir una mitjana indicativa i no pas de referència perquè el sistema no respon als paràmetres establerts per la legislació europea. En tot cas ha de servir per tenir una idea orientativa de punts calents d’emissions.

Els resultats hauran de servir perquè la regidoria de Medi Ambient pugui establir pautes a seguir en el marc de la seva pròpia Agenda 2030, segons ha assegurat el titular de l’àrea, Dani Rubio, aquest matí en roda de premsa a la plaça del Mercadal, primer dels punts on s’han ubicat els sensors. La resta s’ubicaran al Parc Sant Jordi, els ravals, avingudes i altres llocs d’arreu del terme municipal (vegeu mapa). La intenció d’aquesta distribució, que oscil·la entre punts de trànsit intensiu i d’altres més pacificats, és tenir uns mínims i uns màxims de cara a poder fer-ne una ponderació més precisa i dibuixar un mapa orientatiu. A més, l’estudi serà incorporat al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que actualment està en redacció i proporcionarà informació de valor sobre els punts on seria millor ubicar sensors ambientals per poder fer seguiment, així com valorar l’efectivitat de les mesures de pacificació del trànsit preses a la ciutat i de la futura Zona de Baixes Emissions que s’instaurarà a Reus pròximament.

Pel que fa a les accions de millora a aplicar a partir dels resultats, Rubio ha assenyalat “promoure hàbits sostenibles com anar a peu, l’ús de la bicicleta i del transport públic i la incentivació d’altres sistemes de mobilitat elèctrics que ens ajuden a reduir la contaminació en els entorns urbans”. En aquest sentit, i pel que fa al debat sobre una possible renovació de la flota d’autobusos urbans municipals amb vehicles elèctrics, Rubio no ha volgut entrar en detalls. “Aquesta qüestió no és competència meva. Jo puc explicar les iniciatives que estem treballant des de Medi Ambient en la línia dels fons Next Generation. Estem intentant -afegia- transformar cap a l’hidrogen vehicles ja 100% elèctrics. Alhora, estem en una línia de finançament que ens hauria de permetre abastir amb hidrogen la flota de vehicles que fan el servei de recollida i neteja del nostre municipi” i “tot el desplegament d’inversions en el parc automobilístic municipal de cara a transformar-lo en elèctrics”, explicava.

Per la seva banda, la representant de l’empresa guanyadora del concurs, Anna Ripoll, detallava l’ús dels dosímetres passius fent especial esment en el fet que són considerats “un mètode indicatiu. Per tant les dades que s’obtenen no són de referència, però tenen una garantia de qualitat que permet comparar els resultats amb la legislació de referència”. En el cas de NO2, la legislació de referència (Directiva 2008/50/CE) estableix que la mitjana anual no pot superar els 40 µg/m³. L’última recomanació de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) baixava aquesta mitjana anual a 10 µg/m³

Malgrat aquests condicionants, aquesta tècnica ha estat validada i utilitzada en nombrosos estudis arreu del món, i a Catalunya mateix. L’ús de dosímetres passius permet estudiar la distribució espacial dels contaminants atmosfèrics i tenir una primera imatge sobre la situació actual. Els sensors consisteixen en un tub petit, a l’interior del qual hi ha un reactiu químic que absorbeix el gas contaminant pel qual ha estat dissenyat. El transport del gas contaminant fins al reactiu químic es fa per difusió de manera passiva, sense bombes que forcin el transport.

El tema donava per saber si hi ha hagut novetats en el reclam generat, i en el qual hi participava l’ajuntament, a partir de l’explosió d’IQOXE relatiu a una ampliació de la gamma d’investigació de partícules de l’estació que té instal·lada la Generalitat a la ciutat. Un equipament que, en aquest cas, sí compleix amb el requisits legals. Rubio ha deixat caure que no hi ha hagut canvis ni reacció per part del govern català, “És cert que el 2020 ha estat un any d’aturada màxima”, admetia, però assenylant tot seguit que “aquesta iniciativa que presentem avui i ja teníem prevista, està destinada a establir les nostres pròpies mesures”.

“Si hem d’ampliar el període de mesuraments o fer contractació d’equiipaments propis -continuava-, seran temes que estaran damunt de la taula en el moment que tinguem els resultats”. I en referència al risc químic, Rubio ha reconegut que Reus “ha de tenir elements que el mesurin. És una qüestió que des de l’ajuntament s’està treballant amb el departament de Territori. Mentrestant, aquests mesuradors que ara posem són un treball complementari que ens pot permetre anar a una taula supramunicipal i plantejar la necessitat d’instal·lar els dispositius que facin falta de cara a tenir el control d’altres tipus de partícules”.

J.S.