Els candidats acompanyants dels representants de la Ser, URV i Diari de Tarragona.
Les trinxeres no s’han mogut ni un mil·límetre en el segon debat entre caps de llista a les eleccions del 21-D dut a terme aquest dilluns. Organitzat per la cadena Ser i Diari de Tarragona a la Sala de Graus de la URV, els candidats han begut d’arguments anteriors i han obviat recriminacions entre membres del mateix bloc, encara que des de Ciutadans s’ha recordat en més d’una ocasió el seu pes decisiu per canviar les polítiques del PP… a Madrid. Una manera d’ocupar posicions dins del mateix espai electoral.
Les dues hores de durada i quatre blocs que estructuraven la cita permetien en aquest cas perfilar més el camp de batalla en l’acció de l’executiu, tant el del català com l’espanyol, per satisfacció del republicà Òscar Peris (que pot fer valer així la seva condició d’ex delegat del govern al Camp de Tarragona) i de Lorena Roldán, de Ciutadans. Sent la número dos, la tarragonina ha substituït Matías Alonso “per problemes de salut” d’aquest darrer, segons ha assenyalat el conductor del debat, el periodista Marc Cambra.
Peris i Roldán se sentien còmodes portant el pes d’un cara a cara que els ajudava a perfilar-se com vot útil dels seus bàndols respectius. Eusebi Campdepadrós (JxCat) es confirmava com un candidat sòlid capaç de donar la sorpresa, la socialista Rosa Maria Ibarra continuava intentant portar el debat al terreny de les dades i no al de la filosofia, Alejandro Fernández jugava les poques cartes que li deixa a les mans Ciutadans (“cal construir una alternativa al separatisme” posant com exemple l”alternança terapèutica” aconseguida al País Basc entre populars i socialistes) i el cupaire Xavi Milian i la podemita Yolanda López feien un solitari a l’extraradi.
El debat s’ha encetat amb la negativa de Fernández (“no está el horno para bollos”) de fer-se una fotografia conjunta entre tots els candidats donant-se les mans. I amb les mans lliures, Roldán ha centrat les “prioritats del separatisme” en “desviar diners de Serveis Socials per a fer la consulta” independentista i “no fer polítiques actives d’ocupació tot i tenir-ne competències, perquè la senyora Bassa estava més preocupada en saltar-se la llei”. Alhora s’ha posat el mèrit d’haver “impulsat el Corredor del Mediterrani” incorporant-lo a l’acord d’investidura de Mariano Rajoy perquè “ni PP ni el PSC hi han apostat”, així com d’afegir entre els condicionants al seu suport al Congrés la “llei de Transició energètica” per quan sorgeixi el debat sobre el tancament de les nuclears. Roldán feia seva l’agenda del govern estatal desplaçant subtilment al líder popular del debat sobre qui pot ser més decisiu.
La número dos de la formació taronja ha volgut pujar l’aposta responsabilitzant a la Generalitat de no complir amb la llei de dependència ni prioritzar la despesa en polítiques socials: “Cal una auditoria -afirmava com a origen d’aquesta manca de fons- de la gestió de la despesa pública per saber quants diners han anat a parar als xiringuitos polítics al voltant de l’independentisme per col·locar als seus amiguets”. Peris aprofitava per tensar el debat i considerava “aberrants” els arguments de Roldán perquè “la llei estipulava que la llei fos finançada a parts iguals pels dos governs. I actualment la Generalitat està fent front pràcticament a tot el cost. Si el govern espanyol no compleix amb la seva part, fer miracles és complicat”.
El debat, presentat pel periodista de la SER Marc Cambra, ha estat dividit en quatre blocs de diverses temàtiques. Tant el director del Diari, Josep Cruset, com membres de l’equip acadèmic de la URV han intervengut preguntant als candidats diverses qüestions destinades a guanyar concreció en els seus arguments. No ha estat fàcil.
El vallenc havia de fer front las recordatoris incessants per part del bloc unionista de la fugida de gairebé 3.000 empreses de Catalunya i de “fins a 40 autònoms al dia”, segons Roldán. “No ajuda tancar les oficines de representació exterior de la Generalitat destinades a facilitar els contactes empresarials, encara que sí que se les permeti a Andalusia, ni el reial decret ad hoc per permetre que se’n vagin”, deixava anar. “Tan malament -continuava- no ho haurem fet si quan vam entrar (al govern) hi havia 650.000 aturats i ara n’hi ha 420.000”, “si hem liderat la inversió estrangera” posant com a exemple el CRT i “les empreses catalanes han exportat com mai”.
El republicà rescatava el “dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals amb l’Estat” com justificant per les mancances d’acció de govern així com a “la imposició del 155” que posa en dubte obres com la pervivència de projectes com el nou Hospital Joan XXIII o la signatura del conveni per donar solució a l’Hospital Sant Joan de Reus. Li feia costat Campdepadrós, que considerava a més que tot el mapa d’infraestructures està “dissenyat per ofegar Catalunya i especialment el sud: l’A-7 està tallada, l’A-27 està tallada i el Corredor del Mediterrani no arriba”. “Visca la seguretat jurídica que donen els decrets que permeten la fugida d’empreses”, ironitzava: “L’economia necessita estabilitat, és cert. Però estava en creixent constant durant el procés. La inestabilitat s’inicia a cops de porra”, afegia.
Campdepadrós: “La meva dona és de Còrdova i se sent espanyola”
El cap de llista de JxCat ja havia aconseguit per llavors capgirar com un mitjó el recurs a la “fractura social entre famílies i amics causada pel separatisme” en boca de Roldán explicant-li que “la meva dona és de Còrdova i se sent espanyola”. I, ja de pas, havia deixat caure una mina dins de les aigües constitucionalistes: “Encara és hora que trobin partides destinades a pagar el referèndum, un referèndum que va pagar una ciutadania que fins i tot paga les fiances”.
Fernández, que refrescava la memòria de la nova política (“fa un any i escaig el PP va ser la segona força a Tarragona ciutat”) incidia en els “zero euros gastats per la Generalitat amb les carreteres que comencen per C, que són les seves”. El popular titllava “d’hipocresia” els laments pels peatges “quan el govern de Catalunya manté els de la C-32, la més cara d’Europa” i remarcant el fet històric que “quan els dirigents nacionalistes van tenir la clau a Madrid només demanaven ampliar les concessions de les autopistes”.
Per la seva banda, la representant socialista reiterava les dades sobre manca d’inversions del govern de la Generalitat respecte al tripartit a les comarques de Tarragona, acusava Junts pel Sí de “mala gestió” durant aquests darrers dos anys i aportava com a solucions “per als 52.000 aturats de les nostres comarques aquest novembre desencallar projectes estratègics com el CRT i el Logis Penedès”. De fet, Ibarra treia pit pel fet de ser “els únics amb un programa territorial i propostes concretes”.
Finalment, el cupaire Xavi Milian (que ha iniciat la seva presentació amb un recordatori “a la gent de Lleida que està rebent cops de porra en aquest moment” pel conflicte de les peces de Sixena) advertia de nou contra el retorn a l’autonomisme i fixava el futur “en el desenvolupament de la República per canviar un model que perpetua el pujolisme i les màfies hereves del franquisme”. I Yolanda López, de Catalunya en Comú-Podem, li retreia a Roldán l’oblit de “portar al seu programa electoral el contracte únic, que és el que volen les ETTs”, reiterava el seu rebuig a Hard-Rock i es posicionava com punt de sortida a dos blocs que només es parlen entre ells si hi ha un debat de per mig.
Els posicionaments sobre el procés i el model d’Estat
El debat ha tingut temps per parlar del de sempre. El republicà Peris deixava clar que aquest 21-D “ens ho juguem tot” de cara a recuperar “el govern legítim però també la democràcia”. I ho feia recordant que hi ha gent a la presó per complir el programa electoral del 27-S que no va ser il·legalitzat per ningú.” Campdepadrós per la seva banda feia nota la seva condició de jurista i carregava contra el govern espanyol per haver, precisament, incomplert les lleis. “Ha incomplert els tractats internacionals” vinculats a la Constitució a través dels articles 10 i 96 i “ha fet una aplicació del 155 completament il·legal destituint un executiu sorgit del vot popular”. El cupaire Milian desitjava aconseguir una majoria suficient com per “continuar la tasca que el cop d’estat ha estroncat i poder desplegar les lleis de la dignitat anul·lades pel TC. I per fer-ho efectiu cal la proclamació de la República”.
En l’altre costat, Roldán (que veu possible una reforma “federal” de la Constitució a condició que no sigui per “acontentar als nacionalistes sinó per millorar les condicions de vida de la gent”) veu la cita amb les urnes com “l’oportunitat històrica d’acabar amb aquest malson del procés”, reclamant als independentistes que “no menteixin perquè això del referèndum no sortia en lloc del seu programa”. El popular Fernández era càustic: “Ni tot el planeta terra és anticatalà ni tothom és fatxa en aquest món”, afirmava defensant de manera “entusiasta aquests darrers 39 anys. No ha estat un balneari, però si analitzem la història d’Espanya és un període exitós”, exclamava abans d’obrir la porta a una reforma de la Constitució però “amb els mateixos consensos que el 1978”.
La socialista Ibarra parlava per la seva banda de l’acord “escrit” entre el PSC i el PSOE de fomentar una reforma federal de la Constitució, i per la qual ja han fet el pas de constituir la comissió al Congrés destinada a estudiar un nou model territorial. Ho feia deixant clar que”la legalitat s’ha de complir”, que cal passar pàgina“ i que Catalunya “no compleix les característiques del dret internacional per accedir al dret d’autodeterminació”. “No som una colònia”, precisava Fernández mentre demanava als independentistes que “no continuïn fora de la realitat: cap democràcia reconeix la unilateralitat i totes recolzen Espanya com una gran Democràcia europea”.
Finalment, la podemita López reclamava “una revisió a fons del model territorial” de forma que “Catalunya si pugui sentir còmode”. I en aquest sentit incidia en la proposta “del referèndum pactat. En això no ens hem mogut ni un centímetre, a diferència del PSC”, etzibava.
J.S.
Equip de redacció
