.

Vista general de les restes del Teatre Romà

Aquest matí ha finalitzat la primera fase de les obres de rehabilitació i museïtzació del teatre romà de Tarragona, en la qual s’han realitzat treballs de neteja i tractament de les restes conservades, així com treballs de recerca i excavació arqueològica.

Els principals resultats obtinguts en la intervenció, amb caràcter preliminar, han posat al descobert edificis i estructures prèvies d’abans de la construcció del monument, datat en la primera meitat del segle I dC.

Restes d’una botiga (tabernae)

Les restes més antigues descobertes corresponen a dues sitges tardorrepublicanes i a una àrea comercial formada per una bateria de tabernae, que eren botigues, que podria haver estat activa en una etapa anterior al teatre, i que es conserva actualment sota la càvea.

Sitges tardorepublicanes localitzades al lloc

Una altra de les troballes significatives de les excavacions és la traça d’un carrer que discorria en paral·lel al moll del port romà. A l’altra banda del carrer, i a més profunditat, s’ha identificat un altre conjunt de tabernae, sobre el qual, posteriorment, es va construir l’hyposcaenium, un fossat situat sota l’escenari on es trobava la sala de màquines que accionava el teló. L’entramat urbà estava directament relacionat amb les activitats portuàries i comercials, atès que el port es trobava a uns escassos 150 metres. El port va experimentar una profunda remodelació amb la construcció del teatre romà, principal fita arquitectònica de la reforma de la façana portuària de Tàrraco durant la primera meitat del segle I dC.

Els treballs de neteja i excavació, que es van iniciar el passat mes de gener, han permès documentar la part del cos escènic destruït als anys 50 del segle XX. S’han identificat 3 dels 4 pous de l’auleum, els encaixos per a les bigues que feien pujar i baixar el teló, que complementen el conjunt. També s’ha intervingut puntualment sobre l’hyposcaenium. En aquest sentit, s’ha identificat la posició de la peça de torn que accionava el teló i caldrà intervenir en el cos escènic, una part del conjunt que, amb l’execució del projecte, adquirirà un major protagonisme.

Fossat situat sota l’escenari on es trobava la sala de màquines que accionava el teló

Finalment, s’han obtingut dades importants amb relació a quan i com es va construir el teatre romà. La importància d’aquestes troballes implicarà lleugeres modificacions en el projecte de museïtzació del teatre, que porta a terme l’arquitecte Toni Gironès. Es preveu que un cop el projecte finalitzi aquest estiu, farà comprensible al visitant l’envergadura del monument en època romana.

/* JS para menú plegable móvil Divi */