L’any 2014 cursant els estudis de màster a la Universitat de Barcelona, un alumne del mateix, va començar-nos a assetjar a diverses alumnes. Mentre la institució ens donava l’esquena i ens negava l’ajuda, així com persones de l’entorn, professorat i alumnat (indiferentment del sexe), només dos professors del màster varen atrevir-se a ajudar-nos solidàriament i de forma altruista des del primer moment. Mentre representants de les comissions d’igualtat de la facultat ens titllaven d’exagerades, i algunes professores, amb un marcat discurs progressista a les classes, ens posaven cada vegada més traves, el professor i la professora no van dubtar ni un segon en mostrar-nos el seu suport incondicional.
Sense aquells suports, molt probablement mai hauríem denunciat el cas i mai l’hauríem guanyat, aconseguint la primera victòria entre iguals a la universitat per un cas d’assetjament sexual. Nosaltres vàrem suportar les humiliacions, revictimitzacions i silencis de molts professors i professores i de la gran majoria de l’alumnat, però aquell professor i aquella professora que s’havien posicionat amb nosaltres, pel senzill fet de fer-ho, es van haver d’enfrontar a crítiques, desprestigi, atacs cap a ells, cap al centre de recerca al qual formaven part i el menyspreu de molts i moltes. El què es coneix com a violència de segon ordre.
L’any 2016 amb les veus de representants polítics, mitjans de comunicació, entitats ciutadanes i un públic molt valent i divers, es desenvolupaven les primeres jornades al món sobre assetjament sexual de segon ordre, amb l’objectiu de posar nom i aprofundir en les causes i conseqüències dels atacs a les persones que protegeixen. Atacs que es realitzen per part del lobby dels agressors per trencar els suports a les víctimes i aconseguir així que quedin aïllades i per tant silenciades.
Les llavors sembrades pel treball científic i la valentia de les persones que, trencant el silenci, des de sempre han protegit a les víctimes, han germinat per primera vegada a la història al Parlament de Catalunya. El passat 17 de desembre de 2020 va aprovar unànimement la modificació de la Llei 5/2015 incloent la Violència de segon ordre a l’articulat. És així com el Parlament de Catalunya, escoltant a les víctimes de violència masclista i amb la ferma voluntat de protegir a qui protegeix, ha fet un pas pioner a tot el món que ha generat una gran mobilització. La comunitat científica s’ha mobilitzat per incloure la violència de segon ordre en els seus estatuts i codis ètics, així com per agafar el referent i poder instar a altres institucions nacionals i internacionals a seguir els mateixos passos. Recentment l’agència SINC publica un article sobre els avenços històrics de la lluita contra l’assetjament o la violència de segon ordre. A Catalunya, les institucions han parlat de forma clara i valenta, ara és hora que la ciutadania des de tots els nostres àmbits d’actuació els prenguem la paraula i l’omplim de contingut i actitud, protegint sempre aquells qui protegeixen, amb la convicció que, com va dir Ruth Milkman a les primeres jornades, si no ets part de la solució, ets part del problema.
Per dir obvietats no cal aquests discurs. Es pot fer activisme amb silenci, tú ho saps molt bé, ho has viscut. No se si m’explico ja que quí no hi es no pot donar-me la raó.