.

Manolo Martínez es pedrà segur el desplaçament a Tenerife i espera sanció. Foto: Nàstic

Manolo Martínez es pedrà segur el desplaçament a Tenerife i espera sanció. Foto: Nàstic

Manolo Martínez va tenir el dubtós honor de ser el primer jugador expulsat en el retorn del Nàstic a Segona A. Una acció al mig del camp em que Manolo Va tombar César Diaz en una topada quan la pilota no estava a la zona on es trobava el migcentre grana, va ser la causant de l’expulsió.
Va ser l’àrbitre assistent el que va veure l’agressió de Manolo al jugador de l’Albacete i Eiriz Mata, àrbitre del partit, no va dubtar en expulsar al jugador de Bigastro.
Manolo ha parlat en les últimes hores a Ràdio el Dia de Tenerife on ha reconegut obertament què “l’expulsió va der justa i merescuda. Em sap greu haver deixat a l’equip en inferioritat en un moment important i en el primer partit de lliga. Vaig acabar l’encontre amb mal regust de boca tot i que vaig celebrar l’empat final”.
Manolo Martínez no podrà jugar aquest pròxim diumenge a Tenerife ja que ha estat sancionat amb un aprtit per l’acció que li va costar l’expulsió.
El migcentre alacantí va jugar a Tenerife on bona part de l’afició guarda encara bon record seu “l’afició del Nàstic em recorda a la del Tenerife s’enganxen a l’equip aviat, són dos llocs on es respira futbol” ha dit Manolo.
Manolo ha parlat també del seu passat en la mateixa entrevista a Radio el Dia “Em Donaven per mort després de la greu lesió de genoll però sóc perseverant i mai em rendeixo. Em segueixo cuidant, estimo el futbol i m’ho prenc amb respecte i professionalitat”.
Del Nàstic Manolo ha destacat que és un equip semblant al canari “som un equip semblant al Tenerife. Hi ha molta gent nova, però amb projecció. Raúl Agné i Vicente Moreno tenen formes semblants de veure el futbol. Som equips competitius, amb gent amb velocitat i verticalitat dalt i un fort bloc defensiu bloc. Sí que crec que ens assemblem ”
Val a dir que Manolo Martínez va viure a Tenerife un ascens a primera divisió i com ha dit ell mateix va ser un moment que “encara tothom em recorda”