Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, amb Carles Puigdemont, dirigint-se als Jutjats. Foto: Partit Demòcrata
La Sala Civil i Penal del TSJC, en sentència de data 13 de març de 2017, ha condemnat l’ex President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas com a autor d’un delicte de desobediència comesos per autoritat o funcionari públic a les penes de multa de dotze mesos, amb una quota diària de cent euros, i inhabilitació especial per l’exercici de càrrec públic electes ja siguin d’àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l’exercici de funcions de govern tant en l’àmbit autonòmic com en l’àmbit autonòmic amb el de l’Estat, per un temps de dos anys.
En aquesta mateixa sentencia són condemnades les acusades Da. Joana Ortega i Alemany, ex Vicepresidenta del Govern de la Generalitat i ex consellera de Governació i Relacions Institucionals, i Da. Irene Rigau i Oliver, ex consellera del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, com a cooperadores necessàries d’aquest mateix delicte de desobediència, a les penes de multa de deu mesos, amb igual quota econòmica, i inhabilitació especial, amb els mateixos termes que l’anterior que l’anterior, durant un any i nou mesos, en el cas de la Sra. Ortega; i una multa de vuit mesos, amb igual quota econòmica, i inhabilitació especial, en els mateixos termes que per a l’autor, durant un any i sis mesos, en el cas de la Sra. Rigau.
En la mateixa sentencia s’absol els tres acusats del delicte de prevaricació administrativa pels que venien sent acusats pel Fiscal i les acusacions populars.
En els fonaments de la sentencia s’afirma que no s’ha sotmès a judici ni la convocatòria dels procés participatiu realitzada pel President de la Generalitat el dia 14 d’octubre, ni tampoc la col·locació de les urnes el dia 9 de novembre, sinó exclusivament la desobediència a l’ordre de suspensió que s’extreu de la providència del Tribunal Constitucional de 4 de novembre de 2014.
La Sala Civil i Penal del TSJC parteix de l’atribució al Tribunal Constitucional d’una autèntica jurisdicció constitucional, així com que la seva providència de 4 de novembre de 2014 reunia totes les condicions formals i incloïa un mandat clar exprés, concret i terminant de suspendre tota activitat administrativa orientada a la realització del procés participatiu convocat per al 9 de novembre, que imposava als seus destinataris un deure inexcusable d’acatament al citat mandat, en cap cas necessitat de requeriment o advertència personal de cap tipus.
Se’ls retreu als acusats el fet que, lluny de fer efectiva la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional, no només no van dictar cap tipus de resolució ni van efectuar anuncia lagun de suspensió del procés participatiu previst per al dia 9 de novembre, sinó que van observar un catàleg de conductes demostratives totes de la seva determinació ferma de contravenir la providència del Tribunal Constitucional.
Entre aquestes conductes es relacionen particularment les relatives al manteniment de la pàgina web “participa2014.cat”; el manteniment de la campanya de publicitat institucional; el manteniment del repartiment de correspondència oficial; l’aportació i subministraments del material de la votació (urnes, sobres i paperetes); l’el·laboració i instal·lació de programes informàtics i subministrament del material tecnològic i recolzament tècnic; la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil de cobertura per als voluntaris; la utilització de centres públics amb seus de votació i la instal·lació d’un centre de premsa.
Aquesta activitat, segons els raonaments de la sentencia, desacredita la tesi defensiva que tot el procés participatiu, a partir del dia 4 de novembre de 2014, va quedar en mans dels voluntaris, el que no se sosté a partir de la verificació de la ingent, per ni dir frenètica, activitat preparativa desplegada en execució d’altres tants contractes públics, generadors tots de compromisos de pagament que van ser carregats i atesos contra la Generalitat de Catalunya.
El diferent tractament punitiu donat pel tribunal als acusats ho justifica, en el cas de l’acusat Sr. Mas i Gabarró, no només com autor directe i material comès sinó també perquè sobre la seva persona, com a President de la Generalitat (al que corresponen estatutàriament la direcció i coordinació de l’acció de govern) requeia amb la major intensitat en el deure de suspensió d’activitats imposta per la providència del Tribunal Constitucional desobeïda, en la mesura que havia estat l’artífex de la convocatòria inicial.
I entre les acusades, per la diferent rellevància de les aportacions d’una i altra al fet desobedient, superior en el cas de la Sra. Ortega i Alemany, com a Vicepresidenta del Govern de la Generalitat i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals pel control superior que va exercir en tot moment dels mecanismes organitzatius i arquitectònics dels procés participatiu.
L’absolució del delicte de prevaricació es disposa atenent a que l’arbitrarietat que les acusacions atribueixen als tres acusats i per la que demanen la seva condemna pel delicte de prevaricació, procedeix i se centra en la decisió dels acusats de no fer efectiva la suspensió ordenada en la providència TC de 4 de novembre; declarant la Sala Civil i Penal del TSJC que en aquestes concretes conductes no pot afirmar la presencia d’elements d’il·legalitat que excedeixin o desbordin la inherent al fet desobedient ja qualificat i sancionat com constitutiu d’un delicte de desobediència; el que impedeix una condemna afegida pel delicte de prevaricació, doncs no ho permet el principi non bis in ídem, que prohibeix castigar doblement una mateixa conducta.
Equip de redacció
