D’esquerra a dreta, Alfred Arola, Ramon Arnabat, Daniel Cid i Agustí Agramunt
El Saló de Plens del Consell Comarcal del Tarragonès ha estat protagonista dimarts de la presentació del llibre ‘La modernització de la xarxa viària al Camp de Tarragona, 1774-1870’ d’Agustí Agramunt, guanyador del Premi Tarragonès Beca d’Investigació 2017. A l’acte de presentació hi assisteixen a més del propi autor, Daniel Cid, president del Consell Comarcal del Tarragonès; Ramon Arnabat, doctor i professor d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; i Alfred Arola, responsable d’Arola editors. L’obra ha estat possible per l’aportació que fa cada any Repsol.
L’obra és un compendi de les principals actuacions realitzades en el camp de la millora de la xarxa de carreteres del Camp de Tarragona entre el darrer terç del s. XVIII i el darrer terç del s. XIX. Dins d’aquest poc menys d’un segle a mig camí entre la història moderna i la contemporània, ‘s’hi van culminar fins a tres revolucions simultànies (la cultural, la política i l’econòmica) que van transformar per complet la societat i les seves necessitats logístiques i de mobilitat’, destacava l’autor en la presentació. La complexitat de les obres, la seva planificació i els costos elevadíssims de la seva execució van ser un dels motors de les transformacions institucionals hagudes a la transició entre l’Antic Règim i els inicis del jove estat liberal. Catalunya, i concretament el Camp de Tarragona, van ser espais de lideratge d’aquelles innovacions.
A l’obra s’hi detallen experiències frustrades, insuficiències econòmiques, dificultats entre la destrucció de múltiples conflictes bèl·lics i incapacitats de tot tipus. Però el lector també hi trobarà casos de carreteres que es van culminar amb èxit, experiències que van precedir la legislació específica en carreteres, personalitats d’aquestes comarques que van esdevenir líders en la història viària del país i models d’organització com la Junta de Carreteres, que fou la primera de les expressions de govern autònom de Catalunya en època contemporània i en la qual els delegats tarragonins van jugar un paper cabdal.
Tot plegat configura un relat atípic de la història del jove capitalisme del Camp, que interpel·là tant el poble com l’elit del moment i constitueix un dels fonaments de l’estructura territorial que tenim avui dia.
Ramon Arnabat destacava en la presentació de l’obra i de l’autor la rigorositat d’un treball fet ‘per un gran historiador’, que ell ja coneix i ha tractat a lafacultat, i com la preocupació que hi ha al Camp de Tarragona per les comunicacions es un tret ‘constant’. ‘És curiós que una societat que té trens que circulen a 300 quilòmetres per hora és incapaç de dotar el territori de trens de proximitat’. Arnabat conclou que la modernització del Camp d Tarragona en aquella època no obeix només a les noves vies de comunicació, sinó que la realitat econòmica existent a Catalunya, que el ferrocarril l’impulsarà.
Un historiador tortosí
L’autor, Agustí Agramunt, és doctor en història econòmica per la Universitat Rovira i Virgili i investigador vinculat al grup de recerca ISOCAC. Entre les seves línies de recerca s’hi troben la història de les infraestructures de transport i l’urbanisme, la industrialització i crisi gremial, els patrons de desenvolupament regional i la fiscalitat al final de l’Antic Règim. Tots aquests aspectes van ser abordats en el marc geogràfic de les Terres de l’Ebre a la seva tesi doctoral Desenvolupament i subdesenvolupament de les Terres de l’Ebre durant els segles XVIII i XIX (2015), la qual compta amb una perspectiva internacional realitzada des de la Universitat d’East Anglia, al Regne Unit. Des de de la tesi, se n’han publicat obres derivades, com L’arribada del ferrocarril a Tortosa: història d’una maniobra política (1852-1968), Guia de Jesús i diversos articles, capítols de llibre i comunicacions en congressos dedicats a les temàtiques esmentades.
Aquesta publicació és el resultat del treball guanyador del XIX Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2017, que s’atorga a un projecte que es refereixi a la comarca, en el seu conjunt, o als municipis que la componen.
El jurat en aquesta edició estava integrat per Maria Bonet, Jordi Ginebra, Jordi Piqué i Jordi Roca.
La beca té una dotació de 2.450 € i la publicació del treball dins la col·lecció ‘Els llibres del Consell’.
Equip de redacció
