Mar Joanpere, membre de la Xarxa solidària de víctimes de violència de gènere a la universitat

L’any 2014 cursant els estudis de màster a la Universitat de Barcelona, un alumne del mateix, va començar-nos a assetjar a diverses alumnes. Mentre la institució ens donava l’esquena i ens negava l’ajuda, així com persones de l’entorn, professorat i alumnat (indiferentment del sexe), només dos professors del màster varen atrevir-se a ajudar-nos solidàriament i de forma altruista des del primer moment.  Mentre representants de les comissions d’igualtat de la facultat ens titllaven d’exagerades, i algunes professores, amb un marcat discurs progressista a les classes, ens posaven cada vegada més traves, el professor i la professora no van dubtar ni un segon en mostrar-nos el seu suport incondicional.

Sense aquells suports, molt probablement mai hauríem denunciat el cas i mai l’hauríem guanyat, aconseguint la primera victòria entre iguals a la universitat per un cas d’assetjament sexual. Nosaltres vàrem suportar les humiliacions, revictimitzacions i silencis de molts professors i professores i de la gran majoria de l’alumnat, però aquell professor i aquella professora que s’havien posicionat amb nosaltres, pel senzill fet de fer-ho, es van haver d’enfrontar a crítiques, desprestigi, atacs cap a ells, cap al centre de recerca al qual formaven part i el menyspreu de molts i moltes. El què es coneix com a violència de segon ordre.

L’any 2016 amb les veus de representants polítics, mitjans de comunicació, entitats ciutadanes i un públic molt valent i divers, es desenvolupaven les primeres jornades al món sobre assetjament sexual de segon ordre, amb l’objectiu de posar nom i aprofundir en les causes i conseqüències dels atacs a les persones que protegeixen. Atacs que es realitzen per part del lobby dels agressors per trencar els suports a les víctimes i aconseguir així que quedin aïllades i per tant silenciades.

Les llavors sembrades pel treball científic i la valentia de les persones que, trencant el silenci, des de sempre han protegit a les víctimes, han germinat per primera vegada a la història al Parlament de Catalunya. El passat 17 de desembre de 2020 va aprovar unànimement la modificació de la Llei 5/2015 incloent la Violència de segon ordre a l’articulat. És així com el Parlament de Catalunya, escoltant a les víctimes de violència masclista i amb la ferma voluntat de protegir a qui protegeix, ha fet un pas pioner a tot el món que ha generat una gran mobilització. La comunitat científica s’ha mobilitzat per incloure la violència de segon ordre en els seus estatuts i codis ètics, així com per agafar el referent i poder instar a altres institucions nacionals i internacionals a seguir els mateixos passos. Recentment l’agència SINC publica un article sobre els avenços històrics de la lluita contra l’assetjament o la violència de segon ordre. A Catalunya, les institucions han parlat de forma clara i valenta, ara és hora que la ciutadania des de tots els nostres àmbits d’actuació els prenguem la paraula i l’omplim de contingut i actitud, protegint sempre aquells qui protegeixen, amb la convicció que, com va dir Ruth Milkman a les primeres jornades, si no ets part de la solució, ets part del problema.