María Julieta Oleso és antropòloga socio-cultural i membre de Podem Vila-seca
En línies generals, hi ha una tendència general a relacionar directament les infraestructures, a les megaconstruccions amb la idea de “progrés”, de “modernitat”. Hauríem de preguntar-nos per què tenim aquella representació de PROGRÉS associada a les edificacions i no a qüestions com el nivell de vida dels ciutadans, la qualitat de l’educació, de la sanitat, les condicions laborals, etc.
Considero que aquesta representació no és fruit de la casualitat. Deu ser que aquesta forma d’entendre el “progrés” es troba, en certa mesura, orientada i/o manipulada des de els sectors dominants de la nostra societat perquè li resulta funcional? El cert és que els hi va com anell al dit als nostres polítics, als constructors, als banquers, els quals aporten a la societat en el seu conjunt el “progrés” convertint-nos així, en una societat “moderna”. Així és com es van construir aeroports (molts d’ells, avui dia abandonats), kilòmetres d’AVE, autopistes, etc. Saben perfectament que al tractar-se d’obres imponents i modernes, comptaran amb “l’admiració” i el consentiment ciutadà. Podríem pensar que en realitat estan portant a terme, a més a més (i darrere) d’aquestes construccions, negocis opulents al risc i al compte nostre, ja que si no els hi surt rentable l’emprenedoria ens ho fan pagar. Un exemple clar d’això va ser l’estafa a la ciutadania anomenada “ Rescata la Banca”, justificada a través d’un altre engany, que nosaltres hem estat els culpables perquè hem viscut “per damunt de les nostres possibilitats”, per la qual cosa hem de pagar aquestes pèrdues (tot i que mai han compartit amb nosaltres els seus grans guanys), empobrint-nos, patint retallades en sanitat, en educació, precaritzant les nostres condicions laborals, retallant els nostres drets i els de les futures generacions.
A nivell local es pot dir que Vila-seca ha “progressat” notablement, amb projectes com “Vila-seca, sigues coqueta”, s’han millorat les seves façanes, té un pont peatonal imponent, un centre de salut superbi amb el seu parking (permanentment buit), centres moderns d’educació infantil, etc. Tot això sona molt bé, però si rasquem una mica veiem que, per exemple, als centres d’educació infantil de primer cicle es va cedir l’organització i gestió a empreses privades i el cost de cada família està entre 155 i 175 euros al mes per infant, és alt si comparem el preu amb altres centres de localitats properes. Tot això afegit a les retallades en ajuts i beques fa molt complicat que una família treballadora de Vila-seca pugui enviar a un centre d’educació infantil als seus fills. Pel que fa al “progrés” a la sanitat, hem de recordar que a la mega construcció del centre de salut estan imputats per delictes de Prevaricació, Falsedat Documental, Malversació de Cabals Públics, d’Omissió del Deure de Perseguir Delictes i de Blanqueig de Capitals a l’Alcalde i diversos regidors de CIU. Aquest negoci funciona així i no hem d’oblidar que des de que ens governa CIU el nivell de vida, la qualitat de l’educació, les condicions laborals han empitjorat notablement. Fa 30 anys Vila-seca tenia un PIB 10% per sobre del de la regió i avui es troba un 10% per sota, a més els pitjors índex educatius de la comarca, la província i la comunitat, el mateix passa amb els índexs de precarietat laboral, sumat a que compta, amb una taxa d’atur, per norma general, més alta.
Potser que a través del a construcció d’infraestructures vistoses ens apropin a un concepte de modernitat i de progrés concorde als seus interessos i no a les nostres necessitats? Es tracta, llavors, d’una “modernització” pensada per a beneficiar a la comunitat o es tracta més aviat d’una maniobra que amaga interessos particulars i negocis opulents? El pont preciós, afegit a les caríssimes escoles bressol, el moderníssim centre de salut i tota la infraestructura… És realment el què necessitem?
Hem preguntat a personal sanitari i a pacients si ha millorat l’atenció i qualitat del servei amb la construcció d’aquest Mega centre a Vila-seca. Les respostes coincideixen en que no. Un dels metges va afirmar que s’ha precaritzat massa la situació laboral, que les retallades i la falta de personal és evident i la seva repercussió en l’atenció també. Com exemple va dir que si un treballador sanitari es troba convalescent o de vacances, no és reemplaçat, per la qual cosa tot el personal es veu sobrecarregat, afegeix que un metge en aquesta situació ha de realitzar, a més de la seva feina, tasques d’infermeria i, en ocasions també de neteja. Pel que fa a si van disminuir les llistes d’espera, la resposta va ser un rotun “NO!”, i han dit coses realmente preocupants: una pacient amb glaucoma ens relata que necessita fer-se els controls cada 6 mesos per evitar la pèrdua de la visió i porta més d’un any esperant que li donin cita.
Un altre informant ens diu que s’ha de fer de forma anual una revisió cardíaca, per la qual cosa va demanar cita a l’abril del 2014 i li van donar torn pel febrer del 2015. Quan els vam preguntar si havia millorat l’atenció a les urgències, la resposta va ser negativa, i ens van dir que abans hi havia tres metges de guàrdia i que ara només n’hi ha un. Tampoc hi ha urgències pediàtriques. Els pacients afirmen que van treure alguns estudis com la campimetria, una prova ocular que es feia a Vila-seca però que ara es realitza a Tarragona. També ens van dir, de forma reiterada, que les màquines que hi ha per poder confirmar les cites funcionen bastant malament i en moltes ocasions, han de fer cues interminables davant del mostrador, on el personal es torna insuficient, amb la qual cosa podem deduir que porten un tipus de “progrés” almenys discutible, ja que substituieixen mà d’obra aumentant i/o no resolent el problema de l’atur, a més a més de saturar les cues. Sigui competència de qui sigui, la comunitat també està governada per CiU, qui va portar a terme fortes retallades en educació i en sanitat, qui va tancar quiròfans, qui no posa els metges especialistes que necessitem al nostre mega centre de salut.
Així aquest tipus de “progrés” revesteix una gravetat inaudita, perquè si la infraestructura existeix, està construïda i no es fa servir per millorar la nostra qualitat de vida, considero que és quelcom simplement injustificable i contrari a qualsevol idea de “Progrés”.
María Julieta Oleso és antropòloga socio-cultural i membre de Podem Vila-seca
Equip de redacció
