Advertisement
TARRAGONA 21

Imatge de la platja de Llevant de Salou en ple estiu

Anar a la platja per torns, desplaçar-se en mitjans de transport al 30% de la seva capacitat i tancar fronteres tant d’entrada com de sortida són algunes de les mesures que el Govern espanyol estudia per a aquest estiu. «Si el consumidor turístic s’ha de moure enmig de mesures de control estrictes, serà prudent», adverteix Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. A més, afegeix que «si l’escenari que es planteja és aquest, vol dir que estem molt lluny d’una situació de normalitat i que, per tant, en aquest context, la reactivació de la demanda no tindrà l’efecte rebot accelerat del qual es parla».

Pablo Díaz, també professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, situa la millora al final de l’estiu, moment en què alguns països europeus obriran les fronteres. «Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia i de la possible política comuna europea: les polítiques descoordinades implicaran un retard en l’obertura de fronteres per la desconfiança mútua i les mesures desiguals adoptades a cada país», afirma Díaz. Això sí, s’espera que les fronteres continentals siguin el darrer pas, un cop la situació de les europees s’hagi normalitzat.

Després d’un mes i mig de confinament, degut a la crisi sanitària produïda pel coronavirus, la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va assegurar que s’està treballant amb un calendari de reactivació, el qual està partit en dues parts, clarament diferenciades.

La primera contempla la recuperació dels sectors productius, la qual comença ara i dura fins a l’estiu, i la segona afecta el turisme, l’oci i la cultura, que es podria recuperar a final d’any o principis del proper 2021.

La campanya turística es dona per perduda fins a principis del proper 2021, quan es tornarà a la normalitat d’alguns sectors, com poden ser el turisme, l’oci, la cultura, la navegació marítima i aèria, entre d’altres coses.

El turisme cau, l’economia es desinfla

Aquest passat 2019, el sector turístic va aportar el 12% del PIB català. Per a aquest 2020, en canvi, es preveuen dades fatídiques. «El grau de reactivació turística dependrà de la flexibilització progressiva de les normes de control sanitàries, que probablement s’aniran implantant per àrees geogràfiques nacionals i internacionals», afirma Gomis.

En un any en què l’Estat espanyol va batre per setè any consecutiu el seu rècord històric en arribades de turistes internacionals, atès que va arribar als 83,7 milions de visitants, queda clar que si les fronteres estan tancades, una part molt significativa d’aquests turistes no podrà tornar i «caldrà veure si el turisme interior pot substituir la demanda», considera Gomis, director del programa de Turisme de la UOC.

Turisme de proximitat més econòmic i amb aires dels setanta

Però si el turisme nacional és l’única opció viable per fer vacances durant aquest estiu tan singular, podria ser que els preus s’incrementessin? «No és previsible un augment de preus», considera Gomis. En la mateixa línia, Díaz afirma que els preus en general no s’apujaran, al contrari: «per començar a atraure la demanda, significativament més baixa que la d’anys anteriors, tendiran a abaratir-se».

Hi haurà una demanda baixa, a causa d’una crisi sanitària que comporta una crisi econòmica, amb pèrdues milionàries en llocs de feina. Segons el Ministeri de Treball, són 888.597 els llocs de feina destruïts a Espanya des del 12 de març a conseqüència de la crisi del coronavirus.

A escala mundial, al sector del turisme, les estimacions del Consell Mundial del Viatge i el Turisme (WTTC) fan referència a 50 milions de llocs de feina perduts. A Catalunya, per exemple, el sector turístic va suposar el 13% de l’ocupació total del 2019. «Estem davant d’un entorn en què molts col·lectius i persones tenen problemes econòmics greus i en el qual el nivell adquisitiu de les famílies baixarà; es tracta, per tant, d’indicadors que no juguen a favor d’un increment de preus», afegeix Gomis.

El que sí que es preveu és que el preu d’alguns transports augmenti. «Almenys inicialment, ja no es veuran, per exemple, els preus d’oferta de les companyies aèries de baix cost anteriors a la crisi, perquè seria insostenible des del punt de vista econòmic», afirma Díaz. Segons l’expert, el turisme tornarà a un escenari semblant al dels anys setanta, «en què les famílies es desplaçaven en els seus propis automòbils i, sobretot, cap a apartaments d’estiueig».

La confiança del turista el portarà a prop

En qualsevol cas, sembla que la COVID-19 tindrà conseqüències en la confiança dels turistes. «L’experiència d’aquesta situació sanitària actual és tan traumàtica que pot provocar un canvi en l’ordre de prioritats en la vida de moltes persones. I entre aquests canvis de prioritats, és previsible que també hi hagi els hàbits en turisme, fet que en condicionarà l’oferta», explica Gomis.

Segons l’expert, és previsible que a curt i mitjà terminis els viatges de llarga distància es redueixin després de la COVID-19. Ja va passar una cosa semblant després dels atemptats de l’11-S: es van reduir dràsticament els viatges en avió i hi va haver una recuperació de les destinacions de proximitat i en vehicle privat. «Els viatges de proximitat generen més confiança psicològica, més sensació de control i menys despesa entre els viatgers i, per tant, es poden recuperar abans», afegeix Gomis.

Díaz és més optimista pel que fa a la previsió a mitjà termini. «Hi ha molts interessos i tota una indústria disposada a ser reactivada; hi havia —i probablement hi tornarà a haver— una demanda mundial creixent que serà convenientment impulsada per campanyes promocionals massives», afirma.

Itàlia, la Xina, els Estats Units o Espanya són els països més afectats per aquesta crisi, però també són els estats que reben més turistes del món. La situació pot afectar negativament la imatge i el futur del turisme? «La pandèmia està tan generalitzada geogràficament que difícilment quedaran només alguns països com a assenyalats», afirma Díaz, però també afegeix que altres destinacions es poden veure afavorides. «Si han tingut poca incidència de la COVID-19 i tenen dades fiables, poden ser percebudes com a segures pel turista internacional», afirma.

El passaport víric, una opció per volar?

Encara hi ha molts dubtes sobre el futur del sector aeri posterior a la crisi: mesures de distanciament entre seients, aeronaus operant amb menys passatgers, desinfecció de cabines després de cada vol… El passaport víric també és una de les opcions que hi ha damunt la taula. Segons Díaz, és un tema qüestionable perquè promouria un passaport de moviment fins i tot dins d’un mateix país i podria servir per establir condicions de confinament més dures per als qui no en tinguin. D’altra banda, afegeix que «seria un primer pas per permetre el turisme internacional, però a la llarga es podria convertir en una trava si es demana durant molt temps».

Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, dubta de la possible efectivitat d’aquesta mesura davant les dades que tenim actualment. «Encara no entenem bé com funciona aquesta immunitat que, en teoria, provoca el virus. No sabem fins a quin punt és efectiva (hi ha alguns casos de possibles reinfeccions que s’han d’investigar a fons) ni quant de temps duraria», assenyala.

El món canvia, el turisme també?

De les conseqüències de la crisi en podem extreure lliçons i podem canviar la mentalitat cap a un debat que tingui més en compte la sostenibilitat, l’ecologia i el respecte a les societats locals i que pensi menys en la massificació i en un sistema aeri poc implicat en el medi ambient. «Ja s’identificava una tendència cap a un turisme més responsable i pot ser que l’escenari posterior a la pandèmia acceleri la regulació de les administracions i la pressió de la demanda en aquest sentit», afirma Gomis. «Les conseqüències de les decisions que es prenguin en l’àmbit de la gestió pública durant els pròxims mesos reconfiguraran l’estructura de les condicions de l’oferta i de les expectatives de la demanda», conclou.

Redacció

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies