Aquesta és la imatge escollida per Siawash Aziz Ahmad per il·lustrar l’entrevista: celebrant el Dia de la Independència d’Afganistan, el 19 d’agost del passat 2020. Foto: Cedida
Siawash Aziz Ahmad és estudiant de màster en Enginyeria Ambiental i Sostenibilitat Energètica a la URV, després de mudar-se a Tarragona el setembre del 2019. Fins aquí res de diferent amb els seus companys, excepte el fet que és afganès. I ara es troba a Holanda, parlant amb els seus pares que es troben a Kabul, mantenint contacte per les xarxes amb amics i familiars i preocupat pel futur del país un cop els talibans s’han tornat a fer amb el poder. “Els meus ingressos provenien d’alguns projectes de desenvolupament a l’Afganistan com a consultor independent de medi ambient i canvi climàtic. Ara estic en una situació en què no veig cap futur per a la meva feina”, reconeix en entrevista per mitjà del correu electrònic amb Tots21. “No crec amb els talibans. De cara als mitjans, ara volen fer veure que no són els vells talibans que coneixíem. Volen oferir una cara nova i modesta, però la cara modesta segueix sent la cara de fa 1.400 anys. Encara viuen al segle V”, afirma.
Primer de tot, en quina situació (i on) es troba ara mateix? Esteu en un lloc segur? I la seva família?
Ara mateix estic als Països Baixos. La meva família segueix a Kabul i fins ara han estat segurs. Encara busqueu una sortida.
Com heu estat vivint aquests darrers dies, veient com els talibans guanyaven terreny tan ràpidament?
Encara no em puc creure com ha passat tot això. Aquesta situació ha estat molt inesperada. Mai no imaginàvem que una ciutat com Kabul caigués tan aviat. Vaig viure sota una pressió i una tensió immenses durant els darrers tres mesos quan els Estats Units i l’OTAN van començar a retirar les seves tropes i veure com els talibans avançaven i capturaven les ciutats una per una. En concret, la setmana passada va ser molt preocupant i xocant. Ara estic en contacte constant amb amics, familiars, cosins, companys de feina, etc. que estan estressats i em preocupa el seu futur. Estic fent tot el possible per enviar correus electrònics a diferents ONG i ambaixades per ajudar algunes de les persones més vulnerables de Kabul.
Hi ha alguna manera de contactar amb amics o familiars que encara estan al país?
Sí. Estic en contacte a través de Facebook Messenger i WhatsApp. I em preocupa què pot passar si els talibans redueixen les operacions d’internet i mòbils en algun moment. Això serà molt aterridor i preocupant per a mi.
Ara els talibans es presenten com a moderats. Els creieu?
No, no crec a aquesta gent. De cara als mitjans, els talibans es mostren ara com si no fossin els vells talibans que coneixíem. Volen aportar una cara nova i modesta, però la cara modesta segueix sent la cara de fa 1.400 anys. Tot el que presenten, sempre diuen; “en el marc de la Llei Shariah”. Què vol dir això? Una mostra que encara viuen al segle V. No tenen objectius ni agendes clars ni tenen cap pla clar per dirigir el país.
Com va viure els vint anys de guerra que han patit els seus?
Els he viscut amb la por constant que algun dia també formi part d’aquesta guerra sense fi. La meva història podia acabar en qualsevol moment. Sembla dramàtic, però sempre que marxava a la feina quan estava a Kabul, tenia la por al cap que avui podria ser l’últim dia. Pot ser que no sigui el seu objectiu, però podria quedar atrapat en un foc creuat o en una explosió de bomba.
Fins a quin punt els talibans compten amb el suport de la població, més enllà dels de l’ètnia paixtu? Què en penseu de l’actuació a l’ombra del Pakistan?
Ni tan sols els paixtun donen suport als talibans. Sóc paixtuni, tots els meus amics estan estrictament en contra dels talibans. Ells tenen el suport de la capa molt religiosa de la societat. I en alguns casos, a causa de la corrupció del govern anterior, algunes persones es donen la mà als talibans només per desfer-se de la injustícia. Pel que fa a la composició grupal dels talibans, hi ha persones de totes les ètnies. La part nord del país on hi ha l’ètnia tadjik i uzbek, va ser la regió més fàcil i la primera a prendre el control. I per la topografia de l’Afganistan no és fàcil deambular tan lliurement si no tens ajut de la gent local. Tot el suport que tenen és de la gent religiosa, no importa de quina ètnia siguin. Els paixtus són la majoria al país i també amb els talibans.
El Pakistan va jugar el seu paper vital en portar els talibans al poder. Tothom sap que el Pakistan acull grups terroristes a escoles religioses (les madrasses), camps d’entrenament i la majoria dels líders talibans hi tenen cases. El que més m’irrita és que la majoria dels pakistanesos que conec celebren la seva victòria, mentre no deixo de rebre simpaties i bones paraules d’amics d’altres parts del món.
La confusió d’Occident davant del que passa, amb quina sensació us deixa? Què en penseu de l’estratègia dels EUA?
Els EUA van tornar a jugar amb nosaltres. Va passar als anys noranta quan van vèncer l’URSS fent servir terres afganeses i sentiments religiosos dels afganesos, el suport financer de l’Aràbia Saudita i el suport terrestre del Pakistan. Aquesta vegada no va ser diferent. Van completar la seva missió i ens van abandonar una vegada més. Ahir, el vicepresident d’Afganistan, el senyor Amrullah Saleh, va fer una piulada sobre això; “segons la constitució, ell és el president provisional del país i la resistència continuarà. La guerra encara no ha acabat”. Crec que està en marxa una altra guerra civil i aquesta vegada serà molt més devastadora si no intervenien les nacions occidentals.
El meu és un país que ha estat destruït en nom de la guerra contra el terrorisme. Van lliurar el poder a les persones més incompatibles que eren corruptes i quan les coses no van en la bona direcció, abandonen el país i diuen que “no estàvem allà per a la construcció de la nació”. La cita és de Joe Biden.
Com és que vas decidir venir a Tarragona a estudiar? En quina situació personal es troba ara? Podeu sol·licitar asil polític per si no voleu tornar a l’Afganistan? De fet, tornaria al país ara com ara?
Jo vaig estar treballant en un projecte finançat pel Banc Mundial al Ministeri d’Agricultura i un projecte finançat per l’USAID a Kabul durant molts anys. Quan hi era, vivia amb por constant. Escoltava una explosió, els sons d’una ambulància i veia a les notícies que havien mort 10 o 15 persones. Sempre vaig tenir aquesta paranoia al cap que en algun moment podria ser una de les víctimes algun dia. La meva feina i experiència són en el camp de la protecció del medi ambient i el canvi climàtic. Volia anar a un lloc on pogués estudiar i gaudir més de la història, la cultura, la natura i el menjar del lloc. Després d’una recerca constant, finalment, URV amb el seu programa de màster en Enginyeria Ambiental i Energia Sostenible va ser el més atractiu i rellevant per als meus antecedents. Em vaig mudar aquí el setembre del 2019. Se suposa que els meus estudis haurien d’acabar enguany, però, tenint en compte la situació actual, m’he matriculat en poques assignatures només per assegurar-me de la meva estada.
Els meus ingressos provenien d’alguns projectes de desenvolupament a l’Afganistan com a consultor independent de medi ambient i canvi climàtic. Ara estic en una situació en què no veig cap futur per a la meva feina. Aquí, a Espanya, tinc un permís de residència que no em permet treballar ni a temps parcial ni a temps complet. No estic segur de si puc sol·licitar asil i si això em pot ajudar. En aquestes situacions, fins i tot si volgués, no tornaria enrere. Per tant, almenys la meva estada aquí està garantida, però no en tindré ingressos ni res.
Com teniu previst continuar els vostres estudis?
Actualment m’he inscrit al programa de màsters a temps parcial només per assegurar-me de quedar-me a Espanya. Em graduaré l’any que ve. Estic interessat en continuar com a doctor si aconsegueixo trobar l’oportunitat.
Jordi Siré
Equip de redacció
