L’Església investiga membres del Seminari del Poble de Déu per seguir pràctiques sexuals gnòstiques

🔊 Escoltar la notícia

Alguns membres de l’extinta Associació Seminari del Poble de Déu estan essent investigats, “pel que fa a les seves opinions doctrinals i la seva aplicació a la vida cristiana”, per la Congregació per a la Doctrina de la Fe, a través d’un tribunal eclesiàstic constituït a la Diòcesi de Vic, segons detalla avui l’Arquebisbat de Tarragona en una nota de premsa.

Aquest tribunal ha decidit suspendre de manera preventiva de l’exercici públic del ministeri, però no l’exercici privat, als clergues investigats. La mesura afecta clergues de les Diòcesis de Barcelona, Tarragona, Lleida, Urgell i Vic i cada Diòcesi ho està aplicant d’acord amb la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

Segons detalla l’edició d’avui del País, es tracta de 17 sacerdots suspesos pel Tribunal canònic de Vic, implicats en pràctiques sectàries i presumtes relacions sexuals entre homes i dones en base a les seves creences gnòstiques especials. No obstant això, l’Arquebisbat de Tarragona hauria fet cas omís del tribunal, segons el rotatiu madrileny. A Tarragona es va instal·lar una de les rames més destacades de l’organització, va rebre el cessió per part de l’Arquebisbat l’antic convent del Santuari de la Serra de Montblanc. Hi segueixen exercint dos sacerdots destacats, Pere Fibla i Xabier Segura, i un diaca. Per l’Arquebisbat, no estan suspesos. Fibla ha negat pràctiques sexuals i considera difamatòries les acusacions.

Respecte a la Santa Seu

Per la seva part, l’Arquebisbat afirma que en aquest moment “cal esperar les decisions que vagi prenent el tribunal canònic i preservar el dret a la bona fama i a la presumpció d’innocència de tots els implicats”, detaca l’Arquebisbat, que es defensa dient que els Bisbats “sempre han aplicat escrupolosament el que estableix la Santa Seu en aquests casos. Si aquest procés canònic portés a descobrir indicis fonamentats de responsabilitat penal en l’àmbit civil, immediatament serien posats en coneixement de les autoritats judicials”.

L’Arquebisbat de Barcelona va suspendre l’associació privada Seminari Poble de Déu (SPD) on estava erigida, en virtut d’un decret de 15 d’abril de 2017, publicat al Butlletí de l’Arquebisbat de Barcelona. Aquesta mesura es va prendre després de consultar la Congregació per a la Doctrina de la Fe, així com els Bisbes de les Diòcesis de Tarragona, Lleida, Urgell i Vic, i també Bilbao i Valledupar (Colòmbia), on l’Associació era present, “després d’un llarg període d’investigacions i discerniment, tot sospesant les circumstàncies i el bé de l’Església, i demanant a Déu el seu ajut en aquesta delicada decisió”.

Les raons definitives per a la supressió de l’Associació SPD “foren estrictament d’ordre teològic”. Malgrat els passos positius de l’associació, finalment els Bisbes van creure que no es donaven prou garanties per a la continuïtat de l’associació i que aquesta “no gaudia de la necessària confiança de l’Església per a dur a terme l’ensenyament de la doctrina catòlica, que era un dels objectius principals de l’associació segons els seus estatuts. Restava pendent la continuació d’una investigació canònica, encomanada per la Santa Seu a la Diòcesi de Vic, per esbrinar si algun membre de l’Associació hagués incorregut personalment en algun delicte canònic”.

La comunitat segueix el pensament gnòstic, heretge en la història de l’Església, amb una interpretació de la fe que implica una tergiversació de l’afectivitat entre home i dona marcada per la negació del pecat en pràctiques sexuals que l’Església entén com a desordenades i que topen amb la tradició catòlica.

Aquestes pràctiques es farien per apropar-se a un estat místic i les haurien exercit alguns membres referents d’aquesta comunitat, consentides i entre adults, segons denunciava al seu moment Traragonadigital i Ràdio Montblanc. Tot plegat derivava al gnosticisme, una doctrina filosòfica i religiosa dels inicis de l’Església que barreja creences jueves i orientals amb les cristianes i que es va dividir en diverses sectes que deien que tenien un coneixement misteriós i esotèric de la fe. Aquesta filosofia era comuna entre els membres interns del Seminari del Poble de Déu, però no hauria transcendit a responsables de l’Església, fins que es van obrir les investigacions.