.

Marta Enrech és estudiant del màster d’advocacia

La Comissió Europea (CE) va a tornar a posar sobre la taula a finals de l’any passat una qüestió que ja es va debatre en els anys 2001 i 2011: l’harmonització de l’Impost de Societats (IS).

Aquesta harmonització plantejada recentment es basa a establir pels diferents Estats Membres de la UE uns paràmetres i bases comunes a l’hora de calcular la base imposable de l’IS. D’aquesta manera, doncs, no estaríem davant d’un establiment d’un IS comú per tots els Estats de la Unió,sinó que cada Estat establiria el seu conforme a uns paràmetres prefixats per les Institucions Comunitàries.

En un món cada vegada més globalitzat, en el qual les grans empreses tenen “relativament senzill” desplaçar els seus establiments principals d’un Estat a un altre, freqüentment ens trobem amb casos de dumping fiscal i de tributació a Estats que gaudeixen de baixos tipus impositius, com és el cas d’Irlanda, cosa que beneficia determinats estats i en perjudica d’altres.

Aquest últim és el cas de Catalunya, ja que el tipus impositiu de l’IS a l’Estat Espanyol és d’un 25%, una xifra per sobre de la mitjana europea, que és d’un 22,9%.

El Dret Comunitari, en la UE que avui coneixem, té una incidència relativament escassa en matèria de regulació de l’IS. Hem de dir, però, que el 12 de juliol del 2016 va ser aprovada la Directiva (UE) 2016/1164 del Consell, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior. Amb aquesta Directiva, el que es pretén és tenir en compte 5 grans àrees que poden ser origen d’aquestes pràctiques abusives.

La proposta d’acord que la CE va plantejar a finals de 2016 per tal d’harmonitzar l’IS és difícil d’adoptar: cal el consentiment unànime de tots els Estats Membres de la UE. La CE, però, tenint en compte la situació actual, és ambiciosa, donat que està més convençuda que les oportunitats d’èxit són majors que en els anys anteriors.

Per tal de poder convèncer més Estats del pla la CE ha dividit la proposta en dues fases: una primera, de la qual es preveu l’entrada en vigor l’any 2020, consisteix en la creació d’uns criteris comuns per tots els Estats a l’hora de calcular la base imposable de l’IS, i una segona, que entraria en vigor a partir del 2022, en la qual les empreses amb ingressos anuals superiors a 750 milions d’euros haurien de consolidar els seus resultats en una sola societat.