Imatge dels terroristes que figura al sumari de la causa. Foto: El País
L’imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki Es Satty, va mantenir quatre “entrevistes policials” al centre penitenciari Castelló I, on complia condemna per tràfic de drogues. Van ser entre els mesos d’abril i juny de 2012 i la darrera el 17 de març de 2014, un mes abans que abandonés la presó. Així consta en un informe elaborat per Institucions Penitenciaries (que depèn del Ministeri de l’Interior) a petició del jutge que investiga els atemptats, Fernando Andreu, i al qual ha tingut accés l’ACN. En l’informe s’afegeixen, a més, els números d’identificació dels policies. Del sumari de la causa també es desprèn que els joves van comprar la majoria de bombones de butà que acumulaven a la casa d’Alcanar a través de l’aplicació Wallapop a d’altres particulars.
L’imam de Ripoll va complir condemna del 2010 al 2014 per tràfic de drogues a la presó de Castelló I. La policia el va enxampar a Ceuta per intentar introduir 121 quilos de haixix però poc després el van traslladar fins a la presó valenciana per sobreocupació al centre penitenciari de Ceuta. Mentre va estar reclòs, consta en un informe que va mantenir quatre “entrevistes policials”.
La primera el 5 d’abril de 2012, la segona el 24 de maig i la tercera el 26 de juny del mateix any. La darrera es va produir el 17 de març del 2014, poques setmanes abans que sortís en llibertat (29 d’abril de 2014). Consta també el número d’identificació dels agents. Dos d’ells tenen lletra al principi (propi de la Guàrdia Civil) i dos més no (habitual a la policia espanyola). Són dades facilitades al jutge Andreu per Institucions Penitenciàries.
Poc després de sortir en llibertat, l’any 2015, arriba a Ripoll i exerceix com a imam per a la comunitat musulmana Annour, situada al carrer Progrés. A la causa també s’inclou un informe d’Institucions Penitenciàries de la Generalitat on es deixa constància que Es Satty mai ha estat reclòs en cap centre de Catalunya.
Relacions de l’imam amb el CNI
Al novembre, diversos mitjans –entre ells el ‘Periódico’ i ‘El País’- van apuntar que el CNI va tenir contactes amb Es Satty mentre complia condemna a Castelló de la Plana. ‘El País’ va anar més enllà i va assegurar que era confident dels serveis secrets espanyols, tot i que es desconeixia si havia rebut diners a canvi. Aquestes informacions periodístiques apuntaven que, segons reconeixia el mateix CNI, els contactes formaven part del protocol establert amb els convictes que han mantingut relacions amb jihadistes.
El passat 6 de març, el director del CNI, Félix Sanz Roldán, va comparèixer a petició pròpia per donar explicacions arran d’aquestes informacions. Una compareixença que es va produir en la Comissió de Secrets Oficials i, per tant, es va fer a porta tancada.
En el mateix informe d’Institucions Penitenciàries es donen més detalls sobre la vida personal de l’imam. Estant a la presó, va explicar que havia arribat a Espanya l’any 1998 i que havia residit a Catalunya, on afirmava tenir coneguts a Barcelona i Tarragona ja que tota la seva família directa estava al Marroc. També va explicar que s’havia casat amb 18 anys al Marroc i va tenir 9 fills. Quan va arribar a l’Estat, però, va iniciar una altra relació amb una dona marroquina que el va deixar de visitar a la presó a partir de juliol de 2011.
En aquest informe consta que va rebre també una transferència de 500 euros procedent de Ceuta però que el centre penitenciari la va retornar per “falta de dades”.
Compra de bombones per Wallapop
El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va aixecar parcialment el secret del sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, on van morir 16 persones. En les informacions que s’han fet públiques destaca com la cèl·lula es va organitzar per cometre els atemptats. A la casa d’Alcanar (Montsià) havien acumulat nombrós material explosiu i també s’incorporen imatges dels joves manipulant els explosius i la transcripció de converses on amenacen amb matar i van proclamen enaltint Al·là.
Els investigadors van poder descobrir un telèfon mòbil entre les runes i recuperar la informació. Sospiten que era propietat de Hichamy tot i que el feien servir d’altres membres. S’havia activat al juliol i tenia com a única finalitat fer cerques sobre fabricació d’explosius i també s’hi havia descarregat l’aplicació Wallapop, que permet compres i ventes de particulars a través d’Internet.
Els investigadors han confirmat que part de les bombones de butà acumulades a Alcanar (un total de 106) s’havien adquirit a particulars de la zona límit entre Catalunya i el País Valencià.
ACN
Equip de redacció
