La secretària general d’ERC, Marta Rovira, arribant a la seu del Tribunal Suprem per declarar davant el jutge Pablo Llarena. Foto: Javier Barbancho
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decretat llibertat per a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i li ha imposat una fiança de 60.000 euros.
Ha adoptat aquesta decisió després d’escoltar la seva declaració durant poc més de dues hores, i en resposta a les peticions de la Fiscalia i l’Advocat de l’Estat, que havien demanat llibertat amb fiança per a la número dos d’ERC.
El magistrat ha desestimat la petició de VOX, que havia demanat presó sense fiança adduint que hi ha risc de destrucció de proves i de fuga. El magistrat no ha concretat encara de quants dies disposarà Rovira per fer efectiva la fiança. Previsiblement ho farà aquest dimarts, quan comunicarà formalment la decisió a les parts en una interlocutòria.
El magistrat adopta d’aquesta manera una decisió semblant a la que va acordar respecte als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament, que van quedar lliures amb l’obligació de dipositar en un termini establert una fiança de 25.000 euros.
D’altra banda, el jutge ha deixat en llibertat sense mesures cautelars coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, per a qui ni la Fiscalia, ni l’Advocat de l’Estat ni l’acusació particular de VOX no ha demanat cap tipus de mesura. Pascal ha declarat durant poc més d’una hora al Tribunal Suprem, on –segons fonts jurídiques- ha afirmat que la declaració d’independència del 27-O tenia un caràcter “polític” però no efectiu.
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha arribat al Tribunal Suprem aquest dilluns al voltant de dos quarts de nou del matí per declarar davant del magistrat instructor Pablo Llarena per haver participat en les reunions de la cúpula independentista i investigades pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
Posteriorment, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha arribat a les 10.45 hores al Tribunal Suprem, per declarar davant del magistratsobre la seva participació en les reunions de la cúpula independentista que haurien traçat el full de ruta sobiranista i cap al referèndum de l’1-O. Pascal ha estat acompanyada pel portaveu de JxCAT, Eduard Pujol, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Jordi Xuclà, el senador Josep Lluís Cleries, els diputats Ferran Bel i Carles Campuzano, i pràcticament tota l’executiva, entre altres representants.
Marta Pascal, anant a declarar al Suprem. Foto: Javier Barbancho
L’estat del procés torna a passar aquesta setmana pel Tribunal Suprem, amb les declaracions de cinc investigats més. Marta Rovira i Marta Pascal obriran la ronda aquest matí. El jutge Pablo Llarena ha citat les dirigents d’Esquerra Republicana i del PDECat per la causa de rebel·lió i sedició. La Vanguardia dona per fet que, aquesta setmana, el magistrat no enviarà ningú a la presó: ni Rovira ni Pascal aquest dilluns, ni Artur Mas ni Neus Lloveras dimarts.
Ho ha fet acompanyada d’una nombrosa representació del seu partit. A les 11 del matí està citada la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. Aquest dimarts estan citats l’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Neus Llovera.
El jutge els va imputar perquè els seus càrrecs sortien com a membres de l’anomenat ‘comitè estratègic’ per aconseguir la independència, organisme que apareix al document ‘EnfoCATs’ intervingut a l’exsecretari general de la Vicepresidència Josep Maria Jové el 20 de setembre.
Dimecres està citada Anna Gabriel, a qui es va endarrerir la declaració prevista aquesta setmana passada. No obstant això, encara hi ha dubtes sobre si compareixerà o no, després que aquest dissabte s’hagi confirmat que l’exdiputada i militant de la CUP s’ha desplaçat a Ginebra per preparar l’estratègia de defensa i contribuir a donar “dimensió internacional” a la causa general.
No serà fins dimarts que s’informarà sobre la seva decisió i fonts de la formació apunten a l’ACN que en aquests moments totes les opcions estan obertes. Aquest dimecres passat sí que va declarar la seva companya de partit Mireia Boya, que va defensar l’actuació de les forces independentistes i no va renunciar als seus postulats.
Llarena va demanar el passat 11 de desembre a la Guàrdia Civil –en condició de policia judicial- nombrosa informació per començar a instruir. Entre els informes sol·licitats, volia informació individualitzada dels membres de l’anomenat ‘comitè estratègic per a la independència’ (inclòs al document ‘EnfoCATs’) i quin paper havien jugat en la consecució de la declaració d’independència.
Aquest informe policial (que ocupa més de 500 pàgines) es va entregar al jutge el passat 15 de desembre. Els noms dels nous investigats apareixen com a membres d’aquest comitè estratègic. Segons la Guàrdia Civil, “tots van ser copartícips de dissenyar l’estratègia que havia de conduir a la independència, van dissenyar, orientar, dirigir i controlar la implementació dels seus plans per la creació d’un estat sobirà, i van mobilitzar els recursos humans i materials necessaris”.
En la seva resolució, Llarena indicava que tots ells van “idear i conjuminar el procés de ruptura que s’investiga” i considera que van tenir un paper “destacat i principal”. Apunta que han donat “suport polític a l’actuació parlamentària” per portar a terme la declaració d’independència”. El jutge basa les imputacions en l’EnfoCATs però també en les anotacions trobades a l’agenda personal de Josep Maria Jové, perquè considera que tots els investigats van participar en reunions que es recullen en les seves anotacions.
El magistrat Llarena considera que els fets que s’investiguen s’han pogut portar a terme “sota la direcció i coordinació” d’un conjunt de persones entre els quals es trobarien els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes del darrer Parlament, així com els presidents i secretaris generals dels partits independentistes i la presidenta de l’AMI.
Llarena afegeix que els nous investigats sembla que haurien tingut una “participació principal i destacada” en el procés independentista, “donant-li suport polític que necessitava l’actuació parlamentària i l’actuació d’execució que van portar a terme el procés”. Novament, basa aquestes afirmacions en l’atestat de la Guàrdia Civil, entregat al Suprem quatre dies després que el jutge els ho encarregués.
Roger Pi de Cabanyes-Pol Solà / ACN
Equip de redacció
