La sala del TSJC on ha començat el judici. Foto: Videotape TV3
Artur Mas ha començat la seva declaració negant-se a respondre a l’acusació particular i a la fiscalia i responent les preguntes de la defensa. L’expresident ha afirmat que el 9-N el van organitzar els voluntaris, amb el suport del Govern de la Generalitat, però que no hi ha hagut ànim de desobeir les lleis, sinó de canalitzar el que la ciutadania demandava.
Mas ha centrat en “els 42.000 voluntaris” l’organització del 9-N, sense el concurs dels quals “no hagués pogut ser possible” que s’organitzés.
L’expresident ha dit que la iniciativa política del 9-N va ser “meva” i “del meu Govern”. Les directrius venien d’ell. La resta van seguir aquelles directrius, que afecten Joana Ortega i Irene Rigau, també jutjades.
En la seva declaració davant del jutge, Mas ha afirmat que el Tribunal Constitucional no els va advertir de les conseqüències legals que tenia mantenir la consulta sobiranista del 9-N. “Ningú ens va requerir, ningú ens va advertir, només vam rebre una comunicació”.
Mas ha fet un repàs cronològic dels fets dient que el 2012 va decidir avançar les eleccions per comprovar si el clam del carrer “tenia una traducció en les urnes”. La majoria de forces parlamentàries “ens van mandatar” per fer el referèndum, i de pactar-lo amb el Govern central: “No hi hagué cap possibilitat” i aleshores el Parlament va crear la seva pròpia normativa de consultes “no vinculants”.
“No va ser un caprici individual ni una sortida to, ni una ocurrència sinó conseqüència d’amplis acords parlamentaris i d’eleccions democràtiques que ningú va impugnar ni qüestionar”.
Davant la suspensió del TC, “vam entendre que difícilment l’administració ho podria portar a terme amb garanties i des del primer moment vam canviar la idea de fer la consulta i la vam transformar en un altre tipus, no organitzada per l’administarció, però amb el seu suport” i “amb el concurs de voluntaris”.
Malgrat els mandats parlamentaris, “vam decidir canviar el format, que es mantingués la pregunta i la data, però tot el sistema de garanties i organització es va canviar de manera substancial”, ha afirmat
La Generalitat “té competències àmplies per conèixer l’opinió dels ciutadans de Catalunya i ho vam excercir”, ha reiterat.
Mas ha continuat dient que l’administració sola “no hagués pogut fer la consulta amb el canvi de format i ja no tenia capacitat de fer-ho per ella mateixa. O se’ns hi apuntava tanta gent com era necessària per omplir totes les meses o no s’hauria pogut dur a terme el procés participatiu”. La Generalitat “no era directament la responsable de l’organització del 9-N”, ha reiterat.
Posteriorment el Govern espanyol va presentar un nou recurs, pero tard, el 31 d’octubre. “Ridiculització i mofa del procés” era el que es transmetia. “Es considerava una cosa menor i intrascendent”, ha afegit. Mas ha argumentat que el Govern va ajudar els voluntaris: “Els voluntaris van agafar protagonisme, i l’administració i el Govern van prendre decisions perquè els voluntaris puguessin tenir tot l’aparell logístic a disposició per tal que la jornada fos un èxit”. També ha dit que “en cap moment ens van dir d’aturar la web” de la consulta.
Sobre l’apertura de col·legis i instituts per fer la consulta, Mas ha dit que “sóc responsable de tot”. “No sóc responsable d’haver tirat endavant la consulta”, sí donar instruccions perquè es fes i que l consulta “no tindria conseqüències legals”. Després del 9-N s’organitzaria unes eleccions.
“No hi havia ànim de desobeir ningú”, ha afirmat al tribunal. Davant la mobilització ciutadana, “el Govern i el seu president havien d’estar a l’alçada de les circumstàncies i per tots els mitjans possibles promoure la participació”.
“Volíem que sortís bé, canalitzar bé un clam popular”, ha dit. Es va proveir la base logística i organitzativa del procés i es va formar els voluntaris.
Joana Ortega: ‘Cap funcionari implicat’
D’altra banda, l’exvicepresidenta Joana Ortega ha volgut remarcar que entre la primera i la segona suspensió del Constitucional, el seu departament va anar cedint totes les capacitats d’organització i execució del procés de participació als voluntaris: “el cos de voluntaris van ser l’ànima del procés de participació”. Ortega ha assegurat que el dia de la votació, els voluntaris van obrir els instituts, van fer-se càrrec dels ordinadors, d’anar registrant als votants, de procurar que es fessin efectius els vots i del recompte: “No hi va haver cap funcionari implicat en la jornada de votació”.
Irene Rigau: ‘Cap coacció als directors de col·legis’
Finalment, en la seva declaració, l’exconsellera Irene Rigau ha defensat que s’utilitzéssin els centres educatius com a “centres socials”, com quan en cas d’emergència s’han d’obrir per acollir a la gent. També ha assegurat que no va rebre cap requeriment per part del Tribunal Constitucional sobre les possibles conseqüències de la celebración del 9-N i que no hi va haver cap tipus de coacció per part del Govern cap als directors dels col·legis.
La causa
Amb 45 minuts de retard i evidents molèsties per part del tribunal, ha començat el judici a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau. Presideix la sala Jesús M. Barrientos, president del TSJC.
Artur Mas és jutjat a partir d’avui per organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya malgrat que havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional (TC). Així, figura acusat de dos delictes, per desobediència i per prevaricació. Afronta, així, una pena de deu anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics.
També estan acusades l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. Cap d’ells anirà a la presó en cas de condemna perquè el delicte de malversació va quedar exclòs del judici.
La fiscalia assenyala Mas com a “autor” i les seves conselleres com a “cooperadores necessàries” dels dos delictes, que han de castigar-se, en la seva opinió, de manera conjunta. Demana la inhabilitació dels tres per exercir “càrrecs públics electius” de qualsevol àmbit, sigui “local o estatal”. I també, perquè exerceixin funcions de govern d’àmbit “autonòmic” o estatal.
La defensa es basa a negar la particiació en el 9-N després del veto del TC el 4 de novembre. Altres arguments són l’informe de la Junta de Fiscals de Catalunya que no va veure prou indicis per presentar una querella per desobediència.
Equip de redacció
