.

Aspete que presentava la nau central de la Catedral a l’inici de la cerimònia. Foto: Tarragona21

Tarragona ha viscut un fet inhabitual, històric, però que a partir d’ara es pot anar repetint amb més freqüència. Abans calia anar a Roma a viure una beatificació d’un tarragoní/na i així és com es feien massius pelegrinatges. N’hi ha prou exemples a les comarques tarragonines. Però des de fa més de deu anys les condions fixades per la Santa Seu han canviat.

Per què a Tarragona?.- Des dels temps de Joan Pau II, l’església ja va percebre la conveniència de celebrar les beatificacions a les esglésies particulars i no a Roma. Va ser Benet XVI qui va decidir no assistir a les beatificacions i que aquestes es poguessin fer als llocs de les esglésies particulares. Roma volia també diferenciar beatificacions de canonitzacions. Per això, a Tarragona es va celebrar en 2013 la massiva beatificació de 522 màrtirs de la Guerra Civil i avui s’ha beatificat el doctor de Santa Coloma de Queralt Marià Mullerat.

Quan es pot ser beat?.- L’església estableix un seguit de condicions per a ser candidat/ata a la beatificació. En primer lloc ha de ser un difunt víctima per motiu religiós, per la seva fe, un màrtir. En ser un màrtir, mort per odi a la fe, no cal acreditar un miracle, que és una altra manera de ser beatificat. En segon lloc, no ha d’haver renegat de la seva fe en els moments martiricials, i en tercer, cal haver perdonat els seus botxins. Tots aquests casos han d’estar documentats, normalment a l’època quan han succeït, que és el cas de Marià Mullerat.

Beat i sant, quina diferència hi ha.- Per ser sant cal una condició superior: que el candidat/ata hagi obrat dos miracles.

Per què hi ha pocs laïcs beats.- Diuen que per ser beatificat o canonitzat (‘santificat’) no hi ha res com crear una congregació de monges. Seran les primeres a lloar el fundador, buscaran exemples de la seva virtut i resaran constantment demanant miracles. Per ordre de probabilitats, acabaran aconseguint algun mèrit. Bromes a part, el cert és que els laïcs, com Marià Mullerat, no solen tenir una estructura organitzada al darrere que vetlli per ells. En el cas d’avui, l’interès del cardenal Martínez Sistach a promoure la causa ha estat determinant. Sistach va destacar pel reconeixement de la feina dels laïcs dins l’església.

J. Garcia