Lluís Foix: “Estem en l’època dels periodistes soldats”

🔊 Escoltar la notícia

“Avui la tendència és la d’un periodisme de trinxeres. I si treus el cap et disparen els bons, els dolents o els dos a l’hora. Hem arribat a la condició de periodistes soldats”. Aquest és un de tants titulars que va deixar Lluís Foix ahir en la seva presència a Tarragona, durant l’acte de renovació del conveni de col·laboració que Repsol manté amb la Càtedra Internacional URV/Repsol d’Excel·lència en Comunicació.

La seva conferència, ‘El periodisme en temps de canvi’, va esdevenir el repàs a l’evolució d’una manera de fer de la professió afectada tant pels constants canvis tecnològics com pels nous paradigmes que, aprofitant tanta celeritat incontrolada, es colen per la porta del darrera. “Hi ha estudis seriosos que vaticinen que l’any 2022 la meitat de la massa crítica mediàtica estarà formada per mentides falses. I el més perillós d’això és que els discursos es construiran a partir de les fake news”, és a dir “prioritzar la construcció d’un relat per davant de la veritat”, alertava el que va ser director de La Vanguardia i corresponsal a Londres i a Washington quan Tatcher i Reagan guanyaven les seves primeres eleccions sense que llavors ningú s’adonés “que estàvem assistint a l’inici d’una revolució, la conservadora”.

Perquè aquest era un altre dels avisos per a navegants que Foix va voler llençar als alumnes i professors de la Càtedra que omplien la sala. “El periodisme no es mou en situacions estàtiques. Detecta els moviments, no té fotos fixes”. I aquest punt de partida tradicionalment programàtic de la professió es veu ara com ara afectat de manera exponencial “per les successives revolucions tecnològiques” que han tret al periodista “el monopoli de la formació d’opinió. Ara ja no és de ningú”. Aquest vertigen, però, dispara també les alarmes: “Hem de controlar la velocitat dels canvis. No pots anar a 140 quilòmetres per hora per una carretera comarcal perquè corres el perill d’estimbar-te”, deixava anar Foix.

L’antídot proposat era el de respondre al repte “fent més periodisme” perquè “en el futur el distingirà entre els que llegeixen informacions fiables i els que no”. Per aquest motiu cal formar les noves generacions no tant en pitjar botons dels mòbils (si bé s’ha de ser conscient que “els camps de batalla del futur es lliuraran a les xarxes”) sinó “en tenir criteri propi. No ens hem de deixar enlluernar per la immediatesa, per qui ho diu primer, sinó per qui ho diu millor”. Una reflexió que vol esdevenir constant de fórmula matemàtica per aconseguir que el periodisme compleixi amb el que Foix defensa com a màxima: “Subministrar a la societat fets contrastats perquè ella mateixa tregui les seves pròpies conclusions lliurement”. O el que és el mateix, fugir dels adoctrinaments dels “periodistes soldats”.

J.S.