Manel Montaño, director general d’Afepasa. Foto: Tarragona21
Tarragona21 celebra enguany deu anys de vida i per això proposem no pas resumir com ens ha canviat el món en aquesta dècada d’innovacions accelerades, sinó com canviarà la propera dècada, especialment en un territori tant innovador com és el nostre. Sostenibilitat, economia circular, digitalització i accés de la dona a càrrecs diretrius són els canvis profunds que s’estan implantant i així continuaran, esperonats per les institucions i la Unió Europea. Analitzem des d’Afepasa els canvis en el sector del sofre.
La històrica Azufrera y Fertilizantes Pallarès, SA, (Afepasa), amb 126 anys d’història, es convertirà en dos anys en líder mundial de la producció de sofre per a agricultura en el context del desenvolupament del pla d’inversions que el durà a invertir vuit milions d’euros en l’actual quinquenni. Afepasa té, però, un altre repte, i és que el govern espanyol defensi un sector com ho ha acabat fent la Unió Europea, que ha reconegut el sofre com a quart macronutrient, un producte ecològic molt adient per la lluita contra les plagues i per cuidar els sòls. El director general d’Afepasa, Manel Montaño, ha concedit una entrevista a Tarragona21
La nova reglamentació europea qualifica com a macronutrient el sofre. Què pot suposar això?
El reglament ha sortit ara a la llum com a nova directiva de fertilitzants, on han situat el sofre com a macronutrient. Era el més lògic, a Amèrica i a Àsia ja era així, però a Europa no, per falta de coneixement de la indústria del sofre, per pressions mediàtiques es va deixar de banda. Així, es va usar l’àcid sulfúric i els seus derivats com a substitut ‘low’, com a fertilitzant.
La imatge del sofre ha estat durant temps negativa per al medi ambient. Què passava?
Hi ha dos aspectes, un d’ells és la demagògia, que diu que el sofre ve del petroli, quan no és així. El sofre és un element natural de la taula periòdica, l’element número setze, com l’or o la plata, és absoluament natural. Ningú no fabrica sofre perquè el tenim a la natura.
Què és el que passa? Fa molts anys a les mines s’extreia el mineral que interessava, i el sofre té la particularitat d’estar sovint unit als minerals. Agafaves carbó i llençaves el sofre. Al llarg dels anys, les mines de carbó i d’altres van tancar i aquest sofre no l’extreia ningú. I va aparèixer el petroli, que no és més que un mineral vegetal. Quan extreus petroli o gas natural, el sofre hi està enganxat. A la refineria, fan bullir el petroli i hi ha un residu que els sobra, que és el residu del sofre.
Fa molts anys es llançava en llocs que no tocava, en rius o mars. Amb les reglamentacions mediambientals van aparèixer companyies que feien tractaments de residus, i una d’elles era el sofre per nosaltres, que el recollíem i el tractàvem per retornar-lo net, sense processos químics, a la natura, en pols, granulat o líquid. A Europa es va decidir treballar amb àcid sulfúric, que és més còmode que fer-ho amb sofre. Però l’àcid sulfúric crema el terra, el sofre no. Per això els sòls espanyols són molt alcalins, per un abús massiu de nutrients que són sulfats, quan l’aplicació d’un sofre elemental no hagués provocat tots aquests problemes.
‘Si uses més sofre, redueixes molt altres productes químics’. Foto: Tarragona21
La conseqüència és negativa per al medi ambient
Els sòls europeus des de fa dues dècades estan baixant els seus nivells de sofre, el terra és molt pobra en sofre i comencen a haver-hi problemes amb molt conreus que no estan treient els rendiments que haurien de treure.
És el sofre un element de futur i així ho veu la Unió Europea?
Així és. La UE ha dit que hi ha tres nutrients per a les plantes, fòsfor, potasi i nitrògen, i per primer cop ha situat un segon nivell, que són el sofre, el magnesi i el calci, tres elements molt bons si els poses bé, no com a àcid sulfúric. El sofre és cent per cent natural. Cal que el pagès sàpiga diferenciar entre un sulfat, àcid sulfúric i sofre. Com a fungicida, el sofre s’usa des de l’època dels fenicis per repel.lir aranyes i fongs.
El gran maldecap són les multinacionals.
Per què?
Perquè el sofre és barat, incòmode de treballar, costa de manipular perquè té tractaments de seguretat complicats -el sofre explota- i dóna molt poc marge econòmic i per cada unitat de sofre t’estalvies molts productes químics, i això no agrada. Si uses més sofre, redueixes molt altres productes químics, però s’escampa sovint per les xarxes socials informacions que no són correctes, parlant de ‘núvols tòxics’ de sofre que no ho són. Les vinyes tindran molts problemes, però fongs no en tenen. És el producte fitosanitari més antic que hi ha al món. Entre les seves virtuts, redueix el PH dels sòls i és insoluble amb l’aigua: si la planta no el vol, es queda al sòl. En ser-ho permet que molts fertilitzants no es perdin perquè els té capturats. És sostenible a curt i llarg termini.
La gent barreja conceptes quan parla de sofre?
Sí. No és el mateix les emissions de diòxid de sofre dels cotxes que el sofre a seques.
Teniu suport del Govern central en aquesta batalla per aclarir què és el sofre? I mediàtic?
No. Tot el contrari. Tinc més pressió del Govern central i de la Generalitat. Si parles amb personal tècnic, es posen les mans al cap quan es parla malament del sofre, però quan vas als polítics, es barreja tot.
Hi ha pressió de les multinacionals?
Sí, de productes de síntesi, per exemple.
No hi ha suport de grups ecologistes?
No, perquè l’assimilen al petroli. És un cercle viciós. Cal produir molt per treure benefici i quan això passa, aleshores tens canals de comunicació. Si no tens diners, no comuniques. Jo he estat amb ecologistes que m’han reconegut que tenim raó. El gurú dels vins biodinàmics de França es va sorprendre del que fa la demagògia. Nosaltres treballem amb tots els països que tenen vinya.
El sofre és el setzè element de la taula periòdica. És essencial, si el retiressis de l’agricultura, aquesta cauria. El dia que es retiri el sofre com a producte fitosanitari desapareixerà l’agricultura ecològica. És un producte reconegut per la Federació Espanyola del Vi i per l’europea. No hi ha alternativa. L’única alternativa és caríssima i no serveix per a tot. No té sentit que França, Itàlia i Grècia, grans productors de vi, afavoreixin el sofre, i a Espanya, segon major productor de vi del món, el Ministeri d’Agricultura no li dóna suport. És una actitud quixotesca.
El sofre és l’additiu natural que usen totes les companyies del món per a mantenir els aliments envasats. Tota botella de Coca Cola o de Fanta en porta, a partir d’un mosto, que necessita sofre o es descomposaria i seria fermentat. Totes les llaunes de conserva en porten. No és cancerígen i està present arreu.
Hi ha un expert, Singh y Schwan (2011), que afirma que per cada quilo de deficiència de sofre, les plantes deixaran d’assimilar quinze unitats de nitrògen. Si no poses sofre, hauràs de posar quinze vegades més nitrògen. En nivells molt alts, el nitrògen pot aribar a cremar i és perjudicial. Doncs aplica sofre, que no crema el sòl i és natural.
Redacció
Equip de redacció
