.

.

TOTS 21

D’esquerra a dreta, Samuel Urbano, regidor de Cultura; Ramon Arnabat i Xavier Marcos, alcalde dels Pallaresos. Foto: Francesc Sech

Les I Jornades Modernistes El Pallaresos 1900, que s’estan celebrant a la localitat des del passat 30 de setembre, es van endinsar aquest dimecres en la conflictiva època dels anys 10 i 20 del segle passat, en ple esplendor del modernisme i de l’època posterior a aquest moviment. Ho va fer de la mà d’un dels grans historiadors contemporanis de Catalunya, Ramon Arnabat, doctor i investigador de la URV que ha analitzat i inventariat, junt a un col.lectiu d’historiadors, els moviments socials de Catalunya des de 1868 fins al 1938, d’una extrema vitalitat -un 35% de les associacions d’Espanya es trobaven a Catalunya-.

Després de tres conferències centrades en l’arquitecte Jujol, en el documental Jujol-Gaudí i en presentar l’extraòrdinària Casa Navàs de Reus, les Jornades oferien de menú situar l’oïent en el context social, polític i econòmic d’aquella època. Recordem que les Jornades Modernistes se centraran en aquesta primera edició en l’any 1918, quan Jujol va coronar la torre-mirador de la Casa Bofarull.

Un context carregat de disputes polítiques sorgides de la greu crisi econòmica arran d’una fil.loxera que no va ser aturada pel Govern central tot i les reiterades advertències que venien des de Catalunya i des de feia temps. La historiografia política tradicional, la dels grans fets i personatges, ens fa desconèixer el dia a dia de la gent del moment. Ja l’escola dels Annales de França reclamava la figura del ciutadà i no la del rei com a costructor de la realitat més propera. Arnabat feia així un exercici de realisme situant la crisi agrària com la mare de les crisis, tot i el bon moment que es va viure a Catalunya degut a la neutralitat espanyola en la I Guerra Mundial i a l’expansió extraordinària de la indústria, amb una Catalunya que passava en 20 anys de tenir dos milions d’habitants a sumar-ne 2,5.

‘No obstant això, Catalunya seguia sent un país agrari i especialmet el Camp de Tarragona’. De la crisi de la fil.loxera es passaria a la crisi del cost de les inversions per a substituir les vinyes malmeses per peus de vinya americana, resistent a la fil.loxera. ‘La batalla entre propietaris i rabassaires duraria molts anys. A la II República, els pagesos passarien comptes amb els propietaris de les terres i acabada la guerra, aquests ho farien amb els pagesos’. ‘Els greuges que patia Catalunya fan aflorar la candidatura Solidaritat Catalana, on es reunien paradoxalment des de carlins a republicans, que desbancaria a tot Catalunya els dos partits tradicionals que es tornaven en el govern, conservadors i liberals’, destacava l’historiador.

Altrament, a Rússia esclatava la revolució i l’anarquisme anava agafant força a Catalunya amb la constitució dels sindicat únics. Esclats que s’intensifiquen, com la vaga de la Canadenca, de la qual en sortiria la jornada laboral de vuit hores, la reacció patronal creant els sindicats blancs i l’aparició del pistolerisme, tant empresarial com anarquista -Joan Oller publicaria en 1930 la novel.la ‘Quan mataven pels carrers’-. Tot feia camí a incrementar la tensió fins que esclataria en forma de guerra civil.

Mentrestant, a Catalunya, al Camp de Tarragona i als Pallaresos creixia de manera desbordant l’associacionisme. Als Pallaresos, aleshores amb 400 habitants, hi havia deu associacions, des de les Filles de Maria, la Confraria de Sant Isidre o la dels Dolors, passant per la Recreativa dels Pallaresos, L’Alegria, el Centre Català Republicà o la Societat Agrícola. Una particularitat catalana que no es donava a la resta de l’Estat: la creació de les societats d’ajuda mútua i la bona entesa entre propietaris i pagesos a l’hora de repartir beneficis i càrregues. Per això no hi ha hagut a Catalunya el típic caciquisme d’altres llocs d’Espanya.

Dimecres vinent, l’expert en modernisme Josep Maria Buqueras clourà el cicle de conferències amb un al.legat en defensa de la Tarragona modernista, a l’espera que els dies 5, 6 i 7 de novembre també esclati la localitat amb la presència de més de 60 recreadors vestits d’època i nombroses activitats i tallers als carrers dels Pallaresos, on recordem-ho un cop més, al seu cementiri està enterrat Josep Maria Jujol.

Jaume Garcia