.

“La meva relació amb el Lliure s’ha acabat, i els meus compromisos artístics amb ell, també”, assegura el director teatral a ‘La Vanguardia’. Foto: ACN

Lluís Pasqual ha trencat el seu silenci just després de la seva sobtada dimissió al capdavant del Teatre Lliure, influïda per un estiu convuls amb acusacions de “tracte vexatori” d’una jove actriu, un manifest contrari d’un col·lectiu anomenat Dones i Cultura però també nombroses mostres de suport del món del teatre i de les arts. “M’he pres un mes i mig per pensar sobre això, per veure-ho amb distància i prendre la decisió que li convingui més al teatre i a mi. Aquesta decisió és que presento la meva dimissió”, ha detallat Pasqual en una entrevista a ‘La Vanguardia’.

“A les xarxes socials s’ha decidit que he de ser substituït amb urgència, i que qui em substitueixi ha de ser dona i jove. Em sembla impensable que les bases per triar el responsable d’un teatre públic de la mida del Lliure siguin l’edat i el sexe. Ara sembla que és així”, ha lamentat el director teatral, que dona per finalitzada la seva relació amb el Lliure. “S’ha acabat, i els meus compromisos artístics amb ell, també”, ha puntualitzat Pasqual.

La denúncia: “No va passar res extraordinari”

“La realitat és que hi ha una divisió d’opinions a l’equip humà del teatre. I no puc ni ser jove ni ser dona ni treballar amb un equip que no estigui plenament compromès amb mi en un projecte”, ha reconegut el director teatral. “No sé treballar sense aquesta complicitat, encara que hagi tingut el suport del patronat del teatre. Si soc el motiu d’aquesta confrontació el mínim que puc fer per respecte al teatre i a mi mateix és deixar-ho”, ha precisat Pasqual. Sobre l’acusació de “tracte vexatori” de la jove actriu de –publicitada a través de Facebook-, el dimitit director del Teatre Lliure nega cap incident remarcable. “No va passar res extraordinari que jo pugui recordar, i menys encara d’un assaig de fa quatre anys. Però un missatge de qualsevol, mal gestionat, pot fer molt de mal. Les xarxes socials poden destruir qualsevol reputació”, ha apuntat Pasqual, que també carrega contra el manifest del col·lectiu Dones i Cultura.

“Es podia haver quedat també a les xarxes, però va aconseguir saltar a les pàgines i seccions de cultura de televisions i diaris sense que gairebé cap d’ells no contrastés la informació ni la legitimitat del col·lectiu, que només era un grup de Facebook amb 800 seguidores de les quals la majoria no tenien ni notícia del manifest”, ha comentat el director teatral, que insisteix: “El poder de les xarxes socials és tan indiscutible com altament perillós per la impunitat amb què s’arriba a estendre una calúmnia”.

La renovació: “No l’hauria d’haver anunciat jo”

En paral·lel, Pasqual entona el ‘mea culpa’ per l’anunci confús de la seva renovació per dos anys al capdavant del Lliure. “No ho hauria d’haver anunciat jo. Ho hauria d’haver fet el patronat, explicant que s’havien de canviar els estatuts i que la renovació seria per dos anys i no quatre. Però a la roda de premsa de presentació de la temporada al juny vaig notar que la pregunta estava en l’aire i vaig decidir explicar-ho sobre la marxa. És evident que em vaig equivocar”, ha reconegut el dramaturg en la interviu a ‘La Vanguardia’.

Finalment, Pasqual no nega que el ‘procés’ hagi pogut influir en el seu comiat. “Potser per alguns la posició del Lliure davant el procés no estigui gaire clara, perquè sembla que cal estar, tant sí com no, clarament a favor o en contra, tant del procés com de les qüestions que es plantegen cada dia a la societat”, ha reflexionat en veu alta el director teatral. “Vivim instal·lats en la irracionalitat de la resposta immediata, que acostuma a ser de cintura cap a baix, sense reflexió. Cal passar obligatòriament a prendre partit”, ha criticat Pasqual.

“Així, doncs, no és tan estrany que d’altres puguin veure-hi un interès a eliminar-me per motius ideològics encoberts després d’un suposat maltractament o una suposada correcció política”, ha conclòs el fins ara director del Lliure.

ACN